www.campanes.casacota.cat    
 CEST dimecres 16 d'octubre 2019  
Vegeu-ho vosaltres mateixos... el bon amic Dr. Llop i Bayo se m´enfadarà potser, però entre això (un campanar amb volteig continu fet per Manclús)
 
http://www.youtube.com/watch?v=8jeiOv6ZNeE
 
i una mecanització a l´alemanya... em quedo amb la segona...
 
Noteu que la campana gran (un re3 d´) és prou bona i fa 1,46m de boca. Ha de pesar cap a 1800-1900 kg. I la segona, un mi3 tampoc està malament, crec que és de Roses 1942, però no és dolenta.
Els tiples ja són estridents, però és que fondre una peça petita ben sonant és molt més difícil...
Com sempre, no tens raó.
És a dir, les campanes, a Alemanya - Deutschland, no? han de tocar a l'alemanya - una forma repetida, regular, més avorrida que no res, on no cap la creativitat, la improvisació o el control. Pot ser per ells. Però no és aquest el nostre món.
No importa el so de la campana, importa el toc, la manera de tocar-la.
Ja sabem que les campanes de Sant Joan del Mercat - no els Sants Joans, un sol, el Jano de doble cara, el Joan que parla, amb barba, que mor, de l'estiu, el Joan que escriu, sense barba, i que potser no mor a Patmos, de l'hivern - estan mal mecanitzades, tot i que tenen l'escàs mèrit d'haver sigut les primeres de la ciutat de València que foren motoritzades, cap a 1960, estan per restaurar. De fet ara ja hi ha una campana baixada per reposar-li el jou de fusta, que nosaltres anomenem "truja" (com deien també a Reus fa un parell de segles). Però observa, oh constant amic, que tocar les campanes "a l'alemanya" fora de Deustchland (o era Alemanya?) necessita un campanar alemany: els nostres campanars, per mal que et semble, estan pensats acústicament, amb una volta a dalt i uns murs baix de les campanes,  per servir de cambra de ressonància, i per introduir aquella variació continua que fa que cap toc de campanes sigui el mateix. A la diferència dels teus tocs que, després de 10 segons, tornen a començar. Què vols, som mediterranis, i ens agrada variar. (El que val també per als pobres campaners catalans, espècie en via d'extinció gràcies als motors alemanys).
No sé si l'he escrita abans, aquella dita famosa: dona-li dues campanes a un alemany, i tocarà el mateix durant hores; dona-li-les a un italià, i et farà variacions durant hores.
Què vols, entre campanes afinades (segons vosaltres!) i repetides i les nostres campanes, sempre noves, em quede en les nostres, molt més divertides (per al qui toca... i per al pobre pacient auditori).
Un altra dita: el campaner tradicional (no alemany, clar!) tracta de no avorrir ni d'avorrir-se, buscant improvisar fins al màxim que permet la comunicació (si innoves massa, ja no comuniques, fas soroll!)
Per cert, les vostres campanes "ben tocades, a l'alemanya", què cosa comuniquen, si tot el temps toquen igual! Com saps si és festa, si és mort, si fa fred o calor, si el campaner està content o avorrit, si és sempre la mateixa cançoneta?
Des del sud CUM CIMBALIS BENE SONANTIBUS
Una de les més boniques veus de València es la campana gran dels Sant Joan del Mercat de València. En aixó no hi ha problema. Malauradament moltes campanes a València, a la Comunitat Valenciana, a Espanya i fins i tot a Catalunya han sigut mecanitzades amb unes instal·lacions que fan mal tant a la campana (llevant-li sonoritat i donant-li una tonalitat molt més metàl·lica) com a la torre. Gracies a moltes persones que lluiten a favor de la recuperació de un patrimoni artístic com són les campanes, poc a poc s'estàn recuperant campanes al llarg de tota la Comunitat Valenciana, i a més a més s'està intentat recuperar la tradició de fer-les sonar manualment (cosa que no va malament). Aquest joc de campanes a València (Sant Joan del Mercat) ja ha començat a renovar-se. La instal·lació que una d'aquestes campanes tindrá serà la TÍPICA VALENCIANA (ja que ens preocupem de recuperar patrimoni) i permetra tant els tocs manuals com elèctrics.  
 
