www.campanes.casacota.cat    
 CEWT dimarts 12 de novembre 2019  
Veig que el youtube dóna bastant de si... mireu ara que maco el "concerto di otto campane" en as0 (Lab 2) de la basílica de San Vittore Martire a Varese (Itàlia). Són peces genuïnament romàntiques, però de l´època en la qual encara es seguien els preceptes del darrer barroc. Són de Bizzozero 1825, amb el reb3 refós per la mateixa firma el 1870. El bordó es deu moure pels volts de 3400kg. O sigui que no és pas a Sant Pasqual de Vila-Real on trobarem la campana de volteig més gran del món (2000kg de bronze). Observi´s la disposició en l´interior de la torre de les campanes menys grans (mib3 en amunt; el mib3 es pot entreveure darrere el bordó) i la situació als finestrals (però en estructura metàl·lica) de les quatre campanes grans.
És dels més macos que he vist d´aquell meravellós país.
Fixeu-vos en dos detalls: fins i tot en engegar-les, van sonant ja en ordre; i després d´alçar el tenor o bordó, fan unes progressions descendents per terceres fractes (lab3-sol3, lab3-fa3, sol3-mib3, reb3-fa3, mib3-do3, reb3-sib2, do3-lab2) amb una graciosa coda de les dues grans que ho remarca (sib2---lab2). Tant macooooooooooo! sembla allò de "...d´un bell boscatge rossinyol -d´un vooool." Quin enginy aplicat a la necessitat de recuperar la posició inicial de les campanes per tornar a començar i poder controlar la parada de les mateixes...!
 
Prou detalls lacrimògens, aquí va:
 
http://www.youtube.com/watch?v=mhaZ36CEVjg
 
 
Si en voleu veure un altre, aqui n´hi poso un altre, però (potser és cosa de la filmació) no el trobo, ni de lluny tan bonic. És una mica més "lleuger" (cosa que no vol dir menys bonic per aquest sol fet); pertany a un lloc anomenat Bonate Sopra:
 
http://www.youtube.com/watch?v=QMGzPgweiD4
 
 
I també el de Brembate Sopra, en Sib2, com l´anterior (campana bordó d´uns 2600kg). Aquest, amb totes les peces a la vista, i en dos nivells:
 
 
http://www.youtube.com/watch?v=BjkVqqgHnGg
 
Aquest darrer el trobo més hàbil, però, no sé perquè, el trobo menys bonic (i això que potser és més net).
 
 
I encara Terno d´Isola, amb dues filmacions, no massa bo:
 

 

 
 
També la parròquia de Verdello:
 
http://www.youtube.com/watch?v=ykUE75v8XzI
 
 
Està clar que tots fan el mateix tipus de toc, amb poques variants (o molt poc importants). Això vol dir que hi ha una torre (no sabem quina) que dóna el model, que triomfa i arrasa per tota la regió.
Fixeu-vos que les campanes poden sortir molt enfora gràcies als cavalls de ferro... per això la torre és prima i esvelta, ja que no necessita espai interior...
 
 
 
En canvi, la basílica de San Marco, a Venècia,  és un exemple de toc més a l´europea, sense que pugui garantir que aquest toc no és també propi del país (potser aquells volteigs complets control·lats no són la única tradició del país, cosa que em sembla que passa, ja que Itàlia és gran i variada). en aquesta ciutat, les instal·lacions que conec són en vigues a l´interior, però arran dels finestrals i situades al perímetre de la sala de campanes, no en el centre.
 

 
i un plenum:
 
http://www.youtube.com/watch?v=LFkC6xL84vw
 
o un altre:
 
http://www.youtube.com/watch?v=z_15ULr8u8w
 
La campana en la2 (aº) és coneguda com "La Marangona" i fa uns 3625 kg. Ha de fer per tant, cap a 1,80 o 1,85m de boca. És la major de les cinc campanes de la basílica.
 
Diuen de la torre de San Marco que:
A tower was first built at the present site in the eighth century as a watch tower for the dock which then occupied what is now the Piazzetta dei Leoncini. It was repeatedly rebuilt over the succeeding centuries.
 
The campanile reached its present form in 1514. As it stands today, however, the tower is a reconstruction, completed in 1912 after the collapse of 1902.
 
