inici   index   meteo   fotos esfèriques   samplesets   campanes   ref.colomina   voltforum    
 CEST dilluns 21 d'octubre 2019  
<img src="/meteo/estacio.jpg?t=737272"><META HTTP-EQUIV="refresh" CONTENT="300">
Encara que pel que es veu els treballs a la via no estan acabats del tot, els trens tornen a funcionar, el servei fins a Balaguer cobert amb tamagotxi.
2006_0605_144548aa.jpg
2006_0605_144548aa.jpg
M'han comentat que al Periodico del dissabte passat hi havia algun comentari referent a la futura prolongació d'aquesta línia de ferrocarril fins Andorra.
 
en sabeu alguna cosa?
Córren tot de rumors sobre aquesta línia, que si allargar-la fins a la Vall Fosca, que si acabar-la fins a França, que si Andorra, i la més bona és anar a la Seu d'Urgell i d'allí fins a Puigcerdà, connectant amb el de Ripoll.
 
El que és cert és que l'explanació va arribar fins a Sort, però a hores d'ara està ocupada en molts trams per la carretera, i que a Pobla mateix el tren no arriba ni a l'estació, i que en la seva perllongació possible hi estant començant a construir com qui res. Ho veig molt negre. A més, ara s'han gastat una milionada per a seguir oferint un servei mínim, tercermundista.
 
En aquest país sabem fer molta infraestructura, però el que és aprofitar-la... només les carregeres, perquè funcionen soles. I aquí no sabem ni controlar el comportament dels usuaris, provocant gran quantitat de morts. Si una organització terrorista provoqués una dècima part dels morts de la carretera, tindríem estat d'excepció i una dictadura, com a mínim, del PP. Però les morts, moltes innocents, de la carretera sembla que no comptin.
Bones,
 
he llegit aquesta informació sobre la possibilitat d'allargar el tren cap a la Seu, Andorra i França.
 
Veig clarament que estan venent fum.
 
Una proposta similar ja s'havia plantejat per a alguna altra zona de Catalunya que també demanaven que hi arribés el tren  però un cop es va voler concretar el projecte van respondre que era una obra que es plantejava per a dins de 50 anys.
 
Llavors vaig pensar que em prenien el pèl i ara torno a veure que repeteixen el mateix joc.  
 
Això se'n diu fer "volar coloms"
Sembla que el fum ja ens l'han venut ara, també: tot igual qu'abans, i trens més curts, cap millora en l'horari ni en la velocitat. Molt bé fer infraestructures, però si no les sabem administrar és malgastar recursos.
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1937214
 
> Drets al tren de la Pobla de Segur
 
Els usuaris d’aquesta nova línia es queixen de les poques connexions que hi ha per arribar a Lleida i Barcelona
 
P. MERCADÉ. Barcelona
 
+ A dalt, el comboi sortint de Lleida ple de gent el dilluns 5 de juny. A baix a l’esquerra, familiars acomiadant-se a l’estació de la Pobla; al mig, viatgers arribant a l’última parada del recorregut i a la dreta els passatgers busquen lloc en l’atapeït comboi. Foto: ANDREU PUIG  
 
+ A dalt, el comboi sortint de Lleida ple de gent el dilluns 5 de juny. A baix a l’esquerra, familiars acomiadant-se a l’estació de la Pobla; al mig, viatgers arribant a l’última parada del recorregut i a la dreta els passatgers busquen lloc en l’atapeït comboi. Foto: ANDREU PUIG  
 
+ A dalt, el comboi sortint de Lleida ple de gent el dilluns 5 de juny. A baix a l’esquerra, familiars acomiadant-se a l’estació de la Pobla; al mig, viatgers arribant a l’última parada del recorregut i a la dreta els passatgers busquen lloc en l’atapeït comboi. Foto: ANDREU PUIG  
 
+ A dalt, el comboi sortint de Lleida ple de gent el dilluns 5 de juny. A baix a l’esquerra, familiars acomiadant-se a l’estació de la Pobla; al mig, viatgers arribant a l’última parada del recorregut i a la dreta els passatgers busquen lloc en l’atapeït comboi. Foto: ANDREU PUIG  
A tres quarts de dues surt de Lleida un dels tres trens que diàriament van fins a la Pobla de Segur. A les andanes esperen impacients un grup de gent on estudiants i jubilats són majoria. El palès nerviosisme no és per estrenar el servei –tot just fa una setmana que la línia està en ple funcionament després d’acabar les obres, d’un pressupost de 20 milions d’euros, entre Balaguer i la Pobla–, sinó per tenir un lloc en un dels 56 seients que hi ha en l’únic comboi que fa el recorregut.
 
Inevitablement molta gent va dreta i ningú calla els renecs. «Anem com borregos!», diu alterat en José Fernández, que ha anat a Lleida a buscar una bicicleta i ara té feina per encabir-la a l’atapeït vagó. Impossible deixar-la a l’espai destinat a cotxets i bicicletes, que és el primer que s’ha omplert. Les crítiques d’en José contradiuen els elogis d’una senyora que surt del lavabo del tren: «Comparat amb com estaven els serveis abans, això és glòria!» Però l’espontània adulació queda tapada per les paraules d’en José Ferrero: «És la segona i última vegada que agafo aquest tren.» Tot i que «anar amb autocar és el doble de car, vaig assegut com un senyor», afegeix. Els més contents amb el nou servei són els que confessen que el faran servir poc: «No sóc client habitual i ni sabia que hi havien trens nous, però la veritat és que són molt còmodes», diu en Xavier Gil.
 
 
 
EL TREN ES BUIDA  
El comboi arriba a Balaguer tan ple com els metros de Barcelona a primera hora del matí. Però passada aquesta parada es buida i els pocs passatgers que queden troben el desitjat seient. El lent moviment del comboi –avança a 60 quilòmetres per hores de mitjana– pot ser un altre element que ajuda a calmar els ànims. Ha passat mitja hora des de l’inici del trajecte, encara falten 80 minuts per arribar a la Pobla.
 
No és el mateix anar amb el tren de gran velocitat (TGV) que amb una línia convencional. La distància de 140 quilòmetres que hi ha entre Lleida i Saragossa ara es fa en 50 minuts si viatges en el TGV. En canvi, es necessita el doble de temps, gairebé dues hores, per fer amb el tren de rodalies els 88 quilòmetres que separen Lleida de la Pobla de Segur.
 
En el comboi hi ha un grup de cinc aficionats als trens que han vingut expressament des de Barcelona «per veure com havia quedat tot», diu en Josep Serre. Fan fotos a cada baixador –de moment l’única estació d’aquesta línia és la de Lleida– i enregistren en una gravadora la veu estrident que anuncia la pròxima parada.
 
Serre es mostra satisfet amb la nova imatge de la línia. Després de les bones paraules vénen les crítiques: «Tot i les millores, aquests trens continuen anant a la mateixa velocitat que abans.» Té raó, responsables de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) –que és qui gestiona aquesta línia– asseguren que el temps del trajecte es reduirà uns vint-i-cinc minuts. Però això no es notarà fins a finals d’aquest any o a principi del 2007 ja que «encara s’han de revisar talussos i ponts». I el que diuen de manera oficial, els treballadors de la línia ho corroboren de manera oficiosa: «Millors vies, millors trens, però continuem anant a la mateixa velocitat.»
 
 
 
MALES CONNEXIONS  
L’aficionat als trens no s’està d’assenyalar que «les correspondències d’aquesta línia amb Barcelona no s’han millorat». Té raó. Si algú de Barcelona vol arribar a la Pobla amb el primer tren que surt de Lleida en aquesta direcció, ha d’agafar una línia de llarg recorregut a les 7 del matí a l’estació de Sants. A la capital lleidatana només té cinc minuts per canviar de via, un petit retard i, amb facilitat, perd l’enllaç. Si no agafa el tren que a les nou va cap a la Pobla, haurà d’esperar gairebé quatre hores a l’estació perquè el segon tren no és fins a tres quarts de dues.
 
Serre també fa notar que l’últim tren que arriba a Lleida des de la Pobla «tampoc enllaça amb cap regional fins a Barcelona». Les combinacions amb els de llarg recorregut tampoc són bones, com a molt d’hora arribes a Sants a tres quarts d’11 de la nit.
 
 
 
TORNANT DE LA POBLA  
Els habitants de la Pobla estan contents d’haver recuperat la línia: «Moltes vegades hem tingut por de perdre aquesta connexió», diu el matrimoni Torregrossa. Cada quinze dies van a Barcelona i tímidament reiteren que «les connexions amb els trens regionals són dolentes». En canvi, els tres trens que surten diàriament des de la Pobla «van bé per anar al metge a Balaguer o Lleida».
 
