www.campanes.casacota.cat    
 CEST diumenge 16 de juny 2019  
SANTA MARIA DE MANLLEU: UN CAS CURIÓS.
 
La Parròquia de Santa Maria de Manlleu va fer-se fer un esplèndid quartet de campanes a la casa A. Bachert de Karlsruhe (Alemanya) el 2000 i per rematar així les obres de restauració del campanar (del segle XVIII i de 35m sense els ferros) que presideix tota la vila. Encara és més espectacular, perquè està situat dalt un turó.
 
Després d´adaptar el que era l´espai històric per a les campanes com a mirador, només quedava la solució d´instal·lar les campanes en l´ereta del campanar on abans hi hauria la maquinària del rellotge; no obstant la sala és apta i s´hi va posar un joc molt bo, amb una previsió de 4220 kg de bronze totals. L´espai és just, però és realitzable.
 
La cosa quedà més o menys així:
 
1.- Assumpta                            Re´    1600kg ca.    ca 1,40m de diàmetre
2.- Mare de Déu de la Gleva      Fa´     1200kg ca.    ca. 1,25m de diàmetre
3.- Montserrat                          Sol´      850kg ca.    ca. 1,10m de diàmetre
4.- Verge de la Pau                   Sib´      570kg ca.    ca. 0,90m de diàmetre
 
A part de les dues campanes horàries que ja hi havia dalt el coronament de forja de la torre, que no sabem de quan daten, encara que possiblement de la dècada dels 80 del segle XIX.
 
Després de les dues majors d´Igualada (2980kg i 2180kg), a Manlleu hi ha la major campana del bisbat de Vic, i és magnífica.
 
El beffroi, molt maco, en roure de gran finor, és de tres castells -units entre ells per tal d´estabilitzar-los- dels quals el central és més gran, per adaptar-se a la forma octagonal de la torre. Les bigues fan 18/15cm, 15/13cm o 10/9cm, segons la seva ubicació i els esforços a rebre. Estem lluny dels 24/24, 24/22, 24/20 i 15/10cm d´Igualada, com també els 3,60m estan lluny dels 8,75m del nostre; tot i així, és magestuós, molt elegant.
Els tipus d´encavallada són els més clàssics: l´estrep en A al castell central i l´encreuat als dos laterals.
 
 
 
 
Un fet molt curiós es donà en comprovar que el campanar es movia en excés i de manera que semblà perillosa quan les campanes noves sonaven. Començàvem malament!
 
Un estudi molt seriós de la UPC determinà parar les tres campanes més grans i fer-les sonar a toc de martell, o en tot cas, fer-les sonar poc sovint i de manera poc prolongada i aïlladament.
 
El 2001 vingué l´Albert Bachert i constatà que en sonar totes, efectivament la torre es movia de manera poc convenient.
Féu sonar cada campana per separat i comprovà que era...la petita!
En fer sonar les tres grans no hi hagué problemes de moviments, restant la torre tranquil·la.
En fer sonar la petita sola el campanar tornà a oscil·lar.
Així s´ha pogut comprovar un problema que a Catalunya mai s´havia vist (o almenys no en teníem constància): el de les concomitàncies de freqüencia.
 
El problema no són les masses, sinó la freqüència d´oscil·lació de la campana Pau (número 4) de ca. 570kg de pes, que devia ser múltiple de la freqüència d´oscil·lació de la torre. Si entraven en fase, la torre perillava de debò. La solució, ben senzilla: es va contrapesar un xic el batall de la Pau, se li va escurçar molt la llengua o cua i es va col·locar un petit contrapès (40kg? 50kg?) sobre el jou, de manera que ja no té la mateixa freqüència de moviment. Tot arreglat.
Dit d´una altra manera: si la torre vibra, per exemple, 2 cops per segon, cap campana pot vibrar 2, 4, 8 o 16 o 32 cops per segon, perquè sumaran empentes i tindrem problemes.
Si la campana vibra 58 cops per segon, per exemple, ja no tenim cap problema.
 
La qüestió és que l´estudi de la UPC no s´ha repetit després de les modificacions fetes.
Llàstima, perquè la por (comprensible però potser ara ja no justificable) ha mantingut parada la campana gran els darrers 5 anys, i ja es mor d´avorriment...pobreta. Un conjunt magnífic i en repòs...
En fi...   els alemanys no es van sorprendre, aquestes coses poden passar; aquí encara no ho hem entès.
 
