I ara, la que podria ésser (ho dic ben bé per tempteig) la 4a campana, la Miquela, de més de 3200kg (h0) comparable al bordó d´Igualada. Aquesta d´Utrecht però, té molt més valor simbòlic i històric.
Aprecieu la corda per tocar-la... tot com abans!!! menys el jou (ara metàl·lic i d´un disseny inusual, encara que sembla molt pensat per al que cal).

Cal dir que a Utrecht encara hi ha equip de campaners; toquen doncs, a mà.
Aquí també estem veient les dues campanes majors, però no sé si des del mateix angle (crec que sí).

Un dels dos bordons majors, potser la Maria.

Les campanes de Wou (1505) a la seva sala.
El beffroi és realment magestuós...quasi comparable al de Köln...però ara és de fusta, tal i com cal.

I, per si fos poc, al pis de dalt (podeu veure´l a la foto) ens hi espera un carilló Hemony (ca. 1664) de primera divisió (bordó també és un fis0) amb una bona pesantor de bronzes.
Una de les peces (la gran?) porta la següent inscripció:
 
"Grata est angelicis mea musica  
mixta choraeis. Fransiscus
et Petrus Hemony me fec.
Amstelodami A° 1664"

Es tracta de les dues campanes majors, Salvator i Maria (fis0 i gis0) sonant dins el nou beffroi de fusta.
 
http://www.youtube.com/watch?v=Uk5RvSC9jJM
 
 
A veure què us sembla... porten un segell de qualitat inconfusible, pròpia d´un dels grans, i en aquest cas no pot ser cap altra que la del gran mestre de mestres que fou Gert van Wou.
 
El conjunt d´Utrecht (tot i no ser la peça més gran que va fer) sí que és l´ensemble de campanes més important que va fer i que conservem bastant íntegre (les sis o set campanes més grans, almenys).
 
Em sembla que és dels conjunts que mereixen una visita detingudeta, i volen temps per plorar una estona de l´emoció.
 
De moment, la torre, de 112m d´alçada. Sola com un fadrí.
Fixeu-vos que el pis superior (molt alt) és vuitavat.

El 1505 Gert Van Wou (Gerhardus de Wou, qui fongué el 1497 la Gloriosa d´Erfurt -un e0 de 2,56m de boca i 11.650kg de pes) rebia l´encàrrec de fer un conjunt per la Domtoren de St. Martí d´Utrecht.
Donarem les dades del conjunt i comentarem un vídeo.
 
El conjunt té 14 campanes, de les quals solament les sis majors són obra de Wou (o almenys són les úniques que es conserven).
 
I.    Salvator (1505)                 8098kg fis0 +/-0  2,27m
II.   Maria (1505)                     5822kg gis0 +1    2,03m
III.  Martinus (1505)                 4206kg ais0 -2,5   1,82m
IV.   Michael (1505)                   3290kg h0 +1,5    1,70m
V.    Johannes Baptista (1505)    2360kg cis´-1,3    1,52m
VI.   Maria Magdalena (1505)      1629kg dis´-3,5    1,36m
 
vii.  Agnes maior (Eijsbouts, 1982)  1,27m    e´
viii. Agnes minor (Eijsbouts, 1982)   1,21m    f´
ix.   Poncianus (Eijsbouts, 1982)       1,14m   fis´
x.    Campana crucis ( ídem)            1,02m   gis´
xi.   Benignus (ídem)                        0,91m   ais´
xii.  Thomas (ídem)                          0,85m    h´
xiii.  Adrianus (ídem)                         076m    cis´´
xiv. Jezus (ignorem tot detall; sabem que és de recent incorporació i petita).
 
Pes total del conjunt de 1505: 25.405 kg.
 
Curiossíssim és el conjunt d´inscripcions relatives a la musicalitat, de la qual el mestre Wou era ben conscient:
 
Salvator:  
+ Salvator dicor cieo templumqz forumqz (Lis) Aetera tartareas ac stygias tenebras (L) Uentos astringeros . clangore soni diapason (L) Perqz nemus . sed mentes iuuenumqz senum (L) Sum penetrans voce solida dulcore latente (L) Talis honor nec post condita tecta fuit (L) Gerhardus de wou me fecit (Roseta) Anno domini MCCCCCU
 
Maria:
(cap al·lusió musical)
 
Martinus:
+ Martinus mihi vox cum ditono modo (R) Defensor patrie precipue chori (R) Trajectensis ero civibus et meis (R) Alter murus vbi tempora disgruunt (R) Gerhardus de wou me fecit (R) Anno domini MCCCCCU
 
Michael:
+ Tentat hic justos sathanas prophanus (R) subiugem reddam michael superbum (R) nexibus diris ego cum ministris per diates(sa)ron (R) Gerhardus de wou me fecit (R) Anno domini MCCCCCU
 
Johannes Baptista:
+ Est baptista ioannes sonus et tonus Dulcis cum diapente venio de Charus sancta patrum lux qz fide fui Et spe vaste heremi Gerhardus de wou me fecit Anno domini MCCCCCU
 
Maria Magdalena:
+ peccatrix pia sum plenaqz laude (R) magdalene tonus cum diapente (R) sponsi perqz perqz pedes balsama nardi (R) ac fundi lachrimas crine retersi (R) Gerhardus de wou me fecit anno domini mccccciiiii
 
Curiós, oi? D´això se´n diu planificar un conjunt de campanes! I som al segle XVI...amb la tradició del gran XV.