El tercer i últim tren que surt de la Pobla cap a Lleida, a tres quarts i cinc de sis de la tarda, va gairebé buit. El sol comença a pondre’s i el paisatge pren noves tonalitats. Veient l’escena, potser sí que FGC té raó quan diu que «serà una bona oferta turística», però per a molts usuaris aquest és un servei indispensable.  
GrinEl que caldria és que els enllaços amb Barcelona fossin més adequats; Talgo, Intercity, etc. Suposem que el talgo triga 2 hores des de Barcelona fins a Lleida i 1 hora i mitja de Lleida a La Pobla, tenim una relació ferroviària des de Barcelona fins a La Pobla de 3 hores i 2 quarts. Un temps més que competitiu per fer-li la competència no solament a l'alsina Graells, sinó al cotxe particular. No cal dir quan funcionarà l'Ave que aquest temps es reduiria en 1 hora. Us imagineu Barcelona-La Pobla en 2 hores i 2 quarts!!. Seria un final feliç i digne a la memòria del "Platillo".
Ara bé. Les coses no sembla que vàgin per aquest camí. Ara ens sorprenen dient que el volen allargar fins La Seu d'Urgell i Andorra passant per Sort. No trobeu sospitós que surti tamany disbarat enmig de la campanya pel SI a l'estatutet. Això demostra que els polítics tenen un seriós dubte: No saben ben bé si son més llestos que la majoria o és que la majoria som més rucs que ells?.
El camí ferroviari natural i més barat per arribar a la Seu i Andorra és a través de la vall del segre des de Puigcerdà, després es pot parlar de comunicar Andorra amb França, aquesta línia podria ser ja, d'ample UIC (Internacional).
Tornem a la línia de la Pobla. Arribar fins a Sort no té dita perquè d'una manera o altra cal arribar-hi, però de Sort a Esterri el traçat és bastant més barat que de Sort a la Seu, sense comtar el giravolt que cal fer per fer parar el tren a Sort i després encarar-lo cap al port del cantó i foradar el tunel imprescindible. Tot això com es financiarà; Amb l'estatutet?.
De moment l'únic que s'està notant és que el "Sky Line" del Pallars han deixat de ser les esglesies i esglesioles més o menys romàniques, per donar pas a les grues. Visca l'especulació!!! Mariquita l'últim!!! Això amb un govern dit d'esquerres, que si algun dia hi ha CiU amb l'ajut del PP convertiran el pirineu en una immensa plaça dura amb una petita zona verda a Aigüestortes.
SmileyLa locomotora que apareix a la foto, és molt probable que arribi algun dia a La Pobla, remolcant un tren, donat que els artistes de la "ARMF" de Lleida la tenen en procés de reparació. El Setembre de l'any passat la varen rescatar del Museu de Vilanova i ha resultat que després de 34 anys retirada i quasi abandonada, l'estat relatiu de la màquina és, sorprenentment satisfactòri, encara que les reparacions necessàries, a causa de l'envergadura i dimensions del vehícle, son i seran costoses i laborioses. Aquesta locomotora contruïda als anys 30 és, com la garrafeta, del sistèma "Garrat" i prové de l'antiga companyia del Central D'Aragó però a diferència d'aquella, aquesta estava concebuda i destinada al servei de viatgers, és, per tant, una màquina ràpida. Cal tenir en compte que després de la Confederació i la Pacífic d'Andalusos fou la locomotora de vapor més veloç sobre vies espanyoles. Aixó, la potència i el gran esforç de tracció característic de les "Garrat" fan que pugui remolcar un tren especialment llarg (Tipus express) a 120 Kms/h sense ni adonar-se'n. Les fortes ràmpes del port de l'Escandón entre València i Terol ja van ser testimonis de llur vàlua. A més a més en ésser tan llarga i tenir 12 eixos (6 motors i 6 portadors) fa que el pes per eix sigui relativament baix en quedar força repartit, cosa que la fa molt segura, àdhuc sobre ponts lleugers.
La foto està presa a Tortosa el 23-9-61 pel fotograf anglès Charles F. Firminger i el tren és l'express València-Barcelona.
1961sep23chff011cs.jpg
1961sep23chff011cs.jpg
SmileyI ja que parlem del tren de La Pobla, no me'n puc estar de penjar aquesta foto, també d'un fotograf anglès: James M. Jarvis, del "Platillo" el dia 27 d'Abril del 1967. Després d'arribar a Lleida procedent de Barcelona i canviar de màquina i sentit de la màrxa, emprèn el camí (La via) cap a La Pobla. L'arribada a Lleida era a les 11,40h i la sortida a les 11,50h però els horaris eren pura retòrica. No era còmode, no era ràpid, era brut i un llarg etzeterà. Pero eren unes hores (entre 8 i 11) intensíssimament viscudes. El viatge es justificava per si mateix, no importava ni l'origen ni el destí.
1967apr27jmja021cs_001.jpg
1967apr27jmja021cs_001.jpg
ShockedNo solament arriben Tamagoxis a La Pobla. També se n'escapa algún dels altres. La Foto esta presa pels volts de Sant Joan, és a dir, molt pocs dies després de la reinauguració.
pobla.jpg
pobla.jpg
Sí, ara de tant en tant es veuen supermans d'aquestos, cada vegada més - bon senyal!
undecidedAra falta que l'acabin del tot. Per Sant Joan que els trens ja circulaven, vaig observar a Tremp que encara hi havia carrils sense collar del tot, faltaven dos cargols dels quatre que porta cada brida de subjecció. Si tenim en compte que aquestes brides només són a les estación perque a la línia hi ha carril soldat i vies desviades només n'hi ha a Tremp i a La Pobla, sembla que no tinguin escusa per acabar-ho. I sinó que hi feia el tren de la foto a Balaguer si la línia ja estava en servei.
 
Per altra banda el tren turístic, té previst el primer viatge pel dissabte 16 de Setembre, amb al màquina de vapor "Garrafeta" fins a Balaguer i les Diesel fins a La Pobla. alguna cosa deu voler dir. Això i l'experiència de F.G.C. a la línia "Catalans" que només autoritza el vapor de Martorell a Monistrol fa que correm el perill de que limitin els trajectes amb tracció vapor fins a Balaguer. Caldria que des de La Pobla i rodalies es fes pressió sobre la companyia en aquest sentit o sortiran amb absurds arguments sobre seguretat.
1300_balaguer.jpg
1300_balaguer.jpg
El Racó d'En Pep, Vilanova de la Barca o poble de les tres mentides, Ni és Vila ni és Nova ni té Barca però té, encara, un tanc (sense canó) de l'Exercit Popular de la República
49750004.jpg
49750004.jpg
SmileyAquí a Balaguer, a punt de tornar cap a Lleida
49750009.jpg
49750009.jpg
SmileyI aqí el tren sencer amb la YeYe arribant a La Pobla mentre el Superman s'allunya pel fons.
49750010.jpg
49750010.jpg
AngryAquí El tren Històric passant pel viaducte de Santa Engràcia camí de Salàs i La Pobla. Queden només 15 Quilòmetres i la línia encara ens pot sorprendre amb racons com aquest. Llàstima que no hi hagi viatges amb vapor, donat que l'espectacle seria antològic.
 
Poso l'emoticó d'emprenyat per la desparició de la Placa giratòria de Pobla perquè és un atemptat contra el patrimoni cultural i indústrial del país i un insult a la intel·ligència, com ho son les cases magnífiques amb cotxes de fábula en pobles on l'esglesia, sovint romànica, cau a trossos que posa de relleu allò que diue els castellans: LA MONA AUNQUE SE VISTA DE SEDA, MONA SE QUEDA.
viaducte_de_santa_engrcia.jpg
viaducte_de_santa_engrcia.jpg
Una foto de la paret dels Tarradets
tarradets.jpg
tarradets.jpg
Aqui per un terraplè deprés de passar per sota Talarn
yeyeterrap.jpg
yeyeterrap.jpg
Evidentment que no és el mateix, però per aquí hi ha també això:
 
http://www.casacota.cat/perl?num=1132278837
SmileyLa foto del pont romànic és de Chapeau. En tinc alguna de bona dels anys 70, però les he de digitalitzar i si ho faig fer val un ull de la cara per contra si m'hi poso a fer-ho jo, em pot creixer la barba passant fotos pel Scaner i sempre trobo un motiu per no posar-m'hi, en fi, de mica en mica.
La locomotora de la foto era una de les que fins a l'any 1965 aproximadament remolcava el "Platillo" des de l'Estació del Nord Vella" de Barcelona fins a Sant Vicenç de Castellet. Quan varen canviar la tensió elèctrica de 1500Vcc a 3000Vcc van ser traslladades al dipòsit de Miranda de Ebro. La xarxa del Nord entre Miranda, Bilbao i Irun va continuar a 1500Vcc fins ben entrats els anys 80s encara que aquesta sèrie de locomotores (que també havien anat fins a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses) no van passar de l'any 1975. La foto esta feta a Miranda de Ebro el Juny del 1974
7006.jpg
7006.jpg
SmileyBé aquí tenim el col·lector de Lleida a La Pobla passant pels Tarradets el Dissabte de Setmana Santa del 1974. Va deixar a Balaguer un seguit de vagons portuguesos carregats de fusta d'eucaliptus per a la fàbrica de paper "INPACSA" i va continuar fins a Tremp, bàsicament amb material militar destinat a l'acadèmia de suboficials. De Tremp, en havent dinat, la locomotora va tornar a Lleida. És dona la circumstància que aquesta locomotora la Mikado 141F2124 ha sobreviscut. Després de la supressió del vapor a Renfe el 1975, va continuar fent servei al F.C. industrial d'Andorra a Escatrón (Terol) i avui està custodiada per l'associació "AZAFT" de Saragossa, tot esperant vents favorables per a tornar a posar-la en servei. La foto està feta por mi en una persecució amb cotxe.
paretbest.jpg
paretbest.jpg
Aqui pejo una fotografia de l'any 1988 on pot veure's el que ha canviat l'estació de La Pobla de Segur de llavors ençà. Una doble composició de dels MANs d'aleshores no era gens habitual i avui dia inpensable.
poblaman88.jpg
poblaman88.jpg
Aqui poso una foto de l'any 1988 on es posa de manifest que de clients per a mercaderies no li'n varen mancar a la linia de La Pobla. El que li va mancar fou voluntat per part de la Renfe. Tot formava part d'un gran despropòsit amb la sola intenció de tancar-la com tantes d'altres linies espanyoles que no ha tingut la sort de la nostra. Ni la fusta de La Pobla ni el mineral de silex de Santa Engràcia carregat a Tremp servia de res, perquè la decisió ja estava presa.
fustagrua.jpg
fustagrua.jpg
Una Imatge del dia 8 d'Abril del 2007 pels volts de les 18 hores amb un cel amenaçador pel cantó del Pirineu. Com pot observar-se per les ombres els nuvols no ocultaven el Sol.
tamagotxi.jpg
tamagotxi.jpg
Doncs potser aquest cel amenaçador té a veure amb el descarrilament d'aquesta tarda a Terradets, sembla que per desprendiments causats precisament per la pluja...
Mes de Desembre del 1985. Un dels MAN d'aleshores en direcció LLeida passant per Térmens. Prego disculpes per l'estat de conservació del negatiu, els anys no passen en va.
mantemens.jpg
mantemens.jpg
També de finals del 1985 Aquesta foto de l'estació de Balaguer quan encara la "INPACSA" funcionava a tot gas. Aqui veiem una locomotora de la sèrie 1900, concretament la 1959, que després de deixar un tren carregat de fusta d'eucaliptus dins de la fábrica, es disposa a emprendre viatge cap a Lleida després de formar un tren de vagons buits. Aquesta serie de locomotores ja no existeix. A finals dels anys 80 va ésser retirada i desballestada, elements de la qual es varen aprofitar per construïr la nova sèrie 319 de Renfe, sèrie coneguda per alguns com "Las Retales" pel fet d'estar fetes amb retalls de l'anterior. La INPACSA tampoc existeix per sort pel medi ambient i per desgràcia pel tren que va perdre el principal per no dir l'unic client de mercaderies que li quedava després dels intents fallits del silex de Santa Engràcia carregat a Tremp i de la fusta que es carregava a La Pobla, com pot observar-se a la foto penjada més amunt.
1959clara.jpg
1959clara.jpg
Aqui una vista de l'estació de La Pobla amb els accessos encara per acabar. La foto és de l'any 1951 y pertany a la col·lecció d'Oscar Urgelés de L'ARMF que son els que fan possible els trens històrics de Lleida.
untitled_0001.jpg
untitled_0001.jpg
Abans hem vist una foto en colors de la càrrega i descàrrega de la fusta per a la fàbrica de paper IMPACSA de Balaguer l'any 1985. Doncs bé, 11 anys abans, el 1974 aquest servei el feien amb les Mikado nom que fa referència a la disposició del rodatge 141, és a dir; un eix portador al davant, quatre eixos motrius y un eix portador darrere. Després de deixar els vagons destinats a la fàbrica de paper, el tren va continuar fins a Tremp amb material per a les centrals hidroelèctriques i també amb subministraments del campament militar de Talarn.
2124balag.jpg
2124balag.jpg
Aquí veiem la Mikado 141f2124 maniobrant a Tremp. Després d'apartar els vagons carregats duts des de Lleida es disposa a quedar formada amb un molt petit convoi (per qüestions de frenada era més còmode que fer-la anar aillada o sola) esperant que la parella formada pel maquinísta i el fogoner dinessin per tornar cap a Lleida. Era el dissabte de Setmana Santa del 1974.
2124tremp.jpg
2124tremp.jpg
Excepcionals les fotos de la Mikado - que a més de la disposició d'eixos descrita també comptava amb un xiulet de tres tubs, en intervals de tercera menor i sexta, que feia un so molt característic, fosc, trist i dramàtic, que em recordava el brogit d'una bèstia grossa i vella, que de vegades, a l'arrencar un tren pesat, semblava respirar i esbufegar. Al pont giratori de Arcos de Jalón n'hi ténen una, però no sembla en estat de funcionament.
 
