www.campanes.casacota.cat    
 CEST dissabte 17 d'agost 2019  
LES CAMPANES I EL CAMPANAR DE CERVERA

 
 
Nota prèvia: EL CONTINGUT D´AQUESTA PÀGINA ÉS PÚBLIC I DE LLIURE ACCÉS, PERÒ ES PREGA CITAR-NE LA PROCEDÈNCIA SI S´EN FA ÚS INTELECTUAL...que m´hi dedico des de fa molts anys i no seria just!
A més, són la majoria de vegades, les meves opinions PERSONALS.

 
 
 
Un dels conjunts tradicionals de campanes més bonics dels Països Catalans -i lloc de culte pels campaners de corda en mà- és el de Santa Maria de Cervera (La Segarra, Catalunya).
Es troba ubicat en una esplèndida torre octogonal que fou començada a finals del s. XIV i rematada per Pere de Vallebrera (Vall-llebrera?) a partir de 1423 (contracte) i fins almenys 1450 (surt com a "mestre de l´obra del cloquer de Cervera") prenent com a model la torre de la Seu vella de Lleida. El conjunt quedà inacabat (cap a 1455-57 es discutia sobre el fet que calia acabar les claraboies o traceries calades dels finestrals: citem un document trobat per Pere Verdés:"que la obra del cluquer stà molt malestrugament, que gran temps ha que stà per acabar") i es féu -també a manera del company lleidatà- un templet (no gòtic com l´Ilerdenc sinó renaixentista) per a les campanes horàries que, com era usual abans, es separen de les litúrgiques (1629-30). Abans d´acabar el segle XV -quan varen posar el rellotge mecànic- eren les religioses les que marcaven les hores.
El conjunt degué ser molt coherent:  
El 1377 es fongué el seny Tibau, que prengué el nom del fonedor, el francès Théobald (Thibaud) Rafart; ja se l´anomena així en l´inventari del campanar de la vila pres el 1472.
El 1424 Matheus de Ulmo (s´ha traduït Olm però caldria sospesar la possibilitat que fos Ulm-ciutat germànica-, aveure si li trobem els pares) fon el Seny Major.
Pels mateixos anys i del mateix artífex tenim la Carranca (nom que ja rebia el 1472)
Després surten el seny del lladre, l´esquella "Talons d´Ase" (feta entre 1416 i 1419) i algun altre campanot de petites dimensions (potser l´actual dels quarts, que sembla de finals de segle XIV o principis del XV), el seny de Tèrcia, l´esquella de migjorn (per l´oració del migdia) etc...
El Tibau ja es refon el 1594 (i no 1595, com diu la campana), el 1778 (també el 1777, pe`ro no va sortir reeixida) i el 1880.
La Nova sabem que es féu el 1715, es refongué el 1779 i el 1880.
El 1880, es beneïren les refundicions del Tibau, de la "Nova", de la "Trinitat" que suplia el Seny del Lladre, trencat de feia anys. Totes 3 campanes les féu Bonaventura Pallés, de Barcelona, i encara existeixen avui.
 
El conjunt presenta -fruit del temps i de tants fonedors diferents- unes lleus incoherències i diversitats sonores.
El seny Major no és la més greu sinó que ho és el Tibau seguit de la Nova. El plenum de campanes doncs, té per tenor un Do un xic alt, poc concret que ve del Tibau, no de la peça més grossa.
La carranca sembla que es troba "acordada" (és a dir afinada) amb el seny Major a 3ª major de distància.
La Trinitat es troba un semitò per sota de la Carranca (amb el conseqüent resultat, un xic molest però molt personal i que fa els repicons molt atractius, degut als batiments que es creen) tot i ser clarament més petita i lleugera.
L´Onzena es troba fora de l´afinació del joc, però és molt aguda i campa "a sus anchas". Se la dispensa, ja que el so no és pas lleig, ans al contrari; sembla un tipus medieval. Tot i ser fosa el 1826 per Ramon Pomerol d´Igualada (d´una família de reusencs) podria copiar aquella "Talons d´ase" o qualque esquella gòtica similar. El problema és que va "boja" i cal alçar-la molt perquè soni.
 
Evidentment, no proposarem pas alterar el conjunt (no "afinarem" ara unes campanes històriques!)
Personalment sí que proposaria -pel bé dels bronzes- un canvi en el sistema de toc, però sóc conscient que ens carreguem una tradició de sonadors de campanes de més de 200 anys tirant curt, cosa que no convé de cap manera, ja que ha esdevingut un bastió dels tocs manuals impressionant.
 
La presència de les campanes als finestrals creiem que està documentada ja el 1510. Cap a 1779 es va fer una remodelació general del conjunt. Els jous de la Nova, el Seny Major i el Tibau duen data de 1779, i la de la Trinitat duu el mateix estil, amb unes volutes molt boniques.
 