D'altra banda, la forma de tocar. L'expressivitat de les campanes valencianes no és pot comparar amb moltes més. Potser que els tiples et cansen, però donen un goig impressionant en un dia de festa. I a més a més és molt divertit el fer-los sonar! És clar que un volteig automàtic no és el mateix que un vol fet amb mans de campaners. En València tenin un "catàleg" impressionant de tocs. I mai ens repetim!
 
En conclusió, crec que les persones hi han de aprendre a gaudir de les campanes, coneixent les diferències entre unes i altres. Aixó s'aconsegueix acceptant aquestes diferències i entenent-les. És molt complicat vore i gaudir de les campanes si no aceptem que cadascú les fa sonar d'una forma. És clar que a cadascú li agrada una cosa més que altra, però aceptar la diferència es una gran virtut.  
 
Les campanes a CATALANES no sonen gens mal. En Cervera tenen un joc magnífic, són campanes grans i tenen una sonoritat preciossa. Perque, com jo en tinc entès, aquelles si que són de debò catalanes.  
 
A disfrutar de les campanes!
Bé, he d´admetre una cosa... i ara se´m tornareu a enfadar.
Aquest cop no ho crec tot.
Era per provocar, a veure si em sortíeu amb mala bava o educació...
i estic content perquè ha estat amb educació.  
 
Visca!    Sóc feliç que xerrem sovint!!!  Collons, en sabeu molt!
 
No, ja ho he pensat que el problema era la mecanització, en aquest cas. Res a dir.
 
Però un vídeo antic on crec que hi apareixia en Francesc i una colla a mà el vaig trobar molt més interessant, encara que no més agradable d´escoltar...
Al patriarca es dóna un guirigall sonor, tu... sense despreciar, però no ho trobo festiu i sí exactament igual de repetitiu que a Alemanya, o més. No pretenc criticar el sistema Valencià... alguna cosa bona tindrà: és pintoresc, atractiu per la colla que sona (i no com aquells britànics tan tibats que ni es despentinen en cambres enfustades) però l´audiència s´avorreix o diverteix igual que a Suïssa: no em diguis que no és impressionant el campanone vaticà... i és lancé i sol.  
 
mireu St Gallen... no hi entenc un borrall d´alemany. Només un so net, ordenat, orgànic...
I a Cervera són precioses (com me´ls estimo, a la colla i a les campanes!) però aquelles divergències de to no em semblen precísament idíl·liques ni meravelloses. Una veu una mica fumada està bé, però quan hi ha més veus de fumador en un campanar... ja m´hi sobren (no patiu que no en trauran cap, només faltaria).
 
Això que l´arquitectura les vol a les finestres... circuleu i veureu que els alemanys no han hagut de fer grans obres per col·locar-les dins... i us reservo una col·lecció d´estructures de fusta dins les torres per a una millor ocasió. És que ho mireu tot amb els vostres filtres... també...! Us juro que la barana pot ajudar als greus, però  principalment, és per no fotre´s baix...
 
Per cert, respecte a la dita famosa (molt bona!!!, je je je) no sé si és que estic a punt de tenir el segon títol superior de música, però et juro que quan porto 3 minuts de vídeos de campanes italianes (excepte aquell de Varese, m´avorreixo mooolt, tant si és de 5 campanes com de 8 com de 12. Quin pal! El que fascina d´una campana és el retruny, cosa que crec que a Cervera tenen molt més que el que sol ser comú a València (ara generaliiiitzo, j sé que en teniu d´excel·lents). El seny major cerverí emociona perquè et fot vibrar els budells, cosa que fan algunes campanes d´Igualada; no és si és a mà (que també té un significat social i té més sentit) o no, és que un bronze et toca i un altre no. Per exemple, de la vostra seu, pel que he pogut tastar, em quedo amb el Jaume, de totes totes...mmmmh, que maco!
Per tant, si la campana és un instrument musical i de comunicació SONORA, el so importa, aquí i a Finlàndia i a Rússia...
 