Tinc entès que durant un temps el malaguanyat pont giratori de la Pobla havia estat a Tremp (i anteriorment encara a Balaguer), i que les Mikados, si havien de pujar a buscar material a Pobla, ho feien amb el tender pel davant des de Tremp - suposo que això era però abans del 1974.
Bé, més endavant, potser la setmana que ve, documentaré la tornada a Lleida del colector. El tema del pont giratòri de La Pobla és tal com dius.
al principi la linia acabava a Balaguer i giraven les màquines allí, després quan el varen allargar fins a Cellers (Sellés deia) desmuntaren la placa i la instalaren a l'esmentada estació. El tema de Tremp no el tinc present però de segur que abans de tornar a muntar el pont giratòri a la nova estació final de linia hi havia una temporada que feien maniobres com la que descrius. El dia de les fotos el colector no va passar de Tremp, no es varen molestar en arribar fins a La Pobla per girar la locomotora i enfilaren cap a Lleida cul arreres. Pel que fa al xiulet, es tracta del xiulet sistèma americà "Natham" i es igual que el de la "Garrafeta" amb la diferència del nº de flautes que el composen (poden ser de 3 i de 5) cosa que provoca que el de la Mikado y també el de la Confederació, sigui més greu amb una major sensació de potència.
 
Les Mikados van pujar a La Pobla molt cap al tard. Les màquines típiques de la linia eren les 230 del Nord, les 400 del Nord (140) i les 1600 de MZA (242T). aquestes últimes no necessitaven girar donat que en ser Màquines-tender eren reversibles. Les maniobres que descrius és poc probable que es realitzessin amb "Mikados" però si que amb tota seguretat es debien fer amb les 230 i 140. De tota manera a partir de l'any 1952 que L'estació de la Pobla ja estava en ple rendiment, aquestes maniobres es varen acabar.
 
Per acabar, diré que properament entrarà als tallers de l'ARMF de Lleida una Mikado per a reparar, quan la reparació estarà enllestida, haurà de fer les proves reglamentàries i aquestes es faran com és usual per la linia de la Pobla fins a Balaguer. Si ho sé amb antelació ja ho pujaré i així la podrem veure i sentir-la esbufegar ademés de xiular. Com la de la foto de 1974.
2124termens.jpg
2124termens.jpg
El xiulet en qüestió:
 
 
fs_whistle1.wav
Em costa dir-li Xiulet perquè és una paraula massa fina per definir el que sembla més un Bram. Haig de dir que sentir-lo amb l'avís d'arrencada d'una Confederació em va fer posar la pell de gallina més d'un cop i amb tota seguretat tornaria a passar en cas de sentir-lo un altra vegada. Aquí un creuament històric a l'estació Riojana de "San Asensio" famosa pel vi homònim el dia 8 de Desembre del 1973. Una Confederació espera que acabi d'entrar un altre mercaderies remolcat per una Mikado. La Mikado va en direcció Miranda de Ebro mentre que la Confederació va en direcció Saragossa.
primera.jpg
primera.jpg
Per cert, encara no he tingut ocasió de tenir el gust de saludar-vos, potser la propera vegada que visiti Sant Martí. Per que us en feu una idea, el meu nom de pila és Jordi i soc Oncle pel cantó del Pare de la Laia i el Nil, jovenívols veins de Sant Martí de Canals.
 
El Xiulet de la Garrafeta és un "natham" de 3 flautes, mentre que el de Mikados i Confederacions és de 5 flautes. Aquestes diferències no tenien altre objecte que el d'identificar la màquina i ve del temps de les companyies privades. Així la Garrafeta amb els origens a F.C. Central d'Aragó, conservaria el xiulet "Corporatiu" de l'Empresa.
Ah! La Mikado que esmentes situada a Arcos de Jalón és la 141F2263 i tot i semblar malmesa caldria un examen a profunditat perque d'altres han donat sorpreses agradables.  
 
