fòrum de vehicles elèctrics

fòrum de vehicles elèctrics
http://www.atmos.cat/voltforum/YaBB.pl
altres >> sostenibilitat (ecologia, canvi climàtic) >> Crònica d'una mort anunciada
http://www.atmos.cat/voltforum/YaBB.pl?num=1260898575

missatge començat per Roger Layola a 15.12.2009 a les 17:36:15

títol: Crònica d'una mort anunciada
escrit per Roger Layola a 15.12.2009 a les 17:36:15

Crònica d'una mort anunciada
Article de "Crisis energètica" divendres, desembre 11, 2009 @ 06:31 CET
Autor: IMB
traducció automatitzada

Fa dos anys el grup intergovernamental per a canvi climàtic preveia una pujada mitjana irreversible de 1 grau centígrad [1]. Fa un any, el centre Hadley per a la investigació meteorològica parlava de 2 graus [2]. Fa un mes, el compendi científic del programa mediambiental de les nacions unides [3] està parlant d'uns 3 graus i mig per a finals de segle. Fa una setmana, una persona en el programa d'impacte climàtic de la Universitat d'Oxford [4] afirma d'esperar només 2 graus de mitjana en pujada és il.lús, i que quatre graus de mitjana (que poden ser 2 en un lloc i 12 a altre), i per a mitjans de segle és realista (alarmant, però no alarmista, diuen).

Aquest breu paràgraf anterior resumeix el que la ciència està dient del nostre futur. I si bé és cert que errare humanum est, també és cert que la ciència encerta en moltes coses. Quan el riu sona, aigua porta, i quan els científics estan entre alarmats i exasperats, serà per algun motiu.

A l'arrel d'aquestes prediccions l'existència d'un futur pròsper està en dubte i pertany al món de la utopia per a la majoria de les persones, o de l'esperança, que és l'últim que es perd. Uneix-te això a les projeccions de creixement mundial entre 8 i 9 bilions i mig de persones per al 2050 i tenim un panorama ... apocalíptic. Plà, calent i atapeït, que diria Thomas Friedman, el columnista del New York Times.

Totes aquestes prediccions pertanyerien al calaix del mil·lenarisme (no confondre amb el mileurisme) si no fos per les notícies palpables que arriben. La premsa ibèrica alerta sobre la combustió interna de les taules de Daimiel [5], afectada per una sequera atroç, el dessecament de les aigües freàtiques per centenars de pous, i l'extensió brutal de l'agricultura. "L'incendi suposa un punt sense retorn en el deteriorament del parc", diuen. El mateix compendi de les nacions unides [3] afirma que el canvi climàtic desertificarà grans zones del sud-oest d'Europa, incloent la península Ibèrica. El canvi climàtic s'uneix així a l'atac atroç que la nostra cultura fa al món natural, que es veu només com un recurs més d'explotar. Les revistes normals parlen ja de la sisena extinció [6] com qui parla de la recepta de l'arròs amb llet.

Mentre el món mor lentament, els líders i els ciutadans corrents segueixen i seguim paralitzats en la complicació majúscula de la societat actual. Com Mauis de l'Illa de Pasqua [7] seguim endavant amb el nostre atac devastador sense adonar-nos que estem aniquilant la base ecològica mateixa sobre la qual ens sustenta. Els problemes quotidians, els vestits de l'un, els rellotges de l'altre o la presència o no d'ànima en una mòrula composta de 100 cèl lules amb ADN humà ocupen els nostres dies. L'ésser humà és l'únic animal racional ... que s'esforça a no semblar cap de les dues coses ...

La pregunta de quan es anirà tot a fer punyetes no és un "si ..." sinó un "quan ...". Crec, (i això ja és una opinió més que un fet) que l'evolució ha dotat l'ésser humà d'un mecanisme de presa de decisions amb visió a llarg termini només quan la conseqüències a curt termini són beneficioses. És a dir, la ment humana és capaç de planificar a llarg termini només quan això suposa també una millora a curt termini, però empitjorar alguna cosa a curt termini esperant una millora a llarg termini no és un dels nostres forts. Vaja, que deixar de fer una paella avui per evitar que els que vinguin es trobin un desert recobert d'esquelets en un hipotètic futur, no és el nostre.

