Tècnica de l'instrument II: mètodes
ATENCIÓ: Els exemples que trobaràs en aquesta pàgina són recursos per poder treballar alguns aspectes de la tècnica de l'instrument. No utilitzis aquesta pàgina com a manual per a aprendre a tocar la corneta. La millor manera de començar és sota la mirada i el consell d'un bon professor.
Alguns aspectes a tenir en compte
Un instrument de broquet
Al tractar-se d'un instrument de broquet és inevitable comparar la corneta amb el que normalment coneixem com a brass , cuivres o metalls: trompeta, trompa, tuba, trombó...
La tècnica en aquests instruments té alguns punts molt distants entre sí, però conserva un gran nombre de similituds. Els anomenats exercicis de flexibilitat, per exemple, són necessaris en tots aquests instruments i es treballen d'una forma força similar. Aquest fet ens ajuda a entendre que en la catalogació de mètodes que hi ha més avall hi haguem posat l'Arban , un mètode francès destinat, inicialment, al cornet o corneta de pistons i que posteriorment ha anat ampliant el seu camp d'influència a altres instruments. Aquest mètode s'ha erigit en un dels més clars exemples de mètodes d'estudi de la tècnica d'un instrument. No és d'estranyar que els cornetistes actuals recorrin sovint a aquest mètode per estudiar i que els mètodes moderns hi presentin grans similituds.
La improvisació en el repertori antic
A banda dels aspectes anomenats "tècnics", hi ha una vessant més a tenir en compte per a un estudiant de corneta. La improvisació.
L'intèrpret de Música Antiga s'enfronta a un text musical que requereix, a diferents nivells, una aportació en forma d'embelliment (ornamentacions) o de glossa (desenvolupament molt més ampli a partir d'un text inicial que serveix de base). Així, tant en el cas de la glossa com en el de les ornamentacions, s'exigeix a l'intèrpret una gran dosi d'improvisació. Aquesta improvisació està supeditada a unes normes que varien segons el tipus de peça, l'època o el lloc en què ha estat escrita. Aquesta tècnica, la de la improvisació, ha d'ocupar una bona part de l'estudi de l'intèrpret de corneta, de la mateixa manera que el coneixement de les normes que s'han d'aplicar a cada cas.
Per tal d'adquirir els coneixements i la tècnica relacionats amb la improvisació, la millor font són els escrits de l'època. Abans de llançar-nos a buscar tractats específics sobre la improvisació en la corneta, però, haurem de tenir en compte un altre aspecte.
La veu és "l'instrument". A partir d'aquesta afirmació entenem el paper dels instruments com ara la corneta, com a "imitadors" de la veu. Així, el fraseig, l'articulació... també la improvisació de la corneta s'hauran d'assemblar al màxim als d'un cantant. Els exemples i exercicis pels cantants també són vàlids pels cornetistes. En aquest sentit trobem un gran nombre de tractats en la catalogació que hi ha més avall, que no estan específicament vinculats a la corneta però que són perfectament adequats pel seu estudi.
Algunes característiques dels escrits sobre música
Hem de tenir en compte, també, quines eren les característiques dels tractats de l'època. Els documents que podem trobar van des de reculls de partitures fins a tractats sobre instruments o sobre música teòrica i pràctica. En molts casos el que ens podem trobar és un tipus de llibre que intenti englobar tots els aspectes del que llavors s'entenia per Música. Des de les implicacions amb qüestions religioses fins a les més refinades relacions de proporcions matemàtiques. En aquest marc de complicades teoritzacions també hi ha els llibres (els capítols) dedicats estrictament a la pràctica de la música. En aquests llibres sol haver-hi molta informació interessant per a l'intèrpret, especialment la que parla sobre les normes i maneres d'improvisar. Un dels millors exemples d'aquests grans documents és el de Cerone , el llibre vuitè del qual està dedicat al " cantar de gorgia " (ornamentar).
També trobem, però, tractats que no entren tant en les qüestions més "teòriques" i que tenen una funció específica d'ensenyament de les maneres d'improvisar, com el d'Ortiz o el de Boviceli . Hem d'entendre que els cornetistes del moment no aprenien pas a tocar amb aquests tractats. La pràctica continua, l'exercitació de la memòria i el treball de repetició constant devien ser els millors mestres que tenien en aquell moment.
