www.esmuc.casacota.cat    
 CEST dimecres 26 de juny 2019  
Si seguim pujant octaves arribaríem a un punt on la freqüència dels batiments entraria dintre el rang de freqüències audibles que la nostra oïda podria percebre com a nota sense en realitat ser-ho. Hi han moltes situacions en què això succeeix, però el nostre sistema psicoacústic ha après a filtrar-los de manera eficient de manera que en la majoria dels casos no els percebem tot i que que l'oïda els processa com a tals. El filtratge es basa sobretot en la localització i la presència d'ones reflexades que pot correlacionar amb els sons reals. Els artefactes derivats de la intermodulació normalment queden sense localitzar i no presenten altres manifestacions de realitat, la comparació de l'existència o no de paràmetres d'aquests són l'arma principal del nostre filtre psicoacústic. Quan aquestes diferències no hi són el filtratge no funciona i és quan percebem de manera conscient notes o sons que poden arribar a ser molestos. Això passa en particular amb sons forts, intervals de terceres i poca o nul·la reverberació, com seria el típic cas de les caramelles.
 
Posem aquí el cas particularment significatiu de la tercera major. En aquest arxiu podem sentir primer un re i després un fa sostingut, tot seguit durant un minut ambdues notes juntes. Llavors podem observar, reproduïnt l'arxiu tantes vegades com calgui, que si escoltem amb auriculars o amb el cap ben a prop dels altaveus, que sentim també un "re" dues octaves inferior al "re" de la tercera. Si deixem però els altaveus sonant i ens n'allunyem uns quants metres veurem que aquesta nota greu resultant la sentim molt menys, si ens allunyem prou arribarà a desaparèixer completament: el nostre filtre actiu pot funcionar només si pot diferenciar clarament la localització de tot el que sent: les dues notes reals fora del cap a una certa distància, i el "borinot" resultant dintre el cap. Per això si ens acostem als altaveus o ens posem auriculars el tornarem a sentir - una de les grans diferències de l'audició amb altaveus o auriculars.
 
Aquestes resultants són unes "notes" que els micròfons no registren perquè no són freqüències reals, per tant no es poden enregistrar. Només podem enregistrar els sons que les generen. Al reproduïr aquests però es tornen a generar, però depenent de la disposició que adoptem al escoltar-los.
tercera_0001.mp3 (clica aquí si el teu navegador no suporta html5)

Δ Perill galetes! més informació Δ