Així doncs, és aquest un problema sense solució que no requereix més que seure a la riba d'un riu, mentre quedi algun amb aigua, i veure l'aigua que flueix, eterna i imperible davant els nostres ulls, mentre el món tal com el coneixem desapareix i s'extingeix en tres, dos o fins i tot potser només una generació. Serveixi per mostra el que va respondre Lovelock (el pare de la teoria de Gaia) a un en la presentació del seu llibre, quan li van preguntar ¿que s'ha de fer?. La seva resposta: gaudiu mentre pugueu.

En qualsevol cas no hauria d'agafar a ningú per sorpresa quan la següent crisi, fam, revolució, pesta o catàstrofe natural ens esclati per sota de la línia de flotació. Els reportatges dels científics ho diuen clar. Per al nostre món i la nostra cultura i societat s'ha escrit la crònica d'una mort anunciada.

[1] http://www.ipcc.ch/
[2] http://www.metoffice.gov.uk/climatechange/policymakers/action/emissions_270908.pdf
[3] http://www.unep.org/compendium2009/
[4] http://www.ipsnews.net/news.asp?idnews=48791
[5] http://www.elpais.com/articulo/sociedad/insolito/incendio/subterraneo/azota/Tablas/Daimiel/elpepisoc/20091012elpepisoc_2/Tes
[6] http://www.consumer.es/web/es/medio_ambiente/naturaleza/2006/11/06/156976.php
[7] http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=236574 ·

títol: Canvi climàtic excusa per resoldre la crisi energètica
escrit per Roger Layola a 17.12.2009 a les 17:09:58

Post de Crisis energetica.
Autor IMB
Traducció automatizada

Un article del diari "Diario Bahía de Cádiz " (http://www.diariobahiadecadiz.com/detalle-noticia-4706) ens deixa la curiosa reflexió que el "escalfament global" està sent utilitzat com a forma d'afrontar el molt més imminent problema de l'esgotament energètic i la crisi de creixement. En particular,

cita:

Per què quan obre un diari es veuen notícies del canvi climàtic i cap sobre la manca de reserves energètiques? Perquè crec que s'està jugant, conscientment, amb l'efecte del canvi climàtic que s'ha resoldre, o almenys per no agreujar el veritable problema de la nostra generació: l'esgotament energètic. No deixa de ser curiós que de tots els problemes mediambientals, que n'hi ha ja centenars, el canvi climàtic sigui l'únic que s'en fa ressó. Pot ser perquè està relacionat amb un consum de combustibles fòssils, dels que cada vegada tenint menys disponibilitat? D'aquesta manera, en lloc d'alarmar a la població amb alguna cosa evident i d'implicacions immediates, s'ens motiva a consumir menys amb una raó una mica menys evident, de caire més científic i d'implicacions més llunyanes.

El seu article acaba amb una reflexió interessant:
:

cita:

I sobretot, i molt més important, s'evita centrar la discussió al voltant del que realment importa: s'evita discutir el mite antropocèntric. S'evita dir que l'home no és el centre ni la mesura de res, que no està destinat a arribar a cap lloc, que no té cap missió més que viure i deixar viure. S'aconsegueix d'aquesta manera mantenir la idea que, si el "avanç" de la humanitat disminueix, no és per la crua realitat que no podem, sinó per una versió més ensucrada que no volem. I s'evita, no perquè hi hagi cap confabulació o conspiració per mantenir-nos en la inòpia i aprofitar-se de nosaltres, sinó per una raó més simple: perquè és la nostra cultura, la nostra manera de vida i la nostra identitat, i és impossible canviar aquestes i enderrocar els pilars ideològics de la nostra societat de cop.