Eps, i les campanes alemanyes també comuniquen: si no ho fessin, haurien canviat de sistema, no? (no fotem, tu!). El que comunica, per exemple, és la intervàl·lica que es crea amb una o més campanes. Algun toc de morts ben català que tinc gravat al pirineu, ben "comunicatiu", però si no t´ho dic, et pensaràs que toquen a missa. Tot comunica si es coneix el codi. Un dia -ara, antropòleg, disfrutaries- em van posar una cançó oral d´Irlanda, ben tranquil·la. Tots vam pensar que era una cançó de bressol; doncs era un plany serè però desgarrador d´una dona que acabava de perdre el marit, que tenia allí de cos present...quines coses, oi? una cançó mortuòria que ens pensàvem de vida feliç...
 
Accepto totes les diferències...i miro d´entendre-les...aconsegueix-me una beca per passar-me un mes a València... em voldries dirigir una tesi??? je je...
No sóc obtús, tinc un altre gust. I no miro alemanya (al marge de la meva amistat amb el que considero el millor fonedor: sempre em diu que les campanes no són Bach, però ell va amb els diapasons) sinó cap allí on sento coses que em deixen literalment cagat de bones.
 
Records des d´Igualada, també "CUM CIMBALIS IUBILATIONIS ET BENE SONANTIBUS", naturalment...
 
PD: si he dit "Sants Joans" és perquè al youtube així constava. Ja recordava l´article que teniu penjat a la web sobre el Borrego... i allí surt com a St. Joan del Mercat.
 
PD de la PD: mai he fet servir l´expressió "ben tocades, a l´alemanya", compte... tot és ben tocat i res és ben tocat. Per mi, ben tocat és treure-li el millor al bronze sense posar-ne en perill la integritat...
 
 
 
Entreu sovint, ensenyeu-me coses, comentem-ne... gràcies, Francesc! benvingut, "Elíseo"!
Enhorabona per la feina que feu i per estimar-ho tant. Sé que vénen els d´Ontinyent a Os... són gent maca, no???
 
Post Scriptum: Francesc, podries enviar-me alguna cosa? vaig comprar el teu llibre sobre paisatge urbà i tocs tradicionals, molt maco, amb aquell cd que m´havies regalat a Solsona, però segur que tens tones de material publicat (em faria il·lusió aquell treball sobre la fosa de 1405, crec que era això).
Hola de nou.  
Bé, potser, jo no hi se res de música, però porte temps sentint parlar de campanes, he llegit alguna cosa que altra i he escoltat molt, molt sobre campanes.  
Per a mi, és important que una campana sone bé. Ara bé, si estem parlant de comunicació mitjançant campanes no discriminem. Seria el mateix que discriminar els llibres per el color de les fulles o perque la imatge de la portada és lletja. O seria el mateix que discriminar les persones per la tonalitat o "musicalitat" de les seues veus. Crec que seria un poc llastimòs. I injust. Estem parlant d'un objecte musical (que sempre seràn les campanes) que s'utilitza per comunicar, per mantendre una comunitat ben comunicada, ben alertada i ben contenta. Ara, si lo que volem és gaudir amb música, anem a concerts, instal·lem carrillons...no??? Hi han grans carrillons que són goig per al sentit de l'oida. Però no estem parlant de musicalitat. Clar que una campana que sona be és més agradable que una que no sona tan be. Pero quant fonien els nostres avantpassats, tenien cura de traure nota a la campana?...M'estranyaria que el fonedor de campanes vullguera que les seues campanes no tingueren un bon só, supose que ja tindria cura de que la campana sonara be. Ara mateix si que es pot traure una nota a una campana, però hi fan falta màquines afinadores o una gran precisió.  
 
