Tal i com el seu nom indica, els inicis de la corneta els trobem en l'ús d'instruments fets a partir de la banya d'un animal. Aquest costum, molt antic i molt estès, dóna pas al d'imitar la forma de la banya però utilitzant altres materials. El poble d'Israel , els etruscs, els romans, les tribus nòrdiques i tot el món cristià medieval posterior fan servir un gran nombre d'instruments amb forma de corn fabricats de diferents tipus de metall, de fusta, d'ivori o de banya. Evidentment, encara no podem parlar de cornetes. Falta un element molt important, els forats, que comencen a aparèixer poc abans del segle X. Fins al segle XIII anem trobant exemples d'instruments amb forma corba i amb forats i a partir d'aquest moment les referències iconogràfiques i escrites van creixent fins al segle XV.

L'època reina de la corneta és la compresa entre els segles XVI i XVII en els quals esdevé un dels instruments més valorats a tot Europa. Durant el s. XVII , però, la popularitat de l'instrument baixa en picat i a l'arribar al segle XVIII va desapareixent de la majoria de les ciutats europees, romanent-ne només alguns exemples fins a inicis del XIX .

El segle XX representa la recuperació de la corneta. Amb poques dècades el nombre d'intèrprets és cada cop més elevat i l'interès que suscita entre directors, productors i públic del món de la música en general creix d'una manera més que significativa.