L´estat actual del conjunt i seguint l´ordre de col·locació (i quasi el de tamany i prestigi ciutadà) d´esquerra a dreta és dividit en 3 senys (grans, que es duen a seure) i 3 esquelles (encara que alguna és gran com per ser un seny, aquí la separem amb les esquelles per anar amb elles a vol lliure a 180º):
 
-La Onzena: petita,  de cap a 1820-30   fa4 agut força alt
-La Trinitat: d´uns 550kg,  d´uns 95 cm de boca,   fa#3  any 1880
-La Carranca: d´uns 1000 kg  i 113 cm,   sol3     ca 1424 (no porta data)
 
-La Nova: de 1370 kg, 133 cm  i reb3  (un xic alt) any 1880
-La Seny Major: de cap a 2800 kg, 150 cm  mib3+8 (està doncs entre mi bemoll i mi natural!) any 1424
-La Tibau: de 1735 kg i 143 cm,  Do any 1880
 
Observacions:
1.-El seny Major s´ha dit que fa 4240 kg; és difícil tot i fer una nota tan aguda (això vol dir que potser és molt gruixuda, però la nota també la determina la forma del vas i no sols el gruix, és molt ample de dalt la corona) que pesi tant. Crec que hi ha hagut una errada tradicional relacionada amb la data i també enduts per aquella costum de fer pesar més del compte les pròpies campanes, com un motiu d´orgull mal entès. Ja es diu: "cent arroves pese, i aquell que no s´ho crega que me sospese" (a València). Podria també ser que algú hi volgués comptar el pes del capçal i el jou (amb una gran pedra com a contrapès) però calen 4 o 5 homes per ventar-la, quan pel Tibau en calen 3 i sabem que fa 1735 kg. Creiem prudent considerar un pes per al Seny Major a l´entorn dels 2700-2800 kg...magnífica campana! La Nova pesa, segons els documents, uns 1370 kg, encara que altres fonts parlin de 1298 kg.
 
2.-És terriblement difícil pronunciar-se sobre la nota del Tibau; si el conjunt fos tonalment coherent... seria una altra cosa. M´explico: sembla un Do: les campanes tendeixen a abaixar-se...sobretot si es van tendint a trencar en ser tocades violentament. La Nova però, en Reb alt, ens fa tendir a fer una solmització en Ut-Re-Mi (Tibau-Nova-Seny Major), perquè el re bemoll un xic alt és quasi una medial... Si tenim en compte el Seny Major i La Carranca, podem fer un acord menor Do-Mib-Sol (i el mi bemoll del Seny Major està entremig del bemoll i el natural, ja que és un quart de to alt). Però el Reb de la Nova no hi pintaria res... I les tres que voltegen i es duen a seure són el Tibau, La nova i el Seny Major, que dónen el caràcter melòdic a la preciosa campaneria cerverina.
L´altra opció -ben possible, per desgràcia- és que en Bonaventura Pallés fes el que pogués i no arribés a més. No sempre ens ha interessat l´afinació en els conjunts de campanes. Sí que s´exigia a l´edat mitjana a Cervera durant una restauració del seny Major a càrrec de dos aragonesos que "stiga a tota perfectio i finament a la corda" (és a dir acordada! =afinada?)...
A dret i a llei, hem de dir que fa un Do3. per la costella emprada i el pes que fa, lliga més. i si la referència és el Seny Major... encara més.
 
 
Particularitats de Cervera:
 
Punts típics a molts punts de Catalunya però que ara s´han anat perdent:
 
-Dur les campanes boca amunt o "a seure" o a alabar Déu, deixant-les caure alhora. El seny Major sempre és la primera d´alçar-se en les solemnitats.
 
-El tancament parcial d´alguns finestrals que feia ressonar més encara els harmònics greus de les campanes, donant un so magestuós. Eren tancats amb tota seguretat els finestrals de la Carranca, la Trinitat i l´Onzena. Aquestes tres campanes queden un xic més altes que les grans, ja que són més petites i tenen l´eix al mateix nivell; això és molt positiu per tal que les majors no les ofeguin i tapin quan sonen totes. Donat que el tancament era en tàpia i obra de mamposteria, proposem que es recuperin amb fusta, degudament tractada, ja que és un bon material per a l´acústica i reversible i fàcil de mantenir.
També podem argumentar el tancament (molt més obert, això sí) dels finestrals buit i de matraques).
 
-Tocar amb un rudimentari pedaler, com si fos un orgue amb 4 notes però podent variar amb 5 campanes.
L´exemple més bonic és el bilandó, toc ben Cerverí que ve a les solemnitats després del repicó-anunci de Trinitat i Carranca(sol-sol#) i que precedeix els volteigs i la posada a seure de les tres grans.
 
