www.campanes.casacota.cat    
 CEST diumenge 25 d'agost 2019  
Ara vegeu quin horror:
Seran un regal, serà a la manera Tradicional, amb tots els assessoraments que vulgueu, però fot cagar lo lleig que és eh!!!
 
 

 
 
Mare meva... que bé sonen les meves nenes d´Igualada!!!
A mi em sonen igual de mal les d'Igualada que les galegues de l'Almudena: tot són campanes forasteres!!!
El que passa és que cada campana - i cada afinació - requereix una manera de tocar. Les campanes galegues, riques en harmònics - aquí cal dir més que mai riques en múltiples parcials - no són per ser voltades sinó per ser repicades. Però van haver-hi responsables de la Catedral que s'encabotaren a fer-les voltar. Ja que una torre sols té quatre campanes galeges, aquestes haurien, tan sols de repicar, amb gràcia, ritme i molta velocitat.
A l'altre campanar hi ha un petit carilló, crec que de 12 campanes, fiexes, i quatre més no harmonitzades amb el carilló, de Quintana - tres mons sonors dispars... aixó és falta de previsió, manca de coneixement, o ganes de fer soroll... Però quan sona un dels tres conjunts a soles, passa. Si es barregen, la cosa ja augmenta... en riquesa sonora...
Uix, doncs a mi no...
Campana forastera no vol dir dolenta. I el resultat a Madrid és francament lleig.
No m´infravaloreu tant, sóc conscient que en les diferents cultures allò aliè no agrada perquè no respon a la tradició i el gust del lloc.
M´encanta sentir a cantar alguns vells les seves cançons, m´agrada quan les cantava la meva àvia i m´agrada quan qui canta és del Bàltic o de la Xina... i l´antropologia és una vessant de les campanes, molt interessant, però només és una vessant.
Però hi ha coses ben fetes i coses mal fetes: el campanar d´Igualada és un plaer per a les orelles, sigui o no "català" -que ho és més del que es pensa la gent- i el de l´Almudena, rotundament, NO.
Sabem que el campanar montserratí (català) del XVII era a la manera local, sens dubte. Perquè un francès, Joly, parla de "musique de cloches"?? perquè sonaven bé, fossis català o francès.
Comencem a mirar torres madrilenyes... ah i el Montserratico de Madrid, té persianes a la torre, vés quina casualitat.
influència del gust rococó austríac??? permeteu-me que ho dubti...
Cada torre és un món, no podem definir tant alegrement un context campaner per comunitats autònomes...la torre del montserratico és del XVII o XVIII.
No, que no.
A Madrid hi ha de tot. Fa poc vaig estudiar l'únic conjunt de "change ringing"  - és a dir totalment anglés, que com diuen ells "hi ha a Europa" - volen dir a l'Europa continental. Si que és de veres que a Madrid alguns campanars tenen les finestretes cobertes, però a l'interior les campanes volten - o voltegen, que és com ho diem a València - completament - ja fa anys vaig estudiar les de San Jerónimo el Real... és que he pujat a molts campanars, tu!
i torne a dir - les campanes alemanyes, les campanes de carilló (que son cosa distinta - em fan estrany, encara; ja no em fan mal a l'orella com al principi, però és un altra cosa.
el cas de L'Almudena ja l'he contat adès: no havien d'haver acceptat un regal de campanes galeges, per molt regal que fora: eixes campanes fora del seu lloc no sonen ni són apreciades (el mateix que passa amb el change ringing de San Francisco el Grande: un conjunt esplèndid de 8 campanes per al change en un campaner i crec que 13 en un altre per tocar melodies, i que sols toca el dia de la inauguració, cap a 1868!!!
Però si les campanes de l'Almudena - les galegues, foren ben repicades - i avui hi ha mecanismes ràpids que ho permeten de fer - sonarien bé... tampoc dubte que les campanes d'Igualada, repicades, o fins i tot dutes a seure serien una cosa més seriosa que el que son ara...
Per que a la fi la discussió és sobre les campanes o sobre la manera de tocar-les? Per a mi és un tema ja vell. Tenia un amic, pobre, Clade GRABER, suís, que anava enregistrant campanes per tota Europa, i va fer un muntó de discos i CD del tema fins que un dia el seu cor el va deixa, amb quaranta i tants anys, en un campanar... Bé, amb ell era la mateixa. Jo li deia: per què enregistrar campanes mecàniques? I ell em deia: per què enregistrar campaners?
Aquesta és la qüestió - i per cert, no parlo com a antropòleg, o potser que si; parlo com a campaner, que és ofici més alt al qual es pot aspirar - l'ofici musical, és clar...
Aaara sí que m´agrada la conversaaaa...
De vegades em convences; només que -torno a dir- m´agraden les campanes alemanyes.
Quan en un lloc no hi ha ni tradició viva ni campaners, prefereixo això.
Si no hi ha toc a mà, el millor és un "lancé" ben fet i ressonant (és la meva opinió).
Sempre que participis així de constructiu, seràs benvingut!!!!!
Per cert, ja havia sentit parlar d´aquest Claude Graber: sí, és una llàstima que, pocs que estudiem això, encara se´ns morís...pobre home. I m´agradaria que discutissis amb mi com devies fer amb ell...
Aquest és un tema de debat bastant important, certament; i et diré que jo gravo les dues coses: el campanar d´Igualada fot els pèls de punta, com ho fa el de Montserrat; el de Cervera, amb aquell retruny, molt menys precís però que ve tan de dins...també.
Ah, i si t´admiro i et tinc per mestre és per dues raons que ja sabia abans que les diguessis ara i aquí:
1. Has pujat a moltes torres.
2. Has fet de campaner i saps què és; i jo també ho he fet, a Cervera, Tarragona, a vàries ermites i esglésies de manera puntual, i al poble d´on és filla la meva mare, fins que van electrificar Allí, mentre hi era tot l´Agost, jo tocava a missa cada dia, donava corda al rellotge, escombrava la colomassa de la torre... i tenia 12 anys.
 