La Mikado que possiblement entrarà a reparar a Lleida és la 141F2316 conservada a MNF (Museo Nazi-onal Fundicionista) de Madrid. Tongue
Per cert no sé si t'has fixat que tant els de la rosa com els de la gavina del "Centro de Los Centros Amén Jesus" no paren de declarar-se "No Nacionalistas" pero a la primera de canvi bategen amb el calificatiu "Nacional" el primer que els hi cau a les mans.
Estació de La Pobla, Juny del 1989. Un MAN a punt de sortir i a la dreta un tren carregat de fusta acabant de formar-se
poblaman89.jpg
poblaman89.jpg
Abans d'entrar a l'estació d'Àger, un plujós matí de primavera del 1974. A segon tèrme la Baronia de Sant Oïsme, lloc recòndit i d'accés dificil. Impossible als cotxes, llavors que la carretera del Doll no existia.
baronia_0001.jpg
baronia_0001.jpg
Arribada a Tremp, observi's els cartons col·locats a les finestrelles de la Mikado. Ço és per protegir els vidres de les pedres que cauen dels tunels. L'escapament de les Mikados North British no era doble per tant execia molta més pressió al vapor i als gasos que sortien per la xemeneia, cosa que provocava que un major nombre de rocs es desprenguessin de la bòveda dels nomrosos tunels del pas dels Terradets.
trempfinal.jpg
trempfinal.jpg
Després de deixar les vagons que portava des de Lleida la 141F2124 nascuda a Glasgow, Scotland, ha format un petit tren de servei per tornar cap a Lleida. Aquí està esperant que el maquinista i l'ajudant acabin de dinar.
trempsortida.jpg
trempsortida.jpg
De tornada cap a Lleida de cul arreres, el curtissim tren passa pel pont de l'Espona dirigint-se cap a Cellers i els Terradets. Es dona el cas, com s'expressa en una altra foto más amunt, que aquesta locomotora s'ha salvat de la ferralla i ha arribat sencera fins avui. La guarda l'associació "AZAFT" de Saragossa esperant temps millors per reparar-la. Desitgem que ho puguin fer i en el supòsit que ho aconsegueixin, és de llei que realitzi un viatge especial a La Pobla. Llenço la proposta de que a l'arribada a La Pobla li doni la benvinguda una banda de Gaiters vinguts especialment des de les "Highlands" interpretant L' "Scotland the Brave", perquè haver sobreviscut a la quantitat de despropòsits que ha patit al llarg de 30 anys només vol dir que l'esperit d'algun "Druida" l'ha protegit o potser, va trepitjar un trebol de quatre fulles que havia estat tallat amb una falç d'or a les 12 de la nit del solstici d'estiu.
espona.jpg
espona.jpg
Aquest era un dels tipus més usual de locomotora que feia el servei del "Platillo" entre Lleida i La Pobla. La de la foto amb el nº de sèrie de la Companyia del Nord 3123 va ésser construida per l'empresa Alsaciana S.A.C.M l'any 1912. La foto, d'ignorat autor, està feta a Lleida com delata la presència del campanar de la Seu Vella al fons. La data també s'ignora però podria situar-se a cavall dels anys 50 i 60 del segle passat. Encara que el nº de la màquina és de l'antiga companyia, els vagons ja porten les Lletres RN de Renfe.
230fumll.jpg
230fumll.jpg
Un altre tipus de locomotora bastant utilitzat entre Lleida i La Pobla als anys 60 del segle XX és el de la foto. La imatge, d'ignorat autor, està presa a la Barcelonina estació de França als anys 50. Fou construïda entre els anys 1926 i 1927 per "La Mquinista Terrestre y Marítima" de Barcelona. Inicialment van ser destinades al servei de rodalies de l'esmentada ciutat. Jo les distingia pel fet de no portar tender remolcat ("Carboner").
1600ef.jpg
1600ef.jpg
Entre Lleida i Sant Vicenç de Castellet i viceversa, una de les locomotores utilitzades ja a l'època de Renfe era la que surt a la foto; la 240F2286. La imatge està presa a Lleida el dia 25 de Juliol de 1969 per Jordi Ibáñez. La màquina pertany a la sèrie 1400 de l'antiga companyia MZA i és de rodatge 240 que va esdevenir endèmic als ferrocarrils espanyols. Fou construïda per "La Maquinista Terrestre i Maritima" l'any 1923.
1400lleida.jpg
1400lleida.jpg
Estació de La Pobla entre els anys 50 i 60 del Segle XX. La locomotora és una 230 similar a la que apareix més amunt en una foto feta a Lleida. Observeu que el transport de ciment de Xarallo està a ple rendiment. La foto pertany al desaparegut arxiu Cuyàs que als anys 70 estava situat al Carrer de Blames a quasi tocar de la Plaça Molina de Barcelona.
poblacuyas.jpg
poblacuyas.jpg
El tren turístic de Lleida a La Pobla està en perill. Les autoritats de la Diputació de Lleida han decidit amb motiu "d'una nova manera de fer política" de reduïr a menys de la meitat la subvenció a l'esmentat tren. Cal dir que ARMF, l'entitat que el fa possible, és una associació sense ànim de lucre que es basa en gran manera en el treball voluntari. Que rep ingressos de la seva activitat com a reparadora i reconstructora de material ferroviari per a tercers i que això li permet sobreviure així com reparar i reconstruïr material ferroviari antic per a us propi. Però l'explotació del tren turístic ocasiona unes despeses que l'entitat no pot assumir sense veure afectada la pròpia supervivència. És absurd que li siguin confiades l'explotació d'altres trens turístics a Espanya i a Catalunya se li vulguin estrenyer el cargols de forma insuportable. A sobre després del fracàs estrepitós i vergonyant del Museu Català del Transport de Castellar de n'Hug. Es tracta d'una activitat que s'ha iniciat a Catalunya i que a Espanya ha trobat continuitat: Museu Basc del Ferrocarril d'Azpeitia (Un referent i un model admirat a tota Espanya i resta d'Europa), Museu del ferrocarril Asturià de Xixún, Ferrocarril de La Poveda a Madrid, Río Tinto a Huelva, etc.
És molt trist que uns polítics que quan han accedit a un càrrec de certa rellevancia, caiguin víctimes de l'engreïment i la superbia. De vegades hem criticat aquelles persones que fugint de la pobresa, ingressaven a la Polícia o la Guàrdia Civil i en veures d'uniforme ja es creien totpoderosos. Avui podem dir que hi ha catalans que en veure's amb un càrrec ja es creuen que son Sant Pere. No se'n salva cap partit d'aquest tipus de personal i és que no s'equivocava Goethe responent a un periodista arrel de publicar "Faust" -"Només pel fet de desitjar el poder, ja estàs venent l'ànima al diable.". Els fets li donen la raó a diari. A la foto de Fèlix Zurita feta a València l'any 1963, una locomotora de tipus Garrat dels anys 30 del segle XX provinent del Ferrocarril Central d'Aragó. Als tallers de l'ARMF de Lleida n'hi ha una en procés de reparació. No exagero si dic que la màquina de vapor és a la revolució industrial el que l'art romànic al segle XI.
garratval.jpg
garratval.jpg
Comparteixo plenament les teves opinions sobre els polítics, també els "nous". Gent de fora trobava molt estrany i fins i tot sospitós que hi havia que havia de dir que eren "bona gent" i que tenien les "mans netes". Ara s'ha vist que ho fan igual o pitjor que els altres, amb l'agravant de que es creien (i molts es continuen creient) que són millors o diferents. L'única diferència, i em sap molt greu dir-ho perquè pensava que era una opció política vàlida, és que d'aquesta manera s'enganyen i enganyen més que els altres. I els que no ho diuen... ja fan bé de no dir-ho, com a mínim això ho tenen guanyat!
En aquesta foto feta des del Pont de Marina de Barcelona podem veure a l'esquerra un automotor elèctric a 1500V= de l'antiga companyia del Nord que feia les rodalies de Barcelona i fins i tot anaven a Puigcerdà i la Tor de Querol. Eren habituals de Barcelona a Manresa. Al centre una locomotora elèctrica també de 1500V= tanmateix de la companyia del Nord. Des de l'estacio de Barcelona Vilanova o estació del Nord Vella remolcava el "Platillo" (Tren Omnibus de Barcelona a Lérida y Pobla de Segur) fins a Sant Vicenç de Castellet on era substituïda per una de vapor. Cal dir que ambdues sèries de vehícles varen ésser desballestades completament per activa i per passiva donat que el darrer automotor que quedava, Renfe va deixar-lo abandonat a la intemperie i a l'acció dels vàndals incívics tan abundants per aquestes latituds, els quals el deixaren totalment irrecuperable. La foto no es meva i de moment, n'ignoro l'autor, la tinc des del 1978.
7110.jpg
7110.jpg
El tren turístic de Lleida a la Pobla és pot donar per acabat. Les autoritats provincianes amb pretensions nacionals i autoqualificades d'esquerres l'han despreciat vergonyantment. Cal dir que aquest cop la culpa no la té Madrid. La locomotora de vapor coneguda per "La Garrefeta" ha estat traslladada a la "Villa y Corte" a fi i efecte de fer el tren turístic de Madrid fins a Aranjuez conegut com el tren de la maduixa (Tren de la Fresa). Aquest trasllat no es deu a cap acte autoritari "Capitalino" sinó a la llei de l'oferta i la demanda.
 
Aqui, com en tan d'altres casos ha quedat de manifest que a Catalunya estem totalment mancats d'iniciatives i que el llast del sistèma de l'ara no toca i "no ens movessim pas que pendrem mal" ens ha deixat mirant-nos el melic i des d'un tema tan petit com el d'un tren turístic fins al desproposit de l'aigua a Barcelona, ens acaba agafant el "Toro".
 
Una àrea metropolitana que ha passat d'una població de 3.000.000 d'habitants a 5.000.000 i que no s'ha planificat  un servei tan elemental com el subministrament d'aigua. Això si, en augmentar el preu del sol, especular amb els terrenys i la construcció i aprofitar la ma d'obra barata i abaratida en augmentar l'oferta, no ha faltat qui s'hi apunti.
Sembla que FGC s'ha posat, per fi, les piles i dona llum verda a la continuitat dels viatges amb material ferroviari històric en la relació Lleida-Balaguer-La Pobla de Segur. Des de Lleida fins a Balalguer ho serà amb tracció vapor (La Garrafeta) i des de la capital de la Noguera fins a La Pobla per una de les no menys veteranes YeYes, diesel serie 10800 de la Renfe. Tots els viatges son operats per ARMF de Lleida que s'encarrega també, de restaurar i posar en servei el material. També faran circulacions especials per col·legis, instituts i d'altres centres d'ensenyament. De tota menera ens trobem davant o bé d'un miratge o oasis en el desert o bé dins de l'ull de l'huracà perquè els totpoderosos adifrenfefundiciómuseu de Madrid tenen el tema del material històric bloquejat. Contrariament al cas dels altres països del nostre entorn de l'UE. En especial cal destacar el cas d'Alemanya on aquesta activitat ha esdevingut rendible i no sols es reparen locomotores antigues, sinó que d'acord amb les necessitats se'n fabriquen de noves tot seguint planols originals i continuant les sèries de locomotores. Han centralitzat als tallers de Meiningen heretats de l'antiga DDR però modernitzats i posats al dia tot el tema de manteniment, reparació i adhuc construcció de locomotores de vapor amb fins turístics i culturals.  
De tota manera no deixem de congratular-nos de que el tren de La Pobla continui funcionant en tots els sentits.
Us adjunto una foto del dia 6 d'Octubre del 1974 del darrer "Omnibus" amb tracció vapor de la Renfe que anava de Castejón de Ebro fins a Altsasu. La foto està presa just abans d'arribar a aquesta última localitat. Tot un exemple del que podria ser si la "Crostra" no ho impedís.
entrant_a_euskadi_1974.jpg
entrant_a_euskadi_1974.jpg
El ferrocarril de Lleida a La Pobla era reivindicat amb pancartes inclusiu durant el franquisme. Pancartes legals puix eren politicament correctes segons els cànons de l'època. Aqui en penjo dues extretes d'una cinta de video Hi8 llavors del 50 aniversari de l'arribada del tren a Cellers (Sellés posaven)
cellers.jpg
cellers.jpg
I aquí va la segona pancarta.
Les dues pancartes son les originals que s'han conservat a l'ajuntament de Cellers.
Seria possible avui tot i tenir una "Democràcia" una "Reclamació Urgent" de continuar el tram fins a Sort, Per Exemple?
cellers2.jpg
cellers2.jpg
Maig del 2007 a l'estació de Lleida, tres ocells d'un tret. Els tres models d'automotor Diesel que fan el servei Lleida-Balaguer-La Pobla.
L'edifici de l'estació de Lleida ha quedat camuflat per una marquesina adequada als serveis de l'AVE. No acabo d'entendre que en d'altres països que ens van bastant endavant amb el tema de l'alta velocotat ferroviària, encara que modernitzades i posades al dia han mantingut les instal·lacions tal com han estat sempre i aqui es construeixin aquesta mena de catedrals, monuments al mal gust i al nyap arquitectònic, clar que és la meva opinió i com a tal discutible i res més lluny d'una veritat absoluta, però em fa mal als ulls. Tan bonic que és l'edifici original.
3_models.jpg
3_models.jpg
Per variar una mica de material ferroviari, aqui tenim una imatge de la 242F2010 el Juny del 1974 a Cortes de Nafarroa amb el tren peixater de Bilbo a Barcelona. Aquesta serie de 10 locomotores marca el punt culminant de la tracció vapor a Espanya i a l'empresa emblemàtica de Barcelona: M.T.M (La Maquinísta Terrestre i Marítima). Construïdes entre 1955 i 1956 foren les màquines més ràpides que havien circulat per vies d'ample Ibèric fins aleshores, les rodes motrius fan 1,90m de diàmetre i podia remolcar expressos realment llargs i pesants a 150 Kms/h. Aquesta velocitat estava limitada per qüestions alienes a la màquina (via, línia, etc.). Fabricades amb tecnologia i materials totalment auctòctons van deixar la industria Barcelonina al nivell europeu més alt. Però els estaments oficials de l'època, com els d'ara, es mantingueren amb mentalitat numantina dins de la filosofia del: "Que inventen ellos" i de la "Reserva espiritual de Occidente".
 
