Exacte. Fa temps que ho tenia retratat també...

Ah, sí! Molt ben observat, Pere; a la zona de Lleida aquesta tendència a fer servir puntes d´obús es va fer molt general. N´hi ha a un santuari a prop d´Artesa de Segre que es diu Salgar, i  a bastants punts de l´Urgell i demés.
Són això, casquets de punta d´obús. A la Torre de Claramunt (Anoia) just abans d´instal·lar-hi quatre campanes Bachert el 1990 (si3 525 kg, re4 294 kg, mi4 189 kg i sol4 126 kg) van retirar una llanta de fre de camió que havia assumit des de la Postguerra del 36-39 fins aleshores les funcions de campana.
 
 
Aquesta que et mostro és a una església que sens dubte coneixes prou bé: Santa Maria de Palau de Rialb, entre la Noguera i el Pallars Jussà, just per on passes tant sovint... bell paratge, sens dubte.
Com pots veure, l´altra campana no és precisament cap regal. I l´obús està fixat i el jou és fictici: no acompleix cap altra funció que la visual.

Al poble de Llordà, just dessota del castell dle mateix nom (panoràmica), hi ha l'església de Santa Maria amb un tros de carcassa de bomba com a campana. Tota la regió fou molt castigada durant la guerra, el poble veí de Biscarri completament destruït.