Sovint s'ha dit que el cotxe ha estat l'invent més important del segle XX. De segur que aquesta afirmació no és exagerada, però és precisament l'èxit d'aquest invent, la seva utilització generalitzada i desmesurada, que l'ha convertit també en un dels grans problemes del nostre temps.

Fora dels molts avantatges i inconvenients que qualsevol innovació pot tenir, d'aquest ús tan intens es deriva un problema directament relacionat amb el nostre planeta, gastem recursos naturals, l'un és l'equilibri atmosfèric que es veu alterat per la massiva combustió de combustibles fòssils ams els residus que això genera, l'altra són precisament les reserves d'aquest combustibles que no són il·limitades.

El petroli que consumim actualment s'ha anat fent en els últims 300 milions d'anys, i en poc més d'un segle ens l'haurem acabat.
Posat en un ordre de relació això equivaldria per exemple en recollir en un dipòsit l'aigua de la pluja durant 100 anys i buidar-lo en només 2 minuts escassos!

Molts diuen que quan s'acabi el petroli ja es trobarà quelcom que el pugui substituir. I efectivament moltes són les tecnologies que aquí s'esperen, totes ténen un preu però significativament més alt (sinó ja s'haurien posat en pràctica) i no a totes s'els podria afegir l'adjectiu "sostenible", que voldria dir que es tracta d'un sistema prou renovable com perque també amb una utilització massiva els recursos per mantenir-lo en funcionament no s'esgoten.
 
 

De diverses maneres, la indústria ens proporciona a hores d'ara productes que permeten una mobilitat sostenible.

Un dels més assequibles i coneguts és la bicicleta, que no tan sols no gasta recursos naturals sinó que contribueix a la salut individual i pública. És el transport individual sostenible per excel·lència d'una perfecció que mai cap altre vehicle motoritzat no podrà assolir, i hauria d'ocupar el primer lloc tant en les ments dels polítics com en les preferències individuals.

També existeixen tota una sèrie de vehicles que funcionen amb energia elèctrica, alguns amb aportació possible de força muscular.

Els vehicles elèctrics ténen l'avantatge de que fan poc soroll i no produeixen gasos contaminants. Un gran avantatge afegit és però que l'energia elèctrica necessària pot ser fàcilment produida per fonts totalment renovables com l'energia solar i l'eòlica.

Alguns d'aquests vehicles ofereixen ja a hores d'ara unes prestacions que les apropen a les d'automòbils convencionals. El Twike n'és un d'ells que, combinant l'energia elèctrica i la muscular pot assolir una velocitat de 90 km/h podent circular així també per autopista, i una autonomia superior als 100 km. Està completament informatitzat i es condueix mitjançant un joystick, una prova de les prestacions d'aquest vehicle la van lliurar uns incondicionals que el 1998 van anar des de Berna fins al Cap Nord, travessant Alemanya, Polònia, Russia i Finlàndia entre altres. Vegeu Twike Challenge 98. Però hi han altres vehicles com el Ligier, els Kewet, els Mini-el, que poden cobrir el 90% dels trajectes que habitualment es fan amb cotxes amb motor de combustió.

També existeixen bicicletes elèctriques (bicicletes assistides) per a les persones la seva condició física un ús de la bicicleta no permetria la utilització d'una bicicleta convencional, o per trajectes llargs i/o difícils.
 
 

Tots coneixem les imatges dels vehicles experimentals carregats de cèl·lules fotovoltaiques que travessen a una velocitat mitjana de 90 km/h els deserts d'Austràlia fent 3000 km sense altra energia que la del sol. Aquests vehicles són extraordinariament cars i fràgils, totalment inservibles en quant a medi de transport. Serveixen només, igual que els cotxes de la fórmula 1, a desenvolupar les tecnologies que un dia ens seran útils a tots.

No sembla però que tingui massa sentit carregar els cotxes elèctrics de pannells solars, grossos i pesats, ja que el vehicle torna regularment a la seva "base" cada dia, on es poden recarregar les bateries en pannells solars fixes molt més econòmics i òptimament posicionats.

Però també sembla absurd tenir uns pannells solars posats en un lloc amb llum solar i només fer-los servir unes poques hores per a recarregar unes bateries, i no utilitzar la energia que capten en les altres hores d'insolació.

Així, comptant globalment, encara que els vehicles elèctrics carreguin les seves bateries lluny de casa, també es poden considerar com a vehicles funcionant amb energia solar, ja que l'energia que es treu de la xarxa en un lloc és alimentada per una instal·lació mantinguda pel seu usuari en un altre lloc amb escreix.

Una solució que s'adopta parcialment a Suïssa, i que l'autor d'aquestes ratlles va posar també en pràctica en un poblet del Pirineu, és de condicionar obligatòriament la compra d'un vehicle elèctric a una inversió en una minicentral fotovoltaica connectada a la xarxa elèctrica pública (pròpia o aliena, en aquest darrer cas en forma de participacions) per a una producció com a mínim equivalent a la del vehicle adquirit. Una solució semblant va ser aplicada per l'autor d'aquestes ratlles en un poblet del Pirineu. Dos metres quadrats de pannells solars són suficients per a generar entre 1 i 2 KWh al dia. Els vehicles utilitzats, dues bicicletes elèctriques Flyer, consumeixen malgrat la seva utilització diària només una quarta part de l'energia produïda (vegeu algunes estadístiques).
 
 

Hem comprovat com dos metres quadrats de pannells solars amb una potència punta de només 330 watts són suficients per a generar a l'estiu en el nostre país una mitjana de 1.5 Kwh cada dia, produïnt-los sobretot al migdia, quan els aparells d'aire condicionat, les cuines, els transports i les indústries funcionen i consumeixen molta electricitat.

Si a Catalunya s'instal·lessin dos metres quadrats en els jardins privats adients, suposadament un milió, es generarien d'aquesta manera 1500 Megawatts hora cada dia, amb una potència instal·lada de 300 MW en les hores punta.

Aquesta energia es podria utilitzar per a estalviar l'electricitat generada per les centrals hidroelèctriques, permetent un gran estalvi d'aigua, que és un recurs renovable, però no il·limitat, i també el fet de descentralitzar la producció d'energia significaria menys pèrdues en el transport d'aquesta i menys càrrega en les línies d'alta tensió