La corneta apareix en diversos tipus de formacions. Quan trobem la corneta amb un cor, fet molt habitual, pot estar fent diferents funcions: Les cornetes poden doblar les veus en la majoria de la música coral del renaixement i del barroc, la polifonia religiosa ibèrica del renaixement n'és un bon exemple. La substitució de veus també és molt habitual en el repertori religiós, especialment en les peces a més d'un cor. Gabrieli és un dels pioners d'aquesta pràctica anomenada cori spezzati . Finalment trobem les parts obligades (escrites expressament per a les cornetes) conreades amb gran èxit per molts compositors com el mateix Gabrieli o l'alemany Schütz .

Per altra banda trobem el repertori instrumental en el qual la corneta participa de grans peces de finals del segle XVI i de la primera meitat del segle XVII . Sota els títols de Canzona i Sonata trobem un gran volum d'obres per a formacions d'1, 2, 3, 4 o més instruments, entre els quals molt sovint s'hi troba la corneta. És en aquest context que trobem algunes de les obres que requereixen més virtuosisme per part del cornetista. Un altre tipus de peça molt interpretada són les glosses o disminucions sobre chansons, motets i madrigals consistents en l'elaboració d'un discurs musical a partir d'una o vàries de les veus d'alguna peça reconeguda de l'època.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Portada de la part del Canto Primo del recull de sonates per a violí o corneta de Fontana