M'alegre de que el Jaume del Campanar Nou de la Catedral de València t'agrade. Però hi han 10 campanes més...jo trobe la Bàrbera encantadora, és diferent a la resta. I que em dius del Pau, de la Caterina, de l'Úrsula, de la Violant, de l'Arcís!, del meu volgut Vicent! de l'Andreu, del renovat Manuel, o de la sol·lemne Maria? Què son menys importants en qüestió de comunicació? . . .  
 
I entrant una vegada més en el tema de la repetició en els vols de campanes valencianes. Torne a dir que molts campanars han estat electrificats malauradament, perdent d'eixa manera la tradició de fer sonar les campanes amb les mans. Si aquesta tradició s'ha perdut, el ritme personal que marca el/els campaner/s mai podrà ser sustituït per un motor. MAI. Les electrificacions massives de campanars han estat la causa de que es perda l'interés per pujar al campanar el dia de la festa i fer sonar les campanes.  
Afortunadament aquells campanars on persones són qui fan sonar els bronzes tenen un ric patrimoni acústic. Recuperant d'eixa manera la tradició i l'espai sonor propi d'un instrument tan especial com són les campanes. Daniel, m'agradaria que conegueres a tanta gent que es queda bocabadada quan puja al campanar de la Catedral de València i escolta les campanes, i a més, quan eixa gent torna i torna. I cap toc és igual a l'anterior! Les variacions que es poden fer amb les campanes enriqueixen el patrimoni sonor d'un poble, d'una comunitat. Eixes variacions es poden fer de moltíssimes maneres. Tirant més fort, més fluix, repicant una, dos, tres, nou campanes, repicant més ràpid, més lent, amb més intensitat, amb menys intensitat...un fum.  
És dificil que unes campanes motoritzades puguen reproduir tantes variacions. Nosaltres intentem que les noves electrificacions reproduisquen lo més precís possible els tocs locals. Hi han de motors que fan "vilgueries" amb les campanes. A més, intentem que les noves instalacions (a més a més de recuperar les truges de fusta) esten adaptades per tocar manualment.  
Per el que respecta a les variacions en campanes a l'estil "alemà", crec que no podem dir que hi hagen de moltes. Principalment perque bona part de les campanes estàn electrificades (cosa que ja li lleva possibilitats de variar) i segon perque sempre hi van a les mateixes velocitats, ja que al estar tan desequilibrades per molta força que es faça, la campana no respon...o aixó es lo que em pareix vore a tots els videos de campanes a la alemana que hi han linkats de casacota a Youtube.
 
Parlant de tocs de mort, el de la Catedral de València no és comú...L'has escoltat?  
 
Crec que hi hem de "baixar del carro de la nostra opinió". Perque les opinions i els gustos aixó són, opinions i gustos. No hem d'intentar fer vore als demés que el que ens agrada és lo verdader ni el més correcte dins d'una tradició tan bonica com es fer sonar les campanes i escoltar-les.  
 
El campanone vaticà es de bon gust. I escoltar la Caterina el dia del Corpus en el toc de cor...és indescriptible. Una peça amb 702 anys d'antiguitat...estic orgullós de poder escoltar tan embriagador só. Els cabells es fiquen de punta quan comença a alçar-se aquesta campana. I el meravellós es que no sols als campaners ens fa goig de sentir les nostres campanes. Els visitants i els extrangers es queden tambè bocabadats!!! I pot pareixer-te un guirigall, però no deixa de ser la teua opinió. A mi no em pareixen un guirigall les campanes d'Alemanya. Són diferents, i les acepte, m'agraden i a voltes les escolte. Són molt més melosetes, més com si foren un piano.  
 
