Les consideracions que segueixen es basen òbviament en la utilització d'un bon model de bicicleta, adaptat a la condició física de cada ciclista en particular, que garanteixi una posició correcta i en cas de persones amb problemes lumbar també d'una suspensió apropiada. Vegeu la web dels amics de la bici.

L'avantatge més evident de la bicicleta és que permet un alt grau de mobilitat amb un esforç físic moderat.

L'exercici físic que es fa amb bicicleta és molt convenient: suau i continuat, moderat i no carrega les articulacions - si es fa correctament.

Els avantatges de l'exercici moderat en el camp cardiovascular són clars: afavoreix la irrigació sanguinea de tot el cos i combat problemes de circulació a les cames (varius) entre altres. Fora dels avantatges coneguts de qualsevol tipus d'exercici físic hi han més efectes directes: el moviment en bicicleta manté elàstiques les articulacions sense carregar-les. Fins i tot persones amb artrosi lleu poden gaudir així d'un esport tot i millorant l'estat de conservació de les articulacions. També en alguns casos pot ajudar a persones amb reuma i representa una bona prevenció per a gent propensa a patir gota.

La utilitació regular de la bicicleta té però sobretot efectes secundaris molt bons, el més important d'ells és sens dubte que combat molt eficaçment el sobrepes sense haver de passar gana. La disminució i regulació del pes porta una sèrie d'efectes que de segur que no cal esmentar, seria una llista llarguíssima. Segurament és el més beneficiós per a la salut individual i pública.
Però hi han més efectes: encara que no es sui, sí que es transpira més del normal. L'evaporació pels pulmons provoca set, i la ingestió de líquid és bona per a la hipertensió i les funcions renals.
L'activitat pulmonar incrementada té un altre aspecte: el fum del tabac és menys tolerat de manera natural, fins i tot en fumadors habituals que en alguns casos han deixat de fumar de manera gairebé inconscient.

A més d'aquests aspectes, n'hi han d'indirectes: cada quilòmetre fet en bicicleta és generalment un quilòmetre que no s'ha fet amb vehicle de combustió interna i per tant menys contaminació i menys soroll, cosa que globalment repercuteix en la salut pública. Les bicicletes provoquen també segurament menys accidents que els cotxes o les motos, i en el pitjor de casos rarament haurem de comptar amb ferits greus o morts.

No són tot això prou motius per a implicar les autoritats sanitàries, a més de les mediambientals, d'infraestructures públiques i transports, en una incentivació d'un sistema de transport avançat i sostenible, i a l'abast de gairebé tothom?