The 100 metre-high tower consists of a sturdy brick shaft, an observation platform, a section housing the five bells, and a pyramidal spire, topped by a golden angel weathervane.
El campanar de varese - san Vittore
Un text d´internet ens diu:
"La torre, alta 75 metri, è costruita a piu' riprese, su progetto iniziale di Giuseppe Bernasconi del 1616, improntato ai canoni del tardo manierismo lombardo. Nel 1630 i lavori arrivano fino all'orologio; tra il 1678 e il 1688 è innalzata la cella campanaria. Tra il 1773 e il 1774, viene collocata l'edicola poligonale, conservando il disegno originario del Bernasconi."
 
varese_san_vittore.jpg
varese_san_vittore.jpg
I ara un primer pla d´aquesta preciosa torre barroca, de 75m.
varese_torre_de_san_vittore.jpg
varese_torre_de_san_vittore.jpg
Els italians tenen unes 30 o 40 maneres de sonar-les diferents. Són el que ells anomenen "Sistemes", i han creat escoles, encontres, i moltes pàgines web. La veritat és que els videos de YouTube no ajuden res a comprendre un món molt més complexe i refinat - en quant a la participació humana - que els tocs centre europeus. Sobre tot combinen les campanes - inclòs les que van a llançat - de manera a aconseguir certes combinaciones que no depenen de l'atzar sinó del bé saber dels campaners.
Però cal emprar els termes com cal: cap de les campanes italianes, al meu conéixer "volta" - voltar és fer més de 360º - per dir-ho de certa manera pegar al menys dues voltes en el mateix sentit. A tot cas, les campanes que es veuen van "a seure" - com es feia abans a Catalunya, tot i que d'una manera que sembla més el toc dels anglesos, el "change ringing", és a dir a distància.
Per tant si no volten, mal poden tenir la "major campana de volteig del món" - que no és la de Sant Pasqual: allò és una marca comercial local, sense massa fonaments. La major campana de volteig complet és la Cinta, de Tortosa, de 170 cm de diàmetre, seguida de la Asunción,. del Burgo de Osma, de 168 cm o de la Valera de la Seo de Zaragoza de 167. Les de la Catedral de Toledo són majors, i també N'Aloi, de la Catedral de Mallorca (200 cm de diàmetre!) però no més van a seure, i això no compta com a "vol" o "volteig". La de Sant Pasqual, amb 150 cm de diàmetre (tot i que de perfil de carilló) està bastant lluny d'aquestes esmentades.
I tornant als italians, arriben a fer seure campanes sense jou, i fins i tot sense topalls, de manera que la perícia dels campaners arriba a parar-la, sens que ells s'en vagin darrere...
Tot un món, el de les campanes, que va més enllà de les afinacions actuals - que no són, ni han sigut, les úniques de la Història!!!
No voldria dir cap bajenada, però crec recordar que una de les dues esglésies de la localitat de  Col San Martino, al Veneto, té un campanar molt semblant a l'últim on les campanes volten. Fa molt de temps que hi vaig estar, enregistrant els Sonatori della Gioiosa Marca en una esglesiola a poc quilòmetres (San Vigilio, http://www.magicoveneto.it/Trevisan/Credazzo/indice.htm , i haviem de parar cada cop que sonaven les campanes. La distància no ho deixava veure amb claredat, però pel ritme i el que em va semblar veure voltaven del tot. Això si, no feien "concerti" ni res, simplement les engegàven durant un quart d'hora amb el plenum. No vaig tenir mai la sort de veure-ho ni sentir-ho de prop. Sí que vaig veure, passant-hi per sota, tota l'estructura i els jous metàl·lics així com les rodes de gran diàmetre sobresortint del perfil del campanar esvelt.
 
Per cert, si hi aneu, intenteu anar a menjar a la Locanda da Condo d'aquesta localitat - el restaurant preferit dels Sonatori - no us en penedireu!
Gràcies, Pere!
A veure si m´hi portes!!!
 