Per moltes opinions que tinguem uns dels altres, espere que les tradicions LOCALS és mantinguen. I aixó són, opinions. Lo que no és pot fer és dir "perque a mi no m'agrada, no és gens bó". Aceptació! i reconeixement dels pròpis valors culturals, que els hem de mantindre per transmetre a les pròximes generacions!!! Deixem de pensar en el que personalment ens agrada i pensem en que generacions anteriors s'han calfat el cap per tal de regalar-nos un patrimoni cultural, campaner i sonor que no hem de destruir.  
 
Les campanes romandran i nosaltres, malauradament, ens anirem, aixina que a no perdre el temps i a disfrutar de les campanes!
 
P.D. El dia del Corpus a les 12 del migdia es forma un gran guirigall a la sala de campanes del Campanar Nou de la Catedral de València, però no de campanes, sino de persones! Com els costa callar uns minutets!!!  
 
P.D.2 Eliseo, sense tilde. Gràcies!
 
Uau.  
 
Res a dir, a part que no considero "millors" les alemanyes (només que "jo em quedo amb allò"). I no les controlen perquè no ho volen. Abans bé devien tocar a mà, oi? I el que fascina és l´espectre harmònic i sonor, aquell contínuum que és com un mantra, per entendre´ns.
També estic d´acord en que les alemanyes no són un guirigall  Wink; de fet, si alguns conjunts vostres m´ho semblen deu ser per la diferència, però també em sembla que m´hi acostumaria: sens dubte són qüestions de constuetud i culturals.
 
Vull venir a Valènciaaaaaaa!!!!!!! He de conèixer-te!
 
Estic molt solet, aquí...... sniffff
 
PD: em sembla que estaríem d´acord en molt pocs minuts i podriem aprendre coses els uns dels altres (almenys, jo sí de tu).
 
Aps, i és cert lo del guirigall de gent: a Cervera sento tot el que diuen des de baix (si no fos per la gent de plaça, que tampoc calla) i és degut a les voltes que taaaaantes vegades em recorda el Dr. Llop.
 
VISCA!  ÉS MACO, EH, AIXÒ DE LES CAMPANES???!!!    Smiley
 
i per cert, BON VOL DE CORPUS., passeu-ho bé...Ah! si pogués venir-hi... em deixarieu el Jaume un ratet? je je je...  (síiii les altres també són maques, però el campaner sempre té la seva preferida, com Quasimodo).
 
Una abraçada, Eliseo. I a vostè també, naturalment, amic i mestre Francesc!
estimat Daniel,
crec que ja vas per bon camí. la prova, l'article que vas escriure l'altre dia sobre campanes i campaners, i que hui hem posat de portada en la pàgina campaners.com
si, ens agradaria, i molt, que vingueres a València... el dia del Corpus és el caos de la creació amb les onze campanes (tot i que els antics ja deien que sols havíem de sonar les 5 grans) però hi han repics , tocs de cor, senyals i una gran diversitat de tocs... ja no toquem l'alba a les 4 del matí sinó a les 8 i així i tot els veïns, ara, es queixen...
però crec que es tracta de descobrir l'harmonia dels demés fins i tot en els carillons o en les campanes brandades....
si, cal tesis doctorals sobre campanes, i també sobre harmonització i / o ritmes i /o acústica i/ o... tantes coses per fer. ja n'he dirigit alguna - fins i tot d'enginyeria aplicada als tocs de campanes - i crec que encara queda molt per fer. si vols, ja parlem.
bé, estic sentint al fons les campanes d'Igualada i realment el que més m'agrada és les torbacions de l'inici, quan les campanes dubten de començar a tocar... després es fa tan llarg i pesant com un vol elèctric... que pena de campanes, repicades quedarien tan bé, sobre tot les petites...
bon dia de treball
Bé...toca tornar a comentar Sant Joan del Mercat de València. Ja s'han concluit amb éxit treballs de RESTAURACIÓ en dues de les campanes d'aquest campanar al centre de la ciutat.  
Per primera part, comentar el que ja sabem, reposició de truges amb el perfil tradicional valencià, instal·lació de motors que reprodueixen els tocs característics de la ciutat i posiblitat de toc manual.  
Segona part. Marque RESTAURACIÓ. Restauració dels valors locals. Restauració de instal·lacións. Restauració de tocs manuals, que, de debó, es faran en aquest campanar.  
Hi han diverses notícies. Es poden consultar a la pàgina oficial dels CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA.  
http://www.campaners.com      
També hi han penjades diverses documentacions gràfiques, que mostren l'esplendor d'aquesta intervenció. Intervenció que continua, que mira endavant amb el mateix propòsit, tornar als nostres valors. Els valors de les nostres campanes.  
Espere que prompte algun videoaficionat puga enregistrar un vol de campanes com té que ser, a mà i corda. I amb les nostres campanes. RESTAURADES.
I tant que sí....!
 
