www.esmuc.atmos.cat    
 CEWT divendres 29 de març 2024  
Aquestes notes no existents, generades a l'oïda i eficaçment filtrades de manera que no ens arribin a la consciència compliquen i molt la vida als músics perquè, tot i no ser "sentides" sí que ens poden modificar la percepció de l'afinació.
 
Aquí un exemple: la mateixa tercera que abans però aquesta vegada no "justa" sinó la del temperament uniforme actual (pròpiament n'hauríem de dir mesotònic de 1/12 de coma pitagòric).
 
De primer sentim per separat les dues notes de la tercera. Tot seguit juntes. Potser podem percebre la resultant en forma d'un "mi" baix dues octaves per sota de la nota inferior de la tercera.
 
I després podem comprovar com això ens altera la percepció de l'afinació de manera considerable: una nota aguanta un "re" dues octaves per sota del "re" de la tercera. Llavors a intervals es va afegint i traient el "fa sostingut" de la tercera, i tenim la percepció de que la fonamental, que és generada electrònicament i la freqüència en realitat és absolut constant, va pujant i baixant d'afinació: quan hi ha la superior de la tercera temperada sembla més alt que no pas quan no hi és.
 
Tot seguit es repeteix lo mateix però sense el "re" fonamental, només una vegada per a donar-nos el to. Intentem cantar-lo i mantenir-lo sense desafinar: comprovarem que quan entra la tercera encara que no vulguem de manera incontrolada tendirem a abaixar la nota: la percepció de l'afinació estarà alterada i desafinarem encara que sapiguem de què va. És una de les causes principals que fa que els músics desafinin i sovint no sàpiguen perquè.
tercera_temperada.mp3 (clica aquí si el teu navegador no suporta html5)