Se'n conserva una, la 242F2009 que fa cosa de cinc anys va ser reparada a Lleida i va fer alguns viatges de prova fins a Balaguer. Reclamada i traslladada a Madrid, al cap de pocs dies deixà de funcionar avariada per la desidia i incompetència dels cuidadors del "Museo Nacional Ferroviario" de Delicias on fins i tot l'edifici cau a troços essent la vergonya de propis i extranys.
242f2009cortes_0002.jpg
242f2009cortes_0002.jpg
I des de Cortes de Nafarroa ens podem acostar a una terra de molt bon vi que queda força a prop. I així fem cap a l'Estació de San Asensio, La Rioja. Un mercaderies remolcat per una Mikado de les 25 primeres fabricades a les factories North British de Glasgow (Scotland) entre 1953 i 1954, n'avança un altre al front del qual hi ha una altra Mikado, espanyola en aquest cas.
Queda un pel apartat de la línia de La Pobla però tot té relació, donat que l'afició sorgeix als anys 50 amb el Platillo de Barcelona a Lleida i a La Pobla de Segur. Aquestes imatges son les de les darreres locomotores de vapor funcionant en línia regular per les vies de la Renfe, penseu que ens trobem al Juny del 1974 i el mes d'abril de l'any següent es va clausurar la tracció vapor apagant el llavors "Príncipe de España" la darrera Mikado (141F2348). Quedaven doncs, 10 mesos escassos i es tractava de deixar testimoni viu d'un material que havia propiciat la revolució industrial.
san_asensio_6-74.jpg
san_asensio_6-74.jpg
Després de la clausura de la tracció vapor a la Renfe, per les vies d'ample ibèric del ferrocarril d'Endesa d'Andorra (Terol) a Escatrón continuaven circulant trens de carbó per a la Central tèrmica situada en aquella darrera població  a la riba del riu Ebre. El parc mòbil de l'esmentat ferrocarril el componien dues locomotores de línia tipus tanc de fabricació alemanya per les factories Jung de Jungenthal a principis dels anys 50s, aquestes locomotores eren idèntiques amb la sola excepció d'una peça de la xemeneia que una d'elles, batejada "Andorra" portava mentre que a l'altra, batejada "Escatrón" li havia estat desmuntada, aquesta peça circular formava part de l'apagaespurnes que incorporaven abans d'ésser adaptades per cremar olis pesants (Fuel). En tancar el vapor a Renfe, varen adquirir les dues Mikados del dipòsit de Mora la Nova que presentaven un millor estat de conservació. El vapor per les vies d'Endesa va durar fins el 1984.
La joia de la corona d'aquest ferrocarril era, no obstant, aquesta petita locomotora americana fabricada als anys 20s per la "Baldwin Locomotive Works" de Filadèlfia. S'encarregava de portar els talls de tren entre la mina "La Andorrana" i l'estació d'Andorra, deixant els trens formats per a que les màquines de línia s'encarreguessin de lliurar-los a la central tèrmica.  
A conseqüència de la baixa qualitat del carbó andorrà (Lignito) i la gran quantitat de contaminants que alliberava a l'atmosfera provocant pluja acida a les contrades de l'alt Mestrat, es va tancar totalment la mineria d'aquelles terres que portà aparellada la desaparició del ferrocarril. La central tèrmica ha continuat funcionant amb carbó transportat per Renfe des de Samper de Calanda. Aquest carbó ve del port de Tarragona i és d'origen Sudafricà i algunes petites parts d'Astúries. Es tracta d'Antracita de major qualitat i menys contaminant.
baldwin_a_la_placa.jpg
baldwin_a_la_placa.jpg
Aqui tenim una de les locomotores tipus tanc alemanyes. Concretament és la "Andorra" en el moment de repostar aigua i fuel. Observeu la xemeneia.
andorra.jpg
andorra.jpg
Aqui tenim l'altra alemanya, La "Escatrón" amb el detall de la xemeneia per a ser comparat amb l'anterior.
escatron.jpg
escatron.jpg
Aqui tenim una de les dues Mikado que a partir de l'any 1976 varen reforçar el parc motor del ferrocarril d'Andorra a Escatrón. Aquesta Mikado és una escocesa, La North British 141F2124. És la mateixa que ja surt en aquest mateix fil fent el colector de Lleida a la Pobla la setmana Santa del 1974. La podeu veure més amunt a Tremp, Balaguer, L'Espona, Àger, amb la baronia de Sant Oïsme al fons, passant pels Terradets, etc. Vet aqui que va sobreviure a la Renfe i aqui la tenim fent trens de mineral per les terres del Baix Aragó. En fi, una vella amiga. El mon és un mocador. La foto encara que en color ha perdut qualitat a causa de la pèrdua del negatiu i els revelats eren en molts casos una enganyifa.
2124.jpg
2124.jpg
I aqui tenim l'altra Mikado, just acabada d'arribar des de Mora La Nova, es tracta de la 141F2416, fabricada per Euskalduna el 1960. L'hangar que es veu en primer terme va ser construït expressament per guardar les Mikado, encara es por apreciar que esta en fase d'acabats. Ens trobem a l'any 1976.
2416.jpg
2416.jpg
Aqui podem veure una vista general del dipòsit i tallers d'Andorra un diumenge al matí de l'any 1977. Els diumenges s'aprofitaven per repassar lleugerament el material en no haver-hi circulacions. Essent un ferrocarril industrial els festius no funcionava. Per poder-lo visitar i fotografiar en plena activitat calia aprofitar els dies de festa a Catalunya o Barcelona i que a l'Aragó eren laborables, o bé per vacances.
Actualment aquesta vista és impossible, donat que s'hi ha construït un polígon industrial i està tot ocupat per carrers, magatzems, tallers, etc.
vista_general.jpg
vista_general.jpg
Un enginyer en cap d'Endesa, enginyer de mines, va rebre l'encàrreg d'aconseguir material motor nou que fes les mateixes funcions que la petita Baldwin (Coneguda per "Bálvin" per propis i estranys del F.C.) a fi i efecte de tenir-ne una en reserva. Després de visitar un munt de dipòsits de la Renfe, l'esmentat enginyer es va decidir per aquesta locomotora pertanyent a la sèrie 3301 a 3310 de la Companyia dels Ferrocarrils Andalusos abans de constituir-se la Renfe l'any 1941. A la Renfe varen ostentar la numeració 231-2001 a 231-2010. La decisió va ser presa més per motius estètics que pràctics puix el seu gran diàmetre de rodes motrius (1,90m) la fèien ideal per remolcar trens expressos de viatgers a gran velocitat (Feina que realitzaven en l'etapa d'andalusos) i no per talls de tren de mineral a curtes distàncies. Com que el resultat, evidentment, no va ser el destijat, la locomotora va ser apartada, no obstant la varen mantenir en estat de marxa pràcticament fins a l'adveniment de les Mikado. La foto està presa l'any 1976 quan les Mikado ja havien arribat, si bé encara estaven en fase de reparació/adaptació i proves de línia.
Avui aquesta bonica locomotora es conserva més mal que bé a Madrid-Delicias un lloc que dir-li "Museu" resulta un Eufemisme.
Tota la sèrie va ésser construïda a Bilbo per Babcock & Wilcox l'any 1930
pacific.jpg
pacific.jpg
Una altra locomotora de línia que complementava a les Jung Alemanyes era aquesta Catalana. Fabricada a Barcelona l'any 1958, va ser la darrera locomotora de vapor construïda per La Maquinísta Terrestre i Marítima. Està basada en la sèrie que la mateixa empresa va lliurar als anys 20s a la companyia MZA, constituint la sèrie 1600 de l'esmentada companyia privada. Evidentment estava modernitzada i sobrepotenciada. El fet d'ésser exemplar únic li va reportar més d'un problema de manteniment. Estava batejada amb el nom de la població de "Samper de Calanda". aqui la veiem l'any 1974 a l'encreuament intermedi de "Cabeza Gorda" un lloc dins del No Res amb la finalitat de realitzar creuaments. També està dipositada a Madrid-Delicias.
samper.jpg
samper.jpg
Aqui veiem un tren ascendent de tramujes de carbó buides (Estalviaven energia transportant el carbó de baixada) dirigint-se a Andorra remolcat per la locomotora del mateix nom, l'any 1976.
cap_andorra_1976.jpg
cap_andorra_1976.jpg
Aqui veiem la "Andorra" l'any 1988, ja retirada del servei i havent patit els efectes del vandalisme. La locomotora s'ha conservat i esta posada de monument a molt pocs metres d'on està situada en la foto.
andorra_1988.jpg
andorra_1988.jpg
Una altra vista de la "Andorra" l'any 1988 des d'un altre àngle. Les instal·lacions encara es mantenien dempeus al cap de 4 anys d'ésser clausurades.
andorra_1988-2.jpg
andorra_1988-2.jpg
Andorra maig del 2007, vista del monument a que em referia més amunt. L'edifici del darrere és l'antiga estació.
andorra_2007.jpg
andorra_2007.jpg
On hi havia la platja de vies i camp obert ara hi ha, com deia abans, un polígon industrial i la vista actual és aquesta.
Maig del 2007.
La locomotora alemanya Jung "Escatrón" germana de la de la foto també s'ha conservat pero aquesta en estat operatiu. Després de la clausura del ferrocarril ha fet diversos viatges especials entre els que en va destacar un entre Barcelona i Ripoll que de tornada va fer una doble tracció amb una de les elèctriques del transpirinenc del 1928 de la serie 1000 com la que surt el el fil "Locomotora abandonada a Ripoll". Avui la "Escatrón" preservada per l'Associació AZAFT de Saragossa, necessita una reparació de certa importància que s'està realitzant a l'ARMF de Lleida de mica en mica segons la disposició econòmica del moment. Amb tota seguretat, un cop reparada els viatges de prova i rodatge seran a Balalguer i s'intentarà que pugi a La Pobla.
andorra_2007-2.jpg
andorra_2007-2.jpg
Espero que us hagi agradat el mini reportatge sobre el Ferrocarril d'Andorra a Escatrón, ferrocarril que vaig tenir l'ocasió de conèixer una mica.
Voldria afegir unes poques dades que ajudaran a una composició de lloc.
 