Estic d´acord en la complexitat dels sistemes italians.... un món que vull conèixer més bé...
De totes maneres, no diguis que amb un vídeo no es pot saber res, perquè no és així.
No fotem llenya... i construïm una mica més.
Estic d´acord que sense entrevistar als campaners no puc saber ni què senten ni què signifiquen per ells les campanes. D´això, Francesc,  en saps un pou llarg. Jo no he entrat aquí en temes socials.
També sé que les guildes angleses queden, assagen i després se´n van al pub a fer la cervesa. Suposo que pot anar igual a Itàlia i fins i tot a Utrecht fan quelcom similar.
També conec per sobre això del sistema "a la bolognese" de toc lancé controlat, però amb campanes que no solen ser molt grans; pel que veig, la gran (do3, re3) no es domina massa i les més xiques (a molta distancia, normalment una 4a i per tant, molt més lleugeres) s´hi adapten. Està clar que per fer el que en diuen "ascampanio" han de posar la gran cap per avall.
 
 
D´un vídeo se´n pot treure molt i molt de suc; quan tingui les vostres subvencions també faré un doctorat i un equip d´investigació.
Però perquè només carregueu al fòrum?????? Òsti, que ho faig amb bona fe... no m´ajuda ningú...al contrari; que he demanat sovint unes correccions de dades que mai heu fet.
Estic bastant sol a Catalunya en l´estudi seriós del tema...ajudeu-me, integrem coneixements, siiiiisplau!!!!
 
Ets un dels meus mestres, encara que sigui a distància, i et tinc un gran apreci...no em caiguis del podi amb aquest to...
 
Més valdria que em fessis arribar (si cal t´ho pago tot) un lot de publicacions teves (la teva tesi, etc, tot el que hagis fet que tingui "substància" segons el teu criteri), que aprengui el màxim...
...seria genial.

Ara vegeu per dins una instal·lació petiteta.
 
http://www.youtube.com/watch?v=AgsLaetYLfI
Una cosa divertida:
 
Un conjunt en Reb, de 5 campanes (bordó d´uns 1350 kg).
 
Però, com diu un comentarista:  
 
Mamma mia... i motori fanno un chiasso della miseria!!!!!!!!!
 
Fa patir també que el motor no para les campanes boca amunt ben verticals, sinó que queden ja a punt de caure i pensem com deu treballar la cadena...
 lips sealed
 
 
http://www.youtube.com/watch?v=yK_U3Bg0Gew
I una soneria popular, a mà, amb una peça que podria ser molt antiga, que ja faràn malbé...
peró en toc lancé...
És a Sepino.
 
http://www.youtube.com/watch?v=G7kdqOwgqX8
Un bordó infinitament mal gravat però d´una església important: Sant Pau Extramurs de Roma. Una de les 4 basíliques majors.
 
 
 
"Pierpaola" Sol2 di Marinelli di Agnone del 1959 in cima al campanile diella basilica di San Paolo a RM. Non oscilla più da almeno 10 anni. Diametro 1.90 m circa, altezza 2.00 m circa
 
http://www.youtube.com/watch?v=DCOeubL7Zow
 
"Pierpaola" Sol2 di Marinelli di Agnone del 1959 in cima al campanile diella basilica di San Paolo a RM.
Particolare del meccanismo di suono odierno (con battaglio in movimento) a campana ferma.
UN ESCÀNDOL!!!!
 
http://www.youtube.com/watch?v=FcTAXHsejFw
 
 
 
D03 Marinelli (Agnone) 1959. Diametro 1.35, altezza 1,53. Questa è la campana che batte le ore
 
http://www.youtube.com/watch?v=QUkupnfUU2Q
 
 
 
 
El plenum de San Marco de Venècia.
 
http://www.youtube.com/watch?v=45jCP5SlLig
 
Vegeu un altre aquí. No és tan bo, però en fi...
Són mi-re-do#-si-la (unes 10-11 tones)
 
http://www.youtube.com/watch?v=LFkC6xL84vw
 
I un solo, no sé si és la més gran:
 
http://www.youtube.com/watch?v=jSA3unFv3rs
 
un altre, de la mateixa campana; crec que sí que és la grossa (aquest té millor qualitat de so):
 
http://www.youtube.com/watch?v=PZKLxdbvc5s
 
 
...i com es veu des de fora:
 
http://www.youtube.com/watch?v=nVBHTvjve_E
 
 
I el La2 (aº) de la catedral de Florència.
 
Compte a la meravellosa peça gòtica d´uns 1500 o 2000 kg que tenen a terra.
 
 
http://es.youtube.com/watch?v=MM1b4AOMuQw
 
 
deu ser del XIV, no n´hi ha dubte; segurament primera meitat 1300-1340.

Δ Perill galetes! més informació Δ