La classificació
Criteris de classificació
La història de la corneta presenta un trencament que va des de finals del XVIII i inicis del XIX fins a la meitat del segle XX , moment en el qual es va començar a recuperar l'instrument. Aquesta divisió temporal ens permet la primera categorització en la nostra llista. Així, per una banda tindrem els tractats i escrits de l'època sobre l'instrument i sobre com interpretar la música del moment i per l'altra els mètodes moderns.
L'èxit creixent de l'instrument i el nivell que han assolit alguns dels seus intèrprets durant l'últim terç del segle XX , ha fet que sorgeixin alguns mètodes per estudiar la corneta. Uns mètodes que presenten grans similituds amb els que al s.XIX es feien per altres instruments. Aquests, juntament amb mètodes d'altres instruments (ja hem parlat del cas Arban ) i amb el retorn constant a les fonts originals, configuren els documents escrits que contenen informació sobre com estudiar la corneta.
Categorització
Obres dels segles XVI i XVII
Tractats o fragments (llibres, capítols...) sobre instruments
- Praetorius , M.: Syntagma musicum i , ii, iii. Wolfenbuttel , 1614-1618-1619
- Mersenne , M.: Harmonie universelle . Paris , 1636
- Bismantova , Bartolomeo : Compendio musicale .1677
Tractats o fragments sobre la manera d'interpretar (glosses, ornamentacions, articulació...)
- Ganassi , Silvestro . Opera intulata Fontegara la quale insegna da sonare di flauto . Venècia, 1535 (edició moderna a càrrec de Hildemarie Peter)
- Ortiz , Diego . El primo libro ... . Roma, 1553 (edició moderna, SPES)
- Dalla Casa, Girolamo . Il vero modo di diminuir con tutte le sorti di stromenti . Venècia, 1584 (edició moderna, Arnaldo Forni Editore
- Bassano , Giovani . Ricercate , passagi et cadentie . Venècia, 1585. (Edició moderna de Richard Erig . Musikverlag zum Pelikan , Zürich , 1976).
- Bassano , Giovani . Motetti , madrigali , et canzoni francesi , di diverse eccellentissimi auttori à 4, 5, et 6 voci . Diminuiti per sonar con ogni sorte di stromenti , et anco per cantar con la semple voce . Venècia, 1591
- Rogniono , Richardo ( Rognoni , Riccardo ). Passagi per potersi essercitare nel diminuire. Venècia , 1592 (edició moderna, Arnaldo Forni Editore , col. lecció Bibliotheca Musica Bononiensis amb pròleg molt interessant de Bruce Dickey ).
- Conforto, Giovanni Luca . Breve et facile maniera di essercitarsi ogni scolaro , non solamente a far passagi . Roma, 1593 (edició en facsímil de Broude Brothers Limited , Nova York).
- Bovicelli , Battista . Regole , passaggi di musica, madrigali et motetti passeggiati . Venècia, 1594 (edició en facsímil de Barenreiter-Verlag : Nanie Bridman , Kassel-Bassel , 1957).
- Virgiliano , Aurelio . Il dolcimelo . ca. 1600 (edició moderna SPES).
- Brunelli , Antonio . Varii esercitii . 1614 (edició moderna de Musikverlag zum Pelikan , Zürik , 1977).
- Rognoni , Francesco . Selva di varii passaggi . Milan , 1620 (edició moderna, Arnaldo Forni Editore , col. lecció Bibliotheca Musica Bononiensis ).
- Spadi , Battista . Libro de passaggi ascendenti et descendenti ... Venècia, 1624. (edició moderna a càrrec de Martin Lubenow ).
- Bonizzi , Vicenzo . Alcune opere di diversi autori a diverse voci , passaggiate ... Venècia, 1626
Obres dels segles XIX i XX
Mètodes específics de corneta
- Collver , Michael . Chopbusters . Londres, 1990
- Dickey , Bruce . Teaching notes . Bologna , 1992
- West , Jeremy . How to play the cornett . Londres, 1997
Altres mètodes utilitzats
- Arban , J.B . La grande méthode complète de cornet à piston et de saxhorn par Arban . París, 1864 (nombroses reedicions modernes, molt fàcil de trobar)