Ooooh!
Mireu això:
 
 
És el plenum de la Catedral de Köln des del Glockentube o sala de campanes...
 
http://www.youtube.com/watch?v=je728rSun8M
 
Una vista de costat, amb el xou visual que comporta, encara que dolent de so:
 
http://www.youtube.com/watch?v=I7mAjopebwU
 
Un altre, molt bo de so, i amb algun detall maco:
 
http://www.youtube.com/watch?v=ZEDdkBdF4hQ
 
i la Petersglocke, soleta (compte! la imatge és massa ampla i es veu la campana xata).
 
http://www.youtube.com/watch?v=cPjALUJiAvk
 
 
Però... com se sent des de fora???
Crec que sonen totes:
 
http://www.youtube.com/watch?v=YaIw1igkUt4
 
I aquest temperi s´ha de sentir a bastaaaaaaaaants quilòmetres de distància...
 
 
També un portuguès ha captat la Speciosa, La dreikoningenglocke i la ursulaglocke (aº-hº-c´) tocant. ERl video és accaptable d´imatge.
 
 
http://www.youtube.com/watch?v=c51fNDZQtv4

Vaig a provar-ho. És la primera vegada: amb totes les reverències del món...esteu carregats de batallades!!!

Efectivament l'angle del batall del bordó de Montserrat és descaradament gran respecte la falda, i suposo que això deu tenir conseqüencies en la sonoritat i aquests harmònics tan especials de la campana.
 
Si es volgués en aquests casos arreglar la cosa, es podria fabricar un batall contrapesat articulat amb pantògraf trapezoidal i moviment tangencial... ja ens podem posar a dibuixar.

Sí, la veritat és que has exposat el que jo penso...
Però la lentitud d´oscil·lació és una qualitat buscada o desitjada en una campana?
Ni tant ni tan poc... és a dir: massa ràpida serà estressant (no pots fer que una peça de 8 tones faci 55 batallades per minut, t´ho embrutarà tot) i massa lenta, avorrida per la falta de ritme (si en fa 15 crec que és molt massa poc...).
A Catalunya hi ha una tendència (entre el bàndol "ignorant"-sense connotació pejorativa) a relacionar solemnitat del toc amb lentitud, ja ho mostra el Baró de Maldà quan descriu les campanes de Montserrat; això no ho trobo en els tocs de Setcases (Ripollès) per exemple, on per tocar a morts branden ("munta" en l´argot d´allí) una campana. I a Igualada es sap d´abans del 1936 que, si el mort era un peix gros, es "vogava la grossa". Per tant, no sempre lentitud vol dir patetisme...
De fet, el joc de Montserrat seria millor si tot anés amb jou recte...
Pel que fa al contrapès del batall del bordó de Montserrat, efectivament hi és, i molt gran: quasi tant pesat com la pera del mateix batall. Va just que el dit contrapès no fregui l´interior del vas de la campana en oscil·lar oposadament a l´extrem del mateix batall. I no és una obra mestra: tot això els fonedors ho tenen tabulat: no cal ser enginyer per a fer-ho (millor que ho siguis, eh?!). Tots els batalls de Montserrat originals del 1955-58 eren contrapesats. Si el canvi no es va fer ara als 90 en les dues grans va ser per un problema d´estabilitat de l´estructura de suport i de les parets de la torre, no massa gran per una campaneria tan poderosa... una campana amb jou corbat desplaça en empentes 1,5 vegades el seu pes (aprox.); la mateixa peça muntada en jou recte desplaça 3 cops el seu pes. L´avantatge del jou recte és que l´angle de percussió de la bola o pera amb el vas és millor per a la sonoritat i salut del vas: fixa´t com la inclinació (o angle de gir) de les campanes del pis inferior és molt menor a la inclinació dels dos bordons; i encara: la beneta puja més prop de l´horitzontal que la Santa Maria (mira´t la foto dels dos bordons en fase que vaig penjar).
 
A part d´això, el bordó d´Igualada també va amb batall contrapesat; però potser no te n´has adonat... el que passa és que el queixal que fa el jou entrant el vas cap amunt és més baix que la mateixa corona de la campana; per tant parlem d´un contrapès petit: encara es pot dir que el jou és recte. Aquest jou amb una miiiica d´entrada (també pots veure-ho al fil que parla d´Igualada) ja es feia al s. XVIII-XIX i potser abans i tot.
Algunes campanes de catedrals hispàniques el tenen. A més, a Igualada es va fer per raons d´espai; amb jou recte la Santa Maria d´Igualada no hauria cabut dins la torre...
 
En fi... ara m´han proposat de fer una conferència a Moià. Em fa il·lusió; ja seria la segona que dono!
A veure si prospera la idea...

Depèn de la distància que deixem del centre de gravetat de la campana a l'eix de gir, com més petita sigui, més lenta oscil·larà, si aquesta distància és zero, llavors quedarà en qualsevol posició que la deixem sense oscil·lar. L'únic que ens limita la velocitat és el batall, que haurà de ser prou pesat i sobretot llarg per tenir un moment d'inèrcia tan gros que pugui picar a dalt. En això el batall de la Santa Maria és una obra mestra - i segurament a prop del límit del que és realitzable - crec recordar que té un contrapès pel damunt de l'articulació, oi?

encara que parlo d´intuïció, dubto que la Petersglocke baixés de 17 o 18 batallades per minut. Hi ha un límit per a la lentitud (a no ser que parlem de pantans o de geologia); no tocaria bé, potser; o exerciria una fatiga per al jou...però em puc equivocar; tu ets qui té mentalitat científica.  
Suposo que tot és qüestió de fer peces prou grans; és clar que la campana Millenium de Kentucky (USA) de 33 tones va potser més lenta (té el jou corbat).
No sé; ja no són dimensions corrents; tot el que passi de 10 tones, no ho controlo... si és que controlo alguna cosa.  
Tot pot variar tant, Pere... m´agrada però, que hi pensis i et facis preguntes d´aquest estil! 8-)

Comptant que la Santa Maria de Montserrat en fa 28, podriem arribar a unes 10 o 12.
 
Quina deu ser la campana més lenta del món?

La Petersgloke fa 34 batallades per minut. No ho havia dit més amunt?
Bé, tant se val... ara ja ho saps.
I això tenint en compte que el jou és recte, eh?
Imagina´t que lenta aniria en jou corbat. (25 batallades?)
Sí, la barrina de la Pretiosa ja es veu en la foto antiga; suposo que és degut a problemes de subjecció del batall; si no, no m´ho explico. També és cert que les nanses són petites pel que és la campana...i potser calia assegurar-se que un dia no se la posarien per barret. (Imagina-t´ho...brrrrr!)

A la foto de 1918 de la Pretiosa sembla que es vegi l'espàrrec entrant dins del vas - o no ho veig bé? Segurament aquesta barrinada és força antiga.
 
Una pregunta: quantes batallades. per .minut. fa la Petersglocke?

Una de les poques coses que sé de Bamberg és que la policia reserva les sigles CH de les matrícules dels cotxes als músics que ho acreditin, així si mai veus un cotxe alemany amb BA-CH a la matrícula ja saps que és de Bamberg i músic!