Aquest ferrocarril va ser inaugurat el dia 16 de Juny del 1953 per un senyor baixet molt adulat, oficialment, a l'època. L'objectiu era subministrar carbó de baixa qualitat (Lignito) de la conca d'Andorra a la Central tèrmica d'Escatrón (47 Quilòmetres), en funcionament des del dia 1 de Gener d'aquell mateix any, a la riba del riu Ebre per tal d'assegurar el subministrament elèctric de la ciutat de Saragossa. Era l'època del "Queda inaugurado este pantano".
El personal ferroviari i de tallers provenia del ferrocarril miner de vía métrica de Saragossa a Utrillas.
 
Al cap de 20 anys de funcionament, la Central ja estava completament esgotada i calia renovar-la totalment.
Es va escollir un nou emplaçament més pròxim a la mina donat que la tecnologia del moment ja no necessitava un consum d'aigua tan elelvat.
 
Es va construir una variant del ferrocarril fins a la Central nova i es va tancar i desmantellar el tram de 17 Quilòmetres entre Samper de Calanda (Enllaç amb Renfe) i la central vella d'Escatrón.
 
A partir d'aqui el subministrament de carbó a la central nova es realitzava a través de Samper de Calanda (Renfe) amb carbó de gran qualitat provinent del port de Tarragona i el lignito de la mina d'Andorra que es barrejava amb l'anterior. Aquest darrer servei el continuà fent el Ferrocarril d'Endesa que era l'empresa de l'INI que expoltava (i explota) la central. Això va durar fins el dia 3 d'Agost del 1984 en que es va suprimir definitivament el subministrament de lignito i es tancà el ferrocarril amb les instal·lacions mineres incloses. Des d'aleshores, com je he expressat en el comentari d'una fotografia, la central s'alimenta a través del ramal provinent Samper de Calanda (30 Quilòmetres) i ho fa Renfe.  
 
Aquest ferrocarril va ser explotat fins al final amb tracció vapor, essent el darrer d'ample ibèric en utilitzar aquest tipus de tracció. La part que va fer (I fa) Renfe sempre ho ha estat amb material Diesel.
 
Aqui va una foto del tipus de locomotora que Renfe ha utilitzat, entre d'altres, per a fer el servei.
loc333105.jpg
loc333105.jpg
Fantàstic el reportatge i les fotos. Una font d'informació important, gràcies!
Quote from esbarsabina on 10.02.2008 a les 08:00:15 UTC:
El tren turístic de Lleida a La Pobla està en perill. Les autoritats de la Diputació de Lleida han decidit amb motiu "d'una nova manera de fer política" de reduïr a menys de la meitat la subvenció a l'esmentat tren. Cal dir que ARMF, l'entitat que el fa possible, és una associació sense ànim de lucre que es basa en gran manera en el treball voluntari. Que rep ingressos de la seva activitat com a reparadora i reconstructora de material ferroviari per a tercers i que això li permet sobreviure així com reparar i reconstruïr material ferroviari antic per a us propi. Però l'explotació del tren turístic ocasiona unes despeses que l'entitat no pot assumir sense veure afectada la pròpia supervivència. És absurd que li siguin confiades l'explotació d'altres trens turístics a Espanya i a Catalunya se li vulguin estrenyer el cargols de forma insuportable. A sobre després del fracàs estrepitós i vergonyant del Museu Català del Transport de Castellar de n'Hug. Es tracta d'una activitat que s'ha iniciat a Catalunya i que a Espanya ha trobat continuitat: Museu Basc del Ferrocarril d'Azpeitia (Un referent i un model admirat a tota Espanya i resta d'Europa), Museu del ferrocarril Asturià de Xixún, Ferrocarril de La Poveda a Madrid, Río Tinto a Huelva, etc.
És molt trist que uns polítics que quan han accedit a un càrrec de certa rellevancia, caiguin víctimes de l'engreïment i la superbia. De vegades hem criticat aquelles persones que fugint de la pobresa, ingressaven a la Polícia o la Guàrdia Civil i en veures d'uniforme ja es creien totpoderosos. Avui podem dir que hi ha catalans que en veure's amb un càrrec ja es creuen que son Sant Pere. No se'n salva cap partit d'aquest tipus de personal i és que no s'equivocava Goethe responent a un periodista arrel de publicar "Faust" -"Només pel fet de desitjar el poder, ja estàs venent l'ànima al diable.". Els fets li donen la raó a diari. A la foto de Fèlix Zurita feta a València l'any 1963, una locomotora de tipus Garrat dels anys 30 del segle XX provinent del Ferrocarril Central d'Aragó. Als tallers de l'ARMF de Lleida n'hi ha una en procés de reparació. No exagero si dic que la màquina de vapor és a la revolució industrial el que l'art romànic al segle XI.

Després d'un any i escaig de travessa del desert, amb data 18 de Febrer d'enguany s'ha signat un conveni entre la Generalitat, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Els Serveis territorials de la Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa amb la participació dels Ajuntaments de Lleida i de La Pobla de Segur per recuperar el tren turístic.  A partir del 18 d'Abril farà un viatge d'anada i tornada setmanal cada dissabte fins al mes d'Octubre, exceptuant els mesos de Juliol i Agost. El tren sortirà de Lleida remolcat per la locomotora de vapor tipus Garrat coneguda per la Garrafeta fins a Balaguer per continuar viatge fins a La Pobla remolcat per una locomotora Diesel dels anys 60s tembé recuperada i reparada per ARMF.
Per fi les institucions han pres consciència de que mantenir el material ferroviari històric en estat de marxa és important pel desenvolupament lúdic i cultural del pais.
Vull expressar que aquest tren és possible gràcies a l'esforç i dedicació de ARMF (Associació per la Recuperació de Material Ferroviari) de Lleida, associació sense ànim de lucre mantinguda fonamentalment pel treball voluntari i entusiasta dels seus Socis.
També, és cert, que el canvi de sensibilitat de les administracions és indispensable i molt d'agraïr.
Aquesta foto esta feta l'any 2002 a l'entrada de l'estació de La Pobla mentre la màquina maniobrava per canviar de sentit de la marxa del tren.
Aquesta estampa serà habitual els dissabtes des de Setmana Santa a l'Octubre.
yeyepoblaherb.jpg
yeyepoblaherb.jpg
I aquí la Garrafeta ja ha estat "tallada" del tren a Balaguer i la YeYe diesel ja ha agafat el relleu, l'espectació està assegurada. Juny del 2006.
maniobra_de_canvi_de_mquina.jpg
maniobra_de_canvi_de_mquina.jpg
El tren remolcat per la YeYe ja ha sortit de Balaguer i la Garrafeta es disposa a reemprendre la marxa vers Lleida en viatge de retorn, Juny del 2006.
a_punt_de_tornar_a_lleida.jpg
a_punt_de_tornar_a_lleida.jpg
I aquí en el moment de "Tallar" el tren, a la dreta de la foto tenim a en Cosme García, ferroviari d'una peça que després de jubilat ha continuat creant escola per a que el seu ofici tingui continuitat. Jubilat l'any 1987 els darrers serveis que va fer en actiu veren ser, precisament, els MAN de color blau i crema, llavors, entre Lleida i Balaguer i Lleida-La Pobla. Ha estat el que, entre d'altres, ha fet possible que quelcom tan complex com una locomotora de vapor sistèma Garrat hagi arribat en immillorables condicions fins al l'actualitat. Juny del 2006.
tallant_la_maquina_amb_cosme.jpg
tallant_la_maquina_amb_cosme.jpg
A finals dels anys 50s i fins ben entrats els 60s del passat segle XX aquest era el vehícle més normal per anar de l'estació de La Pobla fina a Sant Martí, Aramunt, Pessonada o d'altres, els cotxes automòbils s'hi negaven a causa del mal estat dels camins, naturalment sense asfaltar i plens de sots i rocs només aptes per tracció animal o ferradura pura i dura.
tracsang.jpg
tracsang.jpg
Aqui tenim l'Autovia, fabricat per la casa Renault de França, era l'altra cara de la moneda del "Platillo". Feia un servei ràpid i còmode, semblant als actuals "Tamagotxis" però amb la diferència de fer-ho des de i fins a Barcelona. Només admetia segona classe i tot i que a la Renfe li resultava molt més barat de mantenir i de combustible, el bitllet era més car. El nom oficial era "Omnibus Automotor" i portava el nº d'itinerari 1251 entre La Pobla i Barcelona i el nº 1252 entre Barcelona i La Pobla. A diferència del Platillo, sortia de l'Estació de França i enlloc d'anar via Manresa, ho feia per La Plana de Picamoixons i Valls. Els horaris més o menys eren els següents:
 
Sortia de Barcelona a les 17,50 Hores, a Valls a les 19,26 hores, Plana de Picamoixons a les 19,34 hores, Lleida a les 21,20 hores, Balaguer a les 22,07 hores, Tremp a les 23,27 hores, i per fí La Pobla a les 23,45 hores. Aquest servei acostumava a ser puntual.
 