-El fet d´haver-hi "escola" de tocs és a dir que el campaner, el bon amic Sr. Xavier Joan ha après el que sap del ja nonagenari Jaume Font i ensenya els tocs a la canalla. La continuïtat no sembla doncs, de moment, amenaçada.
 
Daniel Vilarrubias
 
 
 
 
Adjuntarem un seguit de Fotos de les campanes preses per mi durant el toc per la festa del Santíssim Misteri del 2005.
Gràcies i endavant, nois!
Cervera_febrer_2005_045.jpg
Cervera_febrer_2005_045.jpg
Vista de la Cambra de Campanes, la Onzena, la Trinitat i la Carranca (les tres petites d´avui)
Cervera_febrer_2005_026.jpg
Cervera_febrer_2005_026.jpg
Treballs de manteniment del campaner Xavier Joan a la campana Nova, abans del volteig d´anunci de la festa del Santíssim Misteri de Cervera: engrassa els eixos, trava les ballestes o palanques. (5 febrer 2005)
Cervera_febrer_2005_010.jpg
Cervera_febrer_2005_010.jpg
La campana Trinitat, de l´any 1880, uns 550kg, i el jou del segle XVIII
Cervera_febrer_2005_021.jpg
Cervera_febrer_2005_021.jpg
La Nova, any 1880, ca 1290kg, 133 cm de boca, re3. Jou del 1779 refet.
Cervera_febrer_2005_007.jpg
Cervera_febrer_2005_007.jpg
El Tibau, una de les de prestigi. Un bonic sonet dedicat a aquesta campana és atribuït al rctor de Vallfogona. Ja penjarem la poesia, no patiu! la penjarem....
fa 143cm de boca, 1750 kg i un Do(?) alt. És la més greu del conjunt, de sempre ha tingut fama pel potent retruny del seu ressò...
Cervera_febrer_2005_008.jpg
Cervera_febrer_2005_008.jpg
El famós i magnífic Seny Major Cerverí.
És una campana monumental i commemorativa, potser de l´acabament -o la previsió del fet en breu temps- de les obres del campanar.
data de 1424, fa 150 cm de boca i pesa ca 2500kg.
Porta 6 cops el segell municipal estampat al flanc i uns escudets amb un arbre (un Om?).
Duu una inscripció amb el nom del fonedor i l´any, cosa ja prou inusual en aquells temps, fet que expressa l´orgull del constructor d´inmortalitzar-se en un bronze enorme, ben decorat i esplèndid de so.
La Carranca, sens dubte fosa pel mateix artífex (ho revel·len les lletreries, la decoració i el perfil de costella) ja no va signada ni datada...
També porta un element que degué introduir la campana "Silvestra" de Lleida (any 1418, més de 6 tones) i que degué causar furor entre els fonedors de per aquí: la cinta o garlanda, com la Verge, amb el detall de la sivella i la part sobrant cap avall sovint amb un "ave maria" en bells caràcters gòtics. Shocked
Cervera_febrer_2005_011.jpg
Cervera_febrer_2005_011.jpg
La Carranca, de cap a 1424 (potser de 1429?)
en sol#3 i 113cm de boca. So força més esquerdat que la Major, però del mateix artífex. Potser el prestigi de fer aquella li provocà l´encàrrec d´aquesta...si de fet, tot va igual que ara...
Cervera_febrer_2005_009.jpg
Cervera_febrer_2005_009.jpg
Les matraques, que sonaven entre dijous sant a la tarda (després del toc de glòria) i el dissabte sant al migdia o vespre (anunci de la Pasqua de resurrecció) en substitució de les campanes.
Podrien ser del segle XVII o anteriors, per la seva forma poligonal, només comparable a les de la seu de Palma de Mallorca, documentades aquestes al segle XIV. Es troben greument amenaçades de desaparèixer.
Reben també el nom de tenebres, batzoles, carrau, torn de massoles...
Cervera_febrer_2005_016.jpg
Cervera_febrer_2005_016.jpg
Els tres senys duts a seure!
Cervera_febrer_2005_046.jpg
Cervera_febrer_2005_046.jpg
Un jove campaner... segueix la tradició!
Cervera_febrer_2005_037.jpg
Cervera_febrer_2005_037.jpg
El "trono" del campaner, amb banqueta i pedaler, per al toc amb batalleres (difunts i bilandó)
Cervera_febrer_2005_025.jpg
Cervera_febrer_2005_025.jpg
El campaner anterior, el bon amic Sr. Jaume Font de 91 anys, campaner des del 1925, jubilat als 88 anys d´edat. (foto de la trobada de campaners d´Os de Balaguer el 24 IV 2005) Gràcies per tots aquests anys!
Os_de_Balaguer_24_IV_05_067.jpg
Os_de_Balaguer_24_IV_05_067.jpg
La cambra de campanes i la seva espectacular volta, obra de Pere de Vallebrera, cap a 1430.
Cervera_febrer_2005_028.jpg
Cervera_febrer_2005_028.jpg
