inici   index   meteo   fotos esfèriques   samplesets   campanes   ref.colomina   voltforum    
 CEST dilluns 21 d'octubre 2019  
Me les copio aquí per a no perdre-les de vista en el fons dels comentaris de l'article:
 
http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/4180/drama/seria/xocar?utm_ source=&utm_medium=&utm_campaign=
 
Arguments per convèncer CiU
Adrià Maynés, 02/08/2012 a les 09:09
1- No cal que deixin la política, els militants i dirigents de CDC tenen un gran ventall de partits als que es poden adherir. CUP, SI, ERC, RCAT, DC són els més coneguts però en hi ha més, molts d’ells assemblearis i oberts a tothom. Això a banda de l’opció d’Unió. En particular, però, penso en DC. No és un partit assembleari però intueixo que molts convergents s’hi podrien incorporar des de dalt amb comoditat per totes les parts.

2- L’actitud ferotge anti CDC creixent a la societat i sobretot als partits més independentistes, perdria el seu sentit. Els dirigents, militants i votants de CDC se n’alliberarien de la nit al dia.

3- La persecució judicial de CDC baixaria de grau pel fet de no estar al centre del poder polític. I fins i tot es podria arribar a pactar una amnistia en el moment del naixement de l’Estat Català.

4- El vast patrimoni econòmic del partit, en lloc d’anar a cobrir fiances, podria repartir-se entre els militants. (Palau de la Música, ITV, sanitat...?)

5- El vast patrimoni polític del partit quedaria preservat del suïcidi de l’autonomisme. (
http://www.solidaritatcatalana.cat/actualitat/opinio/el-suicidi-de-lautonomisme
)

6- Els simpatitzants convergents podrien anar a votar sense la sensació de traïdoria que forçosament sentirien si CDC es presentés. Traïció al partit si l’abandonen o traïció al poble si el voten.

A- Els líders de l’Estatururut estan tots amortitzats excepte el Sr. Mas. El pacte Mas-Zapatero no va ser res més que una apropiació indeguda del lideratge del Parlament representant al 90% de la societat. Que Montilla també ho fes no és excusa. Si hem sacrificat els demés líders pel seu fracàs, perquè hem col•locat el Sr. Mas al front del país?. Això dona per una tesi doctoral en sociologia.

7- Plantejar un pacte fiscal amb la intenció de que fracassi per fer madurar una societat que estava a punt de caramel és una mostra d’immaduresa sens precedents. Ara ja no en queda cap dubte. Els errors en política tard o d’hora és paguen. I ja en van dos de molt calat.

8-Una declaració unilateral sobtada com es perfila que haurà de fer el MH President si insisteix en la seva política d’intent d’encaix a Espanya amb enfrontament, comportaria un immens mal rotllo intern i amb els nous veïns, i no convenceria gens a la comunitat internacional. I no diguem si es pretengués celebrar un referèndum il•legal al si d’Espanya. Seria el tercer error de gran calat. (
http://www.ara.cat/premium/opinio/vigilia_0_745125582.html
)

9- Els fets són que la CDC actual liderada per Mas actua contra tot i contra tothom. Contra els independentistes catalans i contra els unionistes espanyols. Amb la radicalització de postures què ha buscat i trobat amb el pacte fiscal, ha destruït el gran espai central que ocupava la de Jordi Pujol.

10- Un canvi de rumb tan gran com és anar decididament cap a la independència necessita un canvi de capità. Quan Espanya va decidir tancar la construcció de l’Estat autonòmic i començar-ne la recentralitzacíó, va haver de sacrificar la UCD. (23-F, LOAPA)

11- Amb la dissolució de CDC, la unió dels partits independentistes prèvia a les eleccions esdevindria supèrflua. Cada partit podria tenir el seu programa electoral per després de la independència i podria expressar-lo sense que això fes perillar una majoria independentista al parlament.

12-La unitat d’acció al parlament després de les eleccions cauria pel seu propi pes. Si Unió i ICV haguessin persistit en l’ambigüitat sobre l’independentisme abans de les eleccions, és reposicionarien a favor l’endemà mateix d’aquestes.

13- La transició cap a la independència seria un període ple de joia i eufòria que no ens recaria allargar per tal de fer les coses ben fetes. Al gust de tothom, amb consensos amplíssims i del bracet de la comunitat internacional a la que seduiríem fàcilment. Seria un període en que l’independentisme s’estendria fins al darrer racó del país, en positiu.

14- Els espanyols, davant de l’evidència entrarien en un estat de pànic paralitzant que els impediria moure un sol dit. Qualsevol sortida de to seria resposta d’ofici per la comunitat internacional.

15- Les retallades pressupostàries necessàries serien assumides per tothom en tant que transitòries i no desgastarien els partits.

16- Una independència aconseguida per un sol partit hegemònic no es desitjable en un país de tradició pluripartidista. El poble català no desitja un sistema bipartidista. Va contra la seva essència antropològica i cultura mil•lenària. (
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/07/gaudi_al_parlament_87309.ph p
)

17- Molts dels privilegis econòmics que els convergents han heretat del franquisme és perdran en un Estat Català forjat des de la llibertat i la igualtat d’oportunitats. Però des de la seva posició de classe econòmicament sanejada, ho tenen tot de cara per capejar la crisi i muntar nous negocis tan o més pròspers que els anteriors. Sense abusos sobre el poble ni càrrec de consciència.

Segur que en podem trobar més. Si és que no són suficients.

I també insisteixo en que no hem de defallir. Hem d’intentar difondre’ls per convèncer-los, per difícil que sembli. Podem. Jo apel•lo a la seva honorabilitat i sentiment Nacional Català per demanar-los que posin la Nació per davant dels interessos personals i de partit. No hi ha color entre una independència aconseguida per una CDC contra les cordes i una independència aconseguida per un trencadís de partits representant una immensa majoria social tan variada com se’ns revela la societat catalana.
+7
-0
Es que no ens cal cap xoc
Adrià Maynés, 02/08/2012 a les 09:03
Això és el que ens ha venut CiU, però no cal.
Simplement hem de deixar Espanya plantada, la porta està oberta. si ho fem democràticament i pacífica la comunitat internacional estarà amb nosaltres.
Ni ens cal, ni ens convé. Espanya té un tren molt més poderós i la complicitat internacional en els conflictes interns.
Anar a la confrontació és acceptar la derrota (com ha passat històricament) o complicar-nos molt la victòria, i obretot, la 'posguerra'. és fer les coses malament.
Tanbé ens convé deixar en pau Espsnya per sumar a l'independentisme els espanyols que viuen a Catalunya.
CiU, això, no ho entén. Estic segur que després de l'enfrontament pel pacte fiscal què tothom sap que perdrem, voldrà fer un referèndum il·legal que també estarà destinat al fracàs.
Lluny de fer costat a CiU en aquesta estratègia, el que hem de fer és convèncer-la de que es dissolgui. Pel bé de Catalunya i de la mateixa CiU.

Δ Perill galetes! més informació Δ