Records! Una abraçada... també a la Mari Carmen.
Aixó, aixó és el millor, si no hi ha gent...motors...i au. Per qué intentar recuperar si podem modificar per tal de llevar-mos un pes de damunt? Pujar a les torres és molt costós eh! Recereix molta voluntat i ganes. Roll Eyes
De campanes no en sé gaire res, tot i que he pujat també a moltes torres, centreeuropees i hispàniques.
 
Tot i que m'agraden molt les campanes germàniques (potser perquè les vaig sentir molt durant dècades), sempre he trobat que algunes d'aquí tenen un so especial, potser menys "bonic" en el sentit d'arrodonit. Algunes tenen una mena d'estridència que no apareix en les de costella gruixuda gairebé mai, però que crec que pertanyen a un paisatge sonor propi de la terra.
 
Com que les campanes solen anar acompanyades d'orgues, si es conserven ambdós, i com que em vaig formar com a organista i la meva feina m'ha portat per moltes esglésies, ja fa molt de temps que em vaig fixar en certes característiques sonores comunes entre les campanes i els orgues d'un mateix indret, particularment els registres compostos com són mixtures i sobretot cornetes. Segurament en això no hi ha més que el gust personal dels qui encarregaven els orgues i les campanes, però si més no és una observació que sempre m'ha semblat interessant.
 
Ara que parleu de campanes de diferents regions i que en sou bons coneixedors, voldria preguntar-vos algunes coses:
 
existeix un tipus de campana castellà característic a finals del segle XVII?
 
i una d'aragonesa de la primera meitat del segle XVIII?
 
Hi haurien dels diversos tipus regionals de campanes alguna per cadascuna que es pogués considerar arquetípica de cada època?
 
Gràcies - ben cordialment, Pere
Ufff quanta canya foteu...
 
Anem a pams.
 
1. Benvolgut Elíseo, no manxi tant a saco; entengui primer el que dic. Modificar coses no és la proposta que faig sempre, compteeeeee! El que més greu em sap dels Valencians és que sou gent de sang eh??? quina passió, dimoni. Però a mi, en matèria de passió i fal·lera campanera, no em guanya ningú. Nin-gú. En Pere ho sap. Em moro per les campanes. I MAI MAI MAI he defensat els motors com a millors que la tracció humana. Que consti.
 
 
I per en Pere:
 
2. No hi ha un "prototipus" de campana castellana de finals del XVII ni d´aragonesa de principis del XVIII.
 
M´explicaré (Francesc, ja em corregiràs si m´equivoco, eh?):
 
El fonedor és itinerant i fa el que vol o el que pot. Per tant, allí on arriba a treballar un fonedor poden arribar les seves tendències constructives.  
 
Pot decidir què fa o no, ja que li pot venir imposat en el contracte (això si és que pot complir amb el que se li demana i té l´habilitat necessària; també depèn de la categoria de l´artesà i de l´envergadura de la feina -no és el mateix fer peces de 10 tones que de mitja-).
 
