Què és la música antiga?

Per música antiga entenem la música anterior al classicisme en la tradició de la música escrita europea. Comprèn la música medieval, del renaixement i del barroc. Simbòlicament se sol fer coincidir la fi del barroc amb l'òbit de J. S. Bach (1750). S'han fet alguns intents de recuperació de la música del món clàssic (Grècia i Roma) però en resulta una aventura excessivament especulativa, ja que no es conserva cap tipus de notació intel·ligible d'aquestes èpoques.

S'ha de distingir el concepte música antiga del d'interpretació amb criteris històrics. La interpretació amb criteris històrics és la interpretació que intenta tenir en compte tots els coneixements que actualment es tenen sobre l'obra en qüestió, sobre com i quan s'interpretava, sobre quina funció tenia, sobre qui l'escoltava... Només intentant una adequació en relació als instruments (ús d'instruments de l'època), al tipus de 'fraseig', a la manera com s'improvisava, com s'ornamentava... ja s'assoleix un tipus d'interpretació molt diferent. Aquesta interpretació amb criteris històrics és aplicable a tota la música, la barrera de Bach s'esfondra. Així, actualment podem trobar interpretacions amb criteris històrics d'obres de Mozart, Brahms o, fins i tot, d'Stravinsky .

L'etiqueta interpretació autèntica sorgeix de la voluntat d'alguns músics de donar com a més vàlida la interpretació amb criteris històrics que la feta amb criteris actuals. A dia d'avui està completament en desús. És absurd pretendre una interpretació autèntica, realment exacta, d'una música de fa, per exemple, 400 anys. Tot i això, sí que és cert que l'aproximació que ofereix una bona interpretació amb criteris històrics descobreix un seguit d'elements en la música que amb una interpretació amb criteris actuals queden completament amagats.