La Sortida de La Pobla era a les 5,30 hores, Tremp a les 5,47 hores, Balaguer a les 6,53 hores, Lleida a les 7,40 hores, Plana de Picamoixons a les 9,35 hores, Valls a les 9,44 hores, i Barcelona Estació de França a les 11,20 hores.
 
Actualment, amb el millor estat de les víes i la descongestió que suposa l'ave per a la xarxa d'ample ibèric, el trajecte entre La Pobla i Barcelona es podria fer amb unes competitives 4 hores i si els horaris es fessin enllaçar a Lleida amb l'esmentat ocell, es podria anar entre Barcelona i La Pobla en Dues hores!
 
La foto esta presa al dipòsit de Tarragona l'any 1976. Era dels darrers exemplars de Renault que quedava en actiu i, solament feia el servei del tren Obrer: Portava els treballadors de l'estació al dipòsit en començar i acabar la jornada laboral.
renault.jpg
renault.jpg
Magnífica Autovia. Crec recordar haver vist aquest automotor a Figueres pel Febrer del 1956 cobrint el servei Barcelona-Portbou, possiblement derivat de les dificultats que hi ha haver amb algunes locomotores de vapor amb el gel en aquell hivern tan fred.
Molt probablement va ésser tal com descrius, P.C. Les penúries per la manca de subministraments i els mals vicis de l'època no donaven per a més.
 
Aquesta foto està feta a Calaf a l'Octubre del 1969 per Miquel Bibià i Laplana. El tren que està entrant a l'estació és el Semi-directe LLeida-Barcelona, mentre que la locomotora aturada a la dreta és l'encarregada de remolcar el "Platillo" fins a Lleida. Ambdues màquines son "Mikados".
 
Els horaris del "Platillo" eren els Següents:
 
Sortia de l'estació del Nord Vella de Barcelona (Barcelona-Vilanova) a les 6,05h. de Sabadell a les 6,36h. de Terrassa a les 6,50h. de Monistrol a les 7,12h. A Sant Vicenç de Castellet canviaven la màquina elèctrica per una de vapor i sortia a les 7,23h. de Manresa a les 7,37h. Rajadell; 8,06h. Aguilar de Segarra; 8,21h. Seguers de Sant Pere Sallavinera (Sagués de San Pedro Salavinera); 8,33h. Calaf; 8,53h. Sant Martí Sesgaioles; 9.01h. Sant Guim; 9,18h. Cervera; 9,35h. Tàrrega; 9,51h. Bellpuig; 10,07h. Mollerussa; 10,18h. L'arribada a Lleida era a les 10.40h. A Lleida es desenganxaven més de la meitat dels vagons i canviaven de  màquina i de sentit. La sortida de Lleida era a les 10,50h. Alcoletge; 11,01h. Vilanova de la Barca (Villanueva de la Barca); 11,11h. Térmens; 11,20h. Vallfogona; 11,29h. Balaguer; 11,39h. Gerb; 11,47h. Sant Llorenç de Montgai-Camarasa (San Lorenzo de Mongay-Camarasa); 11,58h. Santa Linya; 12,14h. Àger; 12,29h. Cellers (Sellés-Llimianna); 12,46h. Guardia de Tremp; 12,56h. Palau-Puigcercós; 13,06h. Tremp; 13,16h. Salàs de Pallars; 13.33h. La Pobla de Segur; 13,40h.  
 
Això era sobre el paper, la realitat podia allargar-se més d'una hora i molt d'escaig.
 
 
De tornada sortia a les 14,20 de La Pobla. Tremp; 14,41h. Balaguer; 16.03h. Lleida; 17,00h. Manresa 20,00h. Terrassa; 20,50h. Sabadell; 21,03h. Barcelona-Vilanova; 21,30h. Encara que arribar a les 23h. tocades era el més habitual.
 
Als horaris de tornada he omès moltes estacions i he deixat només les més importants per abreviar. Es repetien totes les cerimònies, només que a l'inrevés.
 
En el trajecte Lleida-La Pobla i tornada, la locomotora rarament era una Mikado, generalment ho feien o bé les 230 exNord o les locomotores-tender ex 1600 MZA.
creuament_semidirecte_i_platillo_a_calaf.jpg
creuament_semidirecte_i_platillo_a_calaf.jpg
Dissabte 13 de Juny del 2009 a les 10,45h, la garrafeta amb 400 tones al darrere passa pel paratge del Racó de'n Pep al terme de Vilanova de la Barca. Les Diesel van remolcades degut a que només hi ha una parella de maquinistes. Les versions que diuen que la locomotora de vapor no pot pujar a La Pobla per diverses raons, alguna de tan peregrina con la que diu que no passa pels tunels, son totalment apòcrifes. Està tot calculat per assegurar el servei durant tota la temporada. El manteniment d'una locomotora del calibre de la garrafeta no és cap ruqueria i assegurar un viatge setmanal vol dedicació i pressupost, avui en dia no és una màquina barata. La linia de La Pobla si bé no te pendents dignes de menció, si que és molt sinuosa i les llantes i pestanyes de les rodes se'n ressenten. Cal tenier en compte que, de moment, només hi ha una locomotora de vapor capaç de fer aquest servei i per tant no hi ha recanvi en cas d'avaria. A més a més, si falla el vapor, poden ésser acusats de publicitat enganyosa.
 
De tota manera per la garrafeta, 400 tones son poc més que res, perquè el seu disseny correspon a una locomotora per a mercaderies pesants, no té velocitat, pero si que supera totes les altres en esforç de tracció.  
 
Va ser concebuda pensant en la linia del Ferrocarril Central d'Aragó, sobretot en les fortes ràmpes del port de l'Escandón entre València i Terol. estava destinada al transport de mineral per alimentar els alts forns de Morvedre.
raco_den_pep.jpg
raco_den_pep.jpg
El "Tren dels Llacs" a punt d'arribar a Àger. Tant el tren com el paisatge no defrauden les espectatives. 13-6-2009
 
La garrafeta va ésser construída a Bilbao l'any 1961 per l'empresa Babcock & Wilcox. Les Diesel YeYes de tecnologia Americana, General Motors i General Electric no son gaire més noves. Son, per tant, igual d'històriques que la de vapor.
ager.jpg
ager.jpg
El dia 5 de Novembre del 1969, Jordi Ibáñez i Puente va fer aquesta foto a Rajadell on es creuen el Platillo amb un semidirecte, les locomotores ja son Mikados.
rajadell.jpg
rajadell.jpg
Dissabte 27 de Juny d'enguany, el tren dels llacs s'acosta a l'estació d'Àger, al Fons la Baronia de Sant Oïsme, si mireu més amunt en aquest fil hi ha una foto del 1974 pràcticament des del mateix lloc.
baronia_0002.jpg
baronia_0002.jpg
Camí de Cellers, a punt de sortir dels Terradets, llàstima de fanals i semàfor del tunel nou de la carretera. Però que hi farem, és el progrés.
pont_0001.jpg
pont_0001.jpg
El paisatge ondulat de la Conca de Tremp avisa el maquinísta que la fi del trajecte s'acosta i sembla que això faci que la velocitat del convoi s'acceleri. S'alentirà una mica en passar Tremp i en un tres i no res: La Pobla. Com en els millors temps del Platillo els passatgers troben asseguts en llurs seients la vall oberta de la Conca com si d'un gran anfiteatre es tractés, l'espectacle del qual son els cims del Pirineu al fons. Avui la via renovada ha fet desaparèixer el so cadenciat de les rodes passant per les juntes dels carrils amb un llenguatge diferent segons la contrada, però encara és possible gaudir sense entrebancs, amb la tranquilitat i la saviesa dels nostres avis la meravella, potser poc apreciada per cotidiana, de les muntanyes de Galliner, Sant Corneli, El Roc de Pessonada amb el Boumort al damunt i, naturalment amb el pantà (Lo Lago) als peus.
guardia.jpg
guardia.jpg
Al final dels anys 10 del segle passat, Francesc Cambó, ministre de foment, va concebir a fi d'aprofitar el carbó de la conca del riu Sil entre les comarques de "La Laciana" i "El Bierzo" a la provincia de "Leon", una línia de ferrocarril de 60 Quilòmetres entre Villablino i Ponferrada. Després d'un temps rècord, inclús per avui dia, de 14 mesos el primer tren ja circulava. D'aquesta manera el carbó arribava a la línia principal de la companyia de "Caminos de hierro del norte de España". Val a dir que el trajecte no és precisamente rectilini i que té molta semblança amb la linia de la Pobla.  Entre Ponferrada i Cubillos del Sil podriem comparar-ho entre Lleida i Balaguer. de Cubillos en amunt el paisatge esdevé de muntanya i espectacular. Per això resulta sorprenent que fos construïda en tan poc temps.
Aqui tenim una petita mostra de la línia i el seu material l'Agost del 1974 i d'altres ocasions posteriors que vaig tenir l'oportunitat de conèixer.
 