 
Si decideix què fa, pot emmotllar la campana vella o bé fer el que ell sap fer, amb els seus motlles propis.
Normalment, no es refà la vella, sinó que s´esbocina i es fa de nou, afegint-hi metall o no; recopiant les inscripcions (hi ha campanes amb inscripcions que commemoren la campana o campanes anteriors) o no; si és llest, sabrà que es perd més estany que coure i procurarà mantenir l´aliatge. Si no és tant hàbil (o no disposa del metall que voldria) nomès hi afegirà el que tingui. Si no, la campana nova serà més petita (minves de la fosa) o més prima.
 
La única cosa segura és que a partir del XVI (i molt més al XVII) hi ha una minva generalitzada del gruix dels vasos, i crec que té vàries causes: gust, refoses, augments de pes i mida...etc. Ara no hi entrarem. Si vols un dia en parlem.
 
 
Per cert: en defensa dels "avorrits" alemanys he de treure un video (que ja havia penjat fa dies) on es mostra amb quina cura fan les coses. i com canvia tot plegat després d´ocupar-se´n. Si no es nota és que és millor dedicar-se al futbol, les corbates o el macramé. Grossmünster de Zurich (Suïssa).
 
http://www.youtube.com/watch?v=tCC-PU3QAjk
Ah!
i cada cosa per al què toca....
 
Els perfils prims i de sons metàl·lics són perfectes per als tocs de morts a batallades molt espaiades. Perquè tenen patetisme.
 
Ara, quan cal puresa, joia i brillantor, jo em quedo amb la costella gruixuda i neta.
 
On hi hagi el Seny Major de Cervera o el Jaume de València, o la Tomassa de Barcelona, que no m´hi posin una romana prima o una peça adotzenada de costella prima com la Mercè de dita catedral de Barcelona (1949), perquè no accepto el canvi.
 
Per cert, que la Tomassa se´ns està fent vella, pobreta... necessitaria unes cures i un batall més lleuger i ben fet, alhora que una bona girada... doncs és potser la que més sona de tota la Seu.
Quants campanars catalans han recuperat la manera tradicional catalana? Quantes campanes s'han restaurat tornant la "instal·lació original"? Quants tocs s'han recuperat?  
No es gens complicat aixó de dir que es prefereix la tracció humana, però tampoc es dificil ficar motors, oi?  
Que no som prou gent per tocar totes les campanes de tots els campanars? Aixó està clar (deuriem de comprobar cada lloc ehh)...però si s'afegixen unes instal·lacions que no són compatibles amb la feina humana...doncs, ara sí que està complicat.  undecided
Tanta passió ens du a recuperar les nostres senyes d'identitat. Som el que som. I fem el que hem de fer. Aixó és el que m'han ensenyat. I confie en els mestres que tinc.
Pobreta Tomasa, pobreta.  Huh
Quote from daniel on 30.10.2007 a les 21:06:44 UTC:
Si no és tant hàbil (o no disposa del metall que voldria) nomès hi afegirà el que tingui. Si no, la campana nova serà més petita (minves de la fosa) o més prima.

La única cosa segura és que a partir del XVI (i molt més al XVII) hi ha una minva generalitzada del gruix dels vasos, i crec que té vàries causes: gust, refoses, augments de pes i mida...etc.

 
Molt interessant l'observació.
 
Sobre els orgues... és que hi veig paral·lelismes també a nivell pràctic. Es reutilitzaven, refonien... els contractes ens mostren com d'instruments bons se'n feien de més dolents, i dic això sense voler entrar en qüestions estilístiques ni preferències personals, sinó en solucions tècniques elaborades que es suprimien o modificaven en pro de la comoditat i/o el preu. La degradació de la qualitat amb el pas dels anys i la decadència manifesta de la societat anaven de costat, i segurament això afectava altres àmbits com les campanes.
 
En quant als motors, reivindico igualment l'alimentació manual dels orgues, que sonen molt millor amb manxes cuneiformes que no pas amb turbines elèctriques. Fins i tot condicionen l'organista en la manera de tocar, no pot fer el que li sembla, s'ha d'acordar amb el calcant. De fet els enregistraments sovint es fan amb alimentació manual, sempre que la instal·lació ho permeti. Però com apuntàveu més amunt, no hi ha gent per tot. Bé, si que n'hi hauria, però no interessa gaire tampoc que n'hi hagi...

Δ Perill galetes! més informació Δ