Enhorabona, Gent!!!
 
Aquí seguim fent el que podem... que ja és algo.
 
Tot arribarà... espero.
 
Enhorabona un cop més. Ara, pel Borrego!
no, mira, el Borrego s'ha de quedar l'últim - quan tens una campana històrica en un campanar, campana que no té perill immediat de trencament, cal començar per les altres, les més noves: així queda justificada la restauració global, del conjunt.
el sistema de toc continu amb doble reductora del Borrego si que posava la campana en perill i vam aconseguir una paralització oficial del mecanisme, de manera que sols pot tocar manualment - al menys voltejar manualment; si haguérem restaurat l'única campana històrica del conjunt no tindríem justificació, al menys justificació urgent per actuar sobre la resta.
el cas és que, poquet a poquet totes les campanes valencianes - també a la ciutat de valència - es van restaurant amb un triple objectiu: recuperar la sonoritat original (molt malmesa pel jou metàl·lic), reproduir amb els nous mecanismes control·lats per ordinador els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. I fins i tot recuperem "el roig de carro" - un color que sembla una mica estrident però que justament tenia la "truja" o contrapès d'un altra campana, del XVII, que va a ser restaurada en Sant Tomàs també de València.
Mira, hui 13 de desembre m'ha tocat presentar el llibre que l'Ajuntament regalarà oficialment a les autoritats en Nadal - es tracta d'una magnífica publicació (no pels meus textos) amb enormes fotografies i un cd de tocs, anomenat (en español, aï) "campanas vivas" finalment les campanes esdevenen "normals", formen part del patrimoni cultural local - inclosos els tocs manuals. potser aquesta via de la normalització cultural siga l'única amb futur, no gens folklòrica sinó patrimonial, allò que ara diuen "patrimoni immaterial"
Bé, bé... si no us tallen l´aixeta dels diners i ho podeu fer tot... em sembla un bon plantejament.
 
Per cert, el llibre m´interessa i molt, de tenir-lo; enhorabona per la part que et toca; i segur que és esplèndid, també de contingut.
 
M´he estat mirant la campana de Sant Tomàs; una peça de 1655 (jo personalment crec de 1633, però no vull jurar-ho, perquè tots sabem com són de problemàtiques les xifres aràbigues antigues!!!!).
 
Quina salvatjada li van fer pobreta, gravant-la a posteriori...
 
Crec que el jou no és del XVII. I em sembla bé que recupereu aquest to rogenc tant bonic per als jous de nova creació o restauració, però no sé si és el color que tenien tots i es pot generalitzar... Jo diria que aquest jou és del XIX; ni mica més vell. Clar que jo no l´he vist al viu i vosaltres, sí...
 
Enhorabona un cop més pel llibre... quina feinada esteu fent...
 
PD: que maco, el Jaume de la Seu, al targetó de l´invitació...  Smiley

Δ Perill galetes! més informació Δ