www.campanes.casacota.cat    
 CEWT dimarts 12 de novembre 2019  
El dia 19 de Març de 2006 han estat beneïdes les 8 noves campanes destinades al Monestir i a St. Pol.
Aquí, les veiem totes 8 (la novena era dalt el campanar perquè és antiga, de mitjan segle XVII).
st__joan_abadesses_154.jpg
st__joan_abadesses_154.jpg
Amb la campana grossa, un Re3 de vora 1,40m i 1700 kg
st__joan_abadesses_158.jpg
st__joan_abadesses_158.jpg
Aquí, la campana gran, de cara a la gent; l´església era plena de gom a gom.
Es pot veure una lletreria molt bonica ala falda...
st__joan_abadesses_141.jpg
st__joan_abadesses_141.jpg
Aquí, la més xica del Monestir (un Mi4 de ca 200kg) i les tres de St. Pol (Do4, Sol3 i Mi3 de 350, 730 i 1250 kg aprox.)
st__joan_abadesses_038.jpg
st__joan_abadesses_038.jpg
Durant la benedicció, es posà encens en un braseret a dessota cada campana, abans de beneir-la i fer-la sonar per primer cop.
st__joan_abadesses_189.jpg
st__joan_abadesses_189.jpg
La fumera que feia era ben considerable.. però estàvem tant contents... cry
st__joan_abadesses_183.jpg
st__joan_abadesses_183.jpg
Les campanes 4 i 5 del joc del monestir (allí eren la 3 i la 4, perquè la 2 és l´antiga que era a dalt): la 5 (Beat Miró, 300 kg do#4) i la 4 (Sant Agustí, 420 kg si3).
st__joan_abadesses_122.jpg
st__joan_abadesses_122.jpg
El bisbe de Vic, Romà Casanova, que beneí les campanes noves, entregant el martell de fusta als padrins d´una de les campanes perquè la fessin sonar els primers, just beneïda.
st__joan_abadesses_200.jpg
st__joan_abadesses_200.jpg
Es pot veure com moltíssima gent va fer cua després de l´acte, per veure de prop les noves veïnes de la vila, fer-s´hi fotos i tocar-les.
st__joan_abadesses_279.jpg
st__joan_abadesses_279.jpg
Una vista de la campana gran, amb la bella lletreria cursiva dels peus.
st__joan_abadesses_276.jpg
st__joan_abadesses_276.jpg
Per anar acabant, un detallet de la nova marca de fàbrica de l´Albert Bachert, suposo que en ús des que està establert a Karlsruhe...
st__joan_abadesses_193.jpg
st__joan_abadesses_193.jpg
Un altre angle similar al que ja he mostrat abans. Són bastaaant maques, eh!  Shocked
st__joan_abadesses_018.jpg
st__joan_abadesses_018.jpg
Són les fotos, o són efectivament de color platejat aquestes campanes ara de noves? Que és una aleació diferent?
Què vols dir, una altra aleació???
Sempre són platejades, les campanes quan són noves... a vegades prenen un to un xic rogenc...
depèn dels materials, suposo...  
En el cas Bachert, 78 % coure 22 % estany i 1% de marge de components "aliens".
No sé més, però m´he interessat molt poc per aquests temes...
Per això que no estic segur si són les fotos o la realitat. Recordo el la nou de Montserrat, ben groguenc. Pot ser l'aleació, o la temperatura a la fosa, o el material del motlle, les impureses, o una mica de tot!
uh, uh!
t´equivoques!
Les dues campanes noves de Montserrat eren tant platejades com aquestes de St. Joan!
El que passa és que quan es comença a oxidar i perdre la pàtina brillant que tenen en pulir-les (no oblidis que en desenmotllar-les són brutes i negres, plenes de "carbonilla" o sutge) prenen aquest to més ocre... res més.
Caram, sempre s'aprèn alguna cosa nova!
 
Una pregunta més: les campanes antigues quina aleació tenien? Tinc entès que els metalls, pels mètodes utilitzats, tenien percentatges d'impureses molt elevats, cosa que per a les cordes de clavicèmbals i pianos, però també per a tubs d'orgue sembla que els donava millors qualitats sonores que no pas les aleacions tan pures que tenim actualment. Com està aquest tema en les campanes?
Que jo sàpiga, ja es treballa amb uns lingots que porten una mescla més o menys propera (exacta?) amb la proporció 78-22.
Sí qué és cert que durant la fusió han d´afegir estany pur per tal de compensar les minves que pateixen d´aquest darrer metall, ja que l´estany fon prop dels 350º C i el coure a més de 800 º C; per tant, han d´anar-hi afegint estany per mantenir la proporció en el moment d´abocar la "colada" al motlle, ja que l´estany s´evapora, per dir-ho d´alguna manera.
El difícil és saber com està l´aleació, crec que l´Albert Bachert ho sap a vista, no sé si per càlcul durant la fosa sabent la quantitat de metall o pel color que pren;  el cas és que ho sap amb un marge d´error molt baix.
Tampoc m´ho explicarà, ni li goso demanar.
Sé que hi tiren fòsfor (?), potser per provocar gasos que remenin el metall fos i li donin fluidesa, no sé si per garantir que el motlle s´ompli bé, potser perquè és un material que acaba de fer-ho funcionar... no ho sé.
També sé que el millor material és l´actual, eh?
El gran problema d´antic era el pefil (gruixos) i la costella (curvatura), però també l´aliatge. Aquest és un dels factors que fa que tantes camapes catalanes siguin dolentes: al pirineu sembla que hi corre tant de ferro...!
 
Aquelles coses que circulen com que el bordó de París sona tant bé perquè les dames de la cort de Lluís XIV hi tiraren or i plata de les seves joies són mentides, potser motivades pel fet que a vegades es feien les campanes amb coure provinent de moneda retirada de circulació. Ni l´or ni la plata convenen; ara bé, si el mestre fonedor (itinerant ben sovint, recorda-ho) aconseguia fer-ho creure al personal, i aquests esquitxaven...he he! millor per a ell!
Apa!

Δ Perill galetes! més informació Δ