En la primera foto podem veure la locomotora 8 batejada com "Ponferrada" pertany a la primera sèrie de 10 locomotores que varen inaugurar la línia, fou fabricada per "Baldwin Locomotive Works" de Philadelphia U.S.A. l'any 1919.
baldwinponferrada.jpg
baldwinponferrada.jpg
La segona generació de locomotores esta representada per la tipus Enghert com la de la foto, la nº 31 que era l'encarregada de remolcar els trens de viatgers que l'any 1974 eren 2, un al matí (El correo) y un a la tarda (El mixto). En aquest sistèma la locomotora i el tender formen un cos articulat on un descansa sobre l'altre repartint el pes. La foto es de l'any 1984
pv31-1984.jpg
pv31-1984.jpg
En aquesta imatge de l'any 1979 veiem un tren de carbó aturat a l'estació de Matarrosa esperant ser rebassat pel correu descendent.
matarrosa_1979_color.jpg
matarrosa_1979_color.jpg
Una vista del deliciosos cotxes de viatgers preparats per rebre la locomotora  i sortir cap a Villablino a l'estació de Ponferrada l'estiu del 1979.
correu_ponferrada_1979.jpg
correu_ponferrada_1979.jpg
Un dels punts més espectaculars de la linia es aquest pont sobre el Pantà de Bàrcena al riu Sil, la foto és del mes d'Agost del 1974
pont_0002.jpg
pont_0002.jpg
Molt bones fotos! Veig que el fil té èxit, 5600 visites i enllaços des d'altres webs...
Quote from pc on 22.07.2009 a les 11:04:53 UTC:
Molt bones fotos! Veig que el fil té èxit, 5600 visites i enllaços des d'altres webs...

Home, és per alegrar-se'n, en un pais que la gent es mou majoritàriament pel futbol.
Aqui tenim el Correu l'agost del 1974 remolcat per la locomotora tipus enghert, nº 31 construïda l'any 1913 per J.A. MAFFEI de München amb el nº de fàbrica 3350. El maquinista era el Sr. Epifanio González, un bellíssima persona i un professional fora de sèrie que ens va permetre inclús viatjar a la màquina. La foto ens il·lustra de com podria ser el trajecte entre La Pobla i Sort.
pontgoticpv.jpg
pontgoticpv.jpg
Agost del 1974, un tren de carbó per a la central tèrmica, surt en doble tracció de Engherts de Ponferrada, la de cap és una veterana que ja havia circulat pels ferrocarrils vascongats abans d'ésser electrificats y la del darrera és una més moderna fabricada per MACOSA de València els anys 50.
ponfedobletraccio.jpg
ponfedobletraccio.jpg
Una foto del dia 26 de Setembre d'enguany. El "Tren Dels Llacs" acaba de passar per Gerb. Aquesta imatge feta amb negatiu Kodak 400 asa, juntament amb el lloc, faria "colar" als més entesos en el tema que està presa l'any 1972 en qualsevol punt de la geografia ibèrica.
gerb_dia_26-09-09.jpg
gerb_dia_26-09-09.jpg
De la mateixa data que l'anterior però just acabat de passar el baixador de Vilanova de la Barca. Cal dir que encara que per la garrafeta aquesta rampa no excessivament pronunciada, encara que de certa longitud, no suposa cap esforç digne de menció, el fet de que hi arribi "morta" després d'un tram amb corba i contracorba, provoca que en passar pel costat de l'observador, aquest noti la potència i el treball dels 4 cilindres arrossegant les 400 Tm del tren.
vilanova_de_la_barca_dia_26-9-2009.jpg
vilanova_de_la_barca_dia_26-9-2009.jpg
També del dissabte 26 de Setembre del 2009, el "Pont dels Palillos", abans tan odiat i fins i tot temut pels automobilistes a causa de les dues i tancades corbes d'accés, ademés de l'estretor del mateix pont, avui resta amagat als ulls dels conductors per les baranes de la variant de la carretera. Tanmateix des de dalt ofereix aquesta espectacular vista.
pont_dels_palillos_dia_26-9-2009.jpg
pont_dels_palillos_dia_26-9-2009.jpg
Aqui fem un salt en el temps. Ens trobem a Tremp el dissabte de setmana santa del 1974. Hi ha una foto semblant però aquesta es diferencia pel xicot que s'està mirant la màquina. Doncs bé, mentre el maquinista i el fogoner eren a dinar, deixaren la màquina en pressió però con si diguessim a "ralentí", durant tota aquesta estona el noi  va repassar la locomotora de dalt a baix sense perdre's cap detall. Avui és de suposar que serà ja un pare de família rondant la cinquantena i la locomotora com s'expressa més amunt, ha sobreviscut miraculosament fins avui.
2124tremp1974.jpg
2124tremp1974.jpg
Tornem a l'actualitat. Mentre cercava la situació ideal per fotografiar el tren dels llacs amb la garrafeta al front, al baixador de Vilanova de la Barca arribà el MAN de Balaguer que no vaig deixar escapar per anar fent boca. Dissabte 26 de Setembre del 2009.
man_a_vilanova_de_la_barca_26-9-09.jpg
man_a_vilanova_de_la_barca_26-9-09.jpg
El dissabte dia 19 de Desembre del 2009, tingué lloc el viatge anual que l'Associació AZAFT de Saragossa organitza pels volts de Nadal. Enguany la destinació fou a les instal·lacions d'ARMF a Lleida.
 
Malgrat l'intenssíssim fred que gairebé congelà el més que digne arròs a la cassola del dinar, la cordialitat, cortesia i companyonia foren la tònica dominant.
 
Hi participaren aficionat vinguts d'altres parts de la península entre els que destacaven, pel major nombre, els vinguts d'Euskadi i Madrid que es traslladaren a Saragossa a fi de viatjar dins del tren especial.
 
Us penjo un petit reportatge fotogràfic de l'acte.
 
a_punt.jpg
a_punt.jpg
Ambient ferroviari clàssic. La locomotora MZA 602 amb 124 anys a les costelles, fabricada per la casa Cuillet de Bèlgica el 1885, ha estat reparada primorosament per l'equip d'ARMF de Lleida. Quasi podria semblar que ens trobavem en algun lloc de l'Europa Central. Encara que la imatge ens transporta als temps del "Platillo"
ambien_ferroviari_a_lleida.jpg
ambien_ferroviari_a_lleida.jpg
Aquest és el tren conservat per AZAFT, la locomotora, de 3000 V= i 3000CV de potència fou fabricada per English Electric als anys 50 del segle XX i circularen majoritàriament per les línies electrificades a 3kV= del Nort d'Espanya a la Zona d'Astúries-Galicia-León, on el Port de "Pajares" i la rampa de "Brañuelas" (Aquesta amb un tunel helicoidal) no admetien altra cosa que pesos pesants.
arribada.jpg
arribada.jpg
Una impecable 1003 evoluciona per les vies dels tallers. Aquesta locomotora és una de les obres més reeixides d'ARMF i ha estat reconstruïda de dalt a baix aprofitant tots el elements originals, excepte el cablejat.
de_ripoll_a_lleida.jpg
de_ripoll_a_lleida.jpg
Aqui veiem l'equip que fa possible El tren dels Llacs.
equip.jpg
equip.jpg
Una vista de l'enorme locomotora 7702, segons els cànons europeus, clar.
fora_i_potencia.jpg
fora_i_potencia.jpg
tres tipus de tracció en material històric preservat.
formacio.jpg
formacio.jpg
Les yeyes, s'encarregaren de fer les maniobres per tal de que la 7702 es pogués situar en cap de tren pel viatge de tornada.
maniobra.jpg
maniobra.jpg
Preparant el material per a l'exposició en viu.
preparacio.jpg
preparacio.jpg
I aquí tenim la 1003 maniobrant per la platja de vies dels tallers ARMF de Lleida amb l'edifici del que havia d'ésser l'estació del transpirinenc de la Noguera Pallaresa al fons. En aquest punt estava previst que s'aturessin els trens provinents de Manresa i Barcelona abans d'agafar la direcció Balaguer sense passar per Lleida, aquesta maniobra encara es pot fer. Des del punt on ens troben a poques desenes de metres surt una línia que travessant el Polígon industrial El Segre va a parar a la línia de la Pobla. Aquesta línia és perfectament practicable i s'utilitza com a triàngle per canviar el sentit dels vehícles per motius tècnics o d'altres. Fa pocs mesos que un MAN ho va fer.
 
A l'equerra del fotograf hi passa la linia principal de Manresa.
transpirinenc.jpg
transpirinenc.jpg
Magnífiques fotos, gràcies per compartir-les!
Encara que no sigui de la línia de La Pobla us poso a títol informatiu aquesta foto que correpona a un tren de treballs remolcat per una locomotora diesel romanesa d'ample UIC. La imatge està presa a La Roca del Vallès a mitjans de Juny d'enguany i son les obres de la línia de gran velocitat entre Barcelona i Figueres. El sentit de la marxa del tren però, es Barcelona.
img_0097.jpg
img_0097.jpg
Aqui una imatge presa avui mateix al carrer de Mallorca de Barcelona. Continuem amb les obres del AVE i. El contrast amb l'honrat treballador subsaharià, és notori.
El que em resulta més xocant que els que sacssegen aquesta bandera amb més força, son també els que malden contra els "extranjeros que nos quitan los puestos de trabajo", però a l'hora de la veritat no tenen manies. "Fes el que et dic, porò no el que faig" Hipocresia potser?
La qüestió és que mai podren ser com Suïssa, per tant arriba l'hora de decidir en funció de que "En España no hay Casera"
img_0335.jpg
img_0335.jpg
Balaguer dia 18-9-2010. A causa d'una esllavissada a Àger el tren dels Llacs no va continuar més amunt i la Garrafeta va carregar amb tot l'equip. Aqui veiem el tren ja acabar de formar, perparat pel viatge de retorn a Lleida.
img_0629.jpg
img_0629.jpg
Una altra vista del tren dels llacs a Balaguer el dia 18 de Setembre del 2010 encarat a Lleida.
img_0632.jpg
img_0632.jpg
Diuen que el volen fer pujar a Sant Martí de Canals i Pessonada...
 
http://www.casacota.cat/perl?num=1296135449
Les Ye-Ye del Tren dels Llacs acabades d'arribar a la Pobla de Segur.
250620114794.jpg
250620114794.jpg
.
250620114795.jpg
250620114795.jpg
El tren entrant a l'estació:
 

Δ Perill galetes! més informació Δ