www.campanes.casacota.cat    
 CEST dissabte 17 d'agost 2019  
El passat dilluns 13 de Març de 2006 ens deixava la Maria Dolors Coll i Vendrell, pionera que fou de l´art del carilló a Catalunya i principal impulsora de la instal·lació, el 1976, del carilló del Palau de la Generalitat.
Aquest instrument ha donat els seus fruits gràcies a la seva labor quina continuïtat es veu avui garantida per la presència d´una jove i experta intèrpret -formada com la seva predecessora a l´escola de carilló "Jef Denyn" de Mechelen, a Bèlgica- que ha assolit nivell iternacional, l´Anna Mª Reverté.
Trametem des d´aquí, el condol per la pèrdua d´una gran persona i l´encoratgem l´Anna Mª a seguir endavant amb la tasca que tant bé desenvolupa, difonent tot el que fa referència a la "musique de cloches".
 
MARIA DOLORS COLL I VENDRELL
 
 
Neix a Barcelona l’any 1923. Professora de piano de l’Acadèmia Marshall. Va estudiar el piano amb el mestre Frank Marshall. El carilló, a la Reial Escola de Carilló “Jef Denyn”, de Malines, Bèlgica, amb el mestre Piet van den Broek (1964-1970) i a l’Escola Neerlandesa de Carilló d’Amersfoort, Països Baixos, amb Leen’t Hart (1970-1976).  
Coneixedora de què el petit instrument que tocava al Palau, l’antic carilló de l’any 1927, no reunia les suficients qualitats tècniques que defineixen aquest instrument musical (el seu nombre de campanes era massa reduït, l’afinació no prou exacta i la connexió elèctrica entre batalls i campanes no permetia extreure’n les diferents dinàmiques), promogué la instal·lació d’un autèntic instrument de concert, instrument que fou inaugurat el desembre de 1976.
 
La seva tasca fou, llavors, promoure l’instrument al nostre país, al mateix temps que l’introduïa tot fent ressonar el més variat i ric repertori de la nostra música tradicional. D’aquesta manera editava, conjuntament amb el Director de l’Escola Neerlandesa de Carilló, Leen’t Hart, dos llibres per a carilló: “50 Cançons catalanes” (1984) i “Danses catalanes” (1987). I també participà en diferents esdeveniments carillonístics internacionals promocionant el nostre instrument i enriquint l’Arxiu musical del Carilló del Palau.
 
A partir del 1984, introduí també l’actual carillonista del Palau en aquest art.
 
 
La menció del diploma que acreditava la Creu de Sant Jordi -concedida l´any 2000- a la Dolors Coll diu:
"Carillonista. Per la seva tan destacada trajectòria en la interpretació del singular instrument del carilló, del qual és pionera al nostre país, havent contribuït, a més, a modernitzar-lo. I també, molt especialment, per l'impuls que va donar per tal que s'instal·lés al Palau de la Generalitat un nou carilló de concert, que va ser inaugurat el 1976 i que n'ha permès la consolidació d'una temporada estable i d'un prestigiós festival internacional."
 
Va tocar el carilló del Palau des de 1959, primer en qualitat de suplent, i després com a titular (parlem del carilló antic, petit i que va ser substituït el 1976 per l´actual, de 49 campanes, instrument ja de concert que ella aconseguí que la institució de la Generalitat de Catalunya adquirís per a la seva seu.  
 
 
 
 
A més, ens ha arribat la feliç notícia que l´Anna Mª es va casar el passat mes de novembre amb un notabilíssim carillonista flamenc, que té la plaça titular al Carillon Communal de Leuven. Enhorabona i felicitat per als dos!!
 
Per a informació dels concerts de carilló:
 
http://www.gencat.net/presidencia/carillo/
 
On trobareu l´agenda de concerts programada, i podreu accedir al pati dels tarongers del palau, des d´on el carilló es pot escoltar perfectament.
Més endavant donarem informació puntual de l´instrument.
El carilló del Palau de la Generalitat té un origen remot: el 1927 es va instal·lar un petit carilló d´una octava cromàtica (13 campanes) a la torreta gòtica que hi ha sobre el famós “pati dels tarongers” de l´edifici. El carilló, petitet, no permetia cap lluïment a l´intèrpret, però la Maria Dolors Coll ja el va començar a tocar i aconseguí que el 1976 la Generalitat encomanés un instrument de concert (a partir de 22 campanes mereix el nom, i a partir de les dues octaves es poden començar a fer coses interessants) a la firma Petit & Fritsen, d´Holanda, de 49 campanes i dimensions relativament modestes: no es podia carregar gaire pes sobre l´edifici. Tot i això, el bordó o campana més greu, que es troba al capdamunt de la graciosa estructura goticitzant de ferro que sosté les campanes, és un Fa 3 de 905 quilos. El pes total dels bronzes és de 4898 kg.
Aquest carilló, restaurat el 1991, fou inaugurat oficialment el 21 de desembre de 1976, data del restabliment de la institució de la Generalitat.
Des d´aleshores es fan dos petits concerts en directe, a les 12h i a les 18h, de no més de cinc minuts; la resta d´hores, el carilló sona automàticament per mitjà d´uns electromartells exteriors. Quan es fan concerts o es toca a mà, la vibració de les campanes es provoca pels batalls que hi ha dins de cada campana, connectats al teclat i pedaler del carilló, que es troben en una cambra molt acollidora situada sota l´instrument. Els concerts programats, amb repertori de carilló (n´hi ha des del segle XVII) o amb arranjaments d´obres de tot tipus per a aquest instrument, tenen molta més durada i han donat resultats vertaderament creatius: amb tenora, amb orquestra, amb intèrprets convidats provinents de l´extranger...fins al punt d´haver consolidat un festival de carilló que enguany (2006) ha de celebrar la XIII edició.
Qui més el coneix és la seva titular, l´Anna Maria Reverté  i Casas, que el mima i manté en perfectes condicions; és la seva joguina i alhora la seva eina de treball, un instrument musical amb totes les de la llei: ella ho ha demostrat a bastament...

Δ Perill galetes! més informació Δ