 
 
 
Per fer boca, les campanes horàries del coronament de ferro de la torre, a uns 40 m d´altura (5m sobre el terrat). Són de la dècada de 1880. La qualitat sonora d´aquest parell és justeta.
cmanlleu_agost_2006_001.jpg
cmanlleu_agost_2006_001.jpg
Aquesta és la sensació que es té quan es puja: l´espai és suficient, però no en sobra. El visitant es troba amb la campana major de morros. Abans, ha desconectat la corrent que la podria fer funcionar, naturalment.
Maco, oi? La pera d´aquest batall és una esfera quasi perfecta... diferent del que veiem a Igualada (el·líptica, molt més clàssica) però és bufó, bufó...
cmanlleu_agost_2006_054.jpg
cmanlleu_agost_2006_054.jpg
I just posar-se dempeus al nivell de les campanes, així es troba de cara la campana menor, amb el contrapès de ferro afegit al jou i el batall de llengua curta.
cmanlleu_agost_2006_006.jpg
cmanlleu_agost_2006_006.jpg
La campana 4, més a primer terme. S´hi veu el batall modificat i el contrapès sobre el jou.
cmanlleu_agost_2006_048.jpg
cmanlleu_agost_2006_048.jpg
Aquí, un xic més amunt, pugem pèr l´escala de mà que ens mena al terrat i veiem les dues campanes grans des de dalt; foto bastant complicada de fer. Abans hem pogut veure els invents que es van haver de fer, en un dels taulons que uneixen els castells entre sí, per poder passar per aquesta escala.
Des d´aquí hem fet la foto vers el castell o massís del mig; aquí es veu com està fet amb dos pisos d´estreps en A.
cmanlleu_agost_2006_012.jpg
cmanlleu_agost_2006_012.jpg
Des del mateix lloc, vista de la campana 4 i a sota seu, la campana 1.  
Aquí veiem en canvi, i des del mateix lloc un dels castells extrems, amb dos pisos d´encreuats en X, l´altre sistema clàssic dels constructors de cases centreeuropeus.
Magnífic beffroi i molt interessant la idea de fer tres castells, amb el central de mides diferents per adaptar-se a la planta octagonal de la torre...i donar-li més estabilitat allí on carreguen totes quatre campanes.
cmanlleu_agost_2006_050.jpg
cmanlleu_agost_2006_050.jpg
Abans de passar a l´altre costat, de les campanes 2 i 3, veiem en Jaume Cuatrecasas canviant l´antena de recepció del rellotge, que és dalt del campanar. Com que una gran femella de l´estructura se li clavava a l´esquena, vam emprar la senyera de les festivitats...de coixí.
Té la campana 2 a sota i la 3 a sobre.
cmanlleu_agost_2006_002.jpg
cmanlleu_agost_2006_002.jpg
El Jaume, des de l´altre costat, amb el gravat de les campanes de cara. Passar entre les campanes ja és força complicat... però es fa, eh?
cmanlleu_agost_2006_025.jpg
cmanlleu_agost_2006_025.jpg
La campana gran, Assumpta, de 1,40m de diàmetre aproximadament i uns 1600 kg de pes.
cmanlleu_agost_2006_021.jpg
cmanlleu_agost_2006_021.jpg
La campana 2, la Mare de Déu de la Gleva (santuari d´àmbit comarcal molt concorregut).
Un f´ (fa3) d´uns 1200kg i aproximadament 1,25m de boca.
Foto presa des de davant la grossa.
cmanlleu_agost_2006_047.jpg
cmanlleu_agost_2006_047.jpg
Des de davant la campana 2, vista cap a la 1 i la 4, de la qual veiem el batall escapçat.
cmanlleu_agost_2006_034.jpg
cmanlleu_agost_2006_034.jpg
Si ens enfilem un xic sobre el nivell de la campana segona, així veurem la més gran.
cmanlleu_agost_2006_044.jpg
cmanlleu_agost_2006_044.jpg
I des del mateix lloc una foto que m´agrada molt...
tot va just al mil·límetre; el batall de la núm 3 frega quasi els cargols del jou de la 2.
Al fons, el batall escapçat de la núm 4, de pera molt més petita, per anar contrapesat...
cmanlleu_agost_2006_039.jpg
cmanlleu_agost_2006_039.jpg

Δ Perill galetes! més informació Δ