Pel Santíssim misteri (5-6 febrer) fa molt de fred i vent dalt del campanar. Cadascú hi lluita com pot. Aquí, un traguinyol de vi ranci...
Cervera_febrer_2005_038.jpg
Cervera_febrer_2005_038.jpg
Ara, per acabar un sonet atribuïble al rector de Vallfogona, Francesc Vicenç Garcia (1582-1621) sobre el Tibau tocant per la celebració del "motu propio" de Pau V sobre la concepció de la Verge Maria. Li semblà al poeta que la campana anava dient "Tot pur!".
Creiem que l´atribució és autoritzada, per l´estil i demés, però la foto que reproduïm és de l´edició de 1840 que tenim, ja que no figura en les dues primeres (1703 i abans de 1782-aquesta darrera en la nostra biblioteca particular).
Cervera_Sonet_Tibau.jpg
Cervera_Sonet_Tibau.jpg
En realitat l'única informació interessant del fòrum de campanes és la relacionada amb els campaners i les campanes de Cervera, tot i que hi ha una série d'inexatituds que trastoquen les dades, per altra banda completíssimes.
Ja està bé de dir que les campanes a les finestres són cosa castellana. No és cert. Les catedrals catalano-parlants de la Corona d'Aragó (allò que els investigadors deien a principis del XX "la coronilla de Aragón"), torno a dir, les catedrals de la Corona d'Aragó catalano-parlants i peninsulars (les Illes són cosa a banda) han tingut les campanes a les finestres al menys des del XV, si més no avans. No es poden comprendre les Consuetes - és a dir la relació de tocs del XV, del XVI i en alguns casos del XIV, si les campanes no es duen a seure. I no es poden dur a seure si no tenen un jou gran - el que a València i al sud de Catalunya s'ha dit durant mols segles la "truja" o "tramuja". I que per que es puguin dur a seure han d'estar a les finestres, per poder girar unes i les altres sense tropessar... La sala amb volta, les finestres parcialment cobertes (sovint, la barana ja fa de caixa de ressonància dels harmònics greus) creen un espai acústic que difón, malgrat el que s'ha dit, el so de les campanes en totes les direccions...
Per tant, una pàgina que es proposa defensar la catalanitat de les campanes no pot obviar que les campanes dutes a seure són la nostra aportació a la cultura mundial de les campanes.
No parlo d'afinació: aquest és un concepte varuiable al llarg dels temps. M'estranyaria de pensar que els canonges de la Seu de Barcelona, per dir un cas, haguéssin conservat durant segles campanes "desafinades" - com les magnífiques gótiques ara mal conservades a una cambra del campanar, sense més motiu. Ells eren coneixedors - i  nosaltres semblem oblidar-ho - que les afinacions canvien al llarg del temps, i que el so de la campana vella és l'única música que ens lliga al passat, mentre que el toc ens relliga amb les tradicions peculiars de cada catedral.
El cas per tant no és que les campanes de Cervera toquen "a la castellana" - en Castilla no es duen a seure! - sinó que haurien de ser el model únic per a tota actuació de campanes a Catalunya.
Cal només veure les destrosses impúdiques realitzades a les nostres catedrals catalanes: Barcelona, Girona, Lleida, La Seu d'Urgell... deixant per a un altre dia Tarragona, on han introduït el repicó (això si és un costum castellà: ja sabeu que a Barcelona les campanes de la Catedral no repicaven mai!) i sols dues de les onze campanes es poden dur malament a seure...
El toc, la manera de tocar és més important que l'afinació, i semblen les dues batalles perdudes, al menys a Catalunya. Torno a dir: Warum sprechen wir nicht auf Deutsch? perquè no parlem en alemany si les nostres campanes ja ho fan?
Perdoneu, però sabeu que aquest tema m'irrita molt - sobre tot quan els qui defensem la tradició semblem estar fora d'allò que sembla - sols a Catalunya - políticament correcte.
No, no... jo no m´enfado; al contrari...m´agrada parlar molt amb algú que ho viu (i sobretot, ho estima) tant com jo.
Estic bastant d´acord amb la teva teoria; sempre dic que quan acabi l´Esmuc vull fer antropologia...
Però jo analitzo els campanars als quals puc accedir, i els comento i prou. Em sap greu que trobis que el fil sobre Cervera és l´únic interessant... caram, jo trobo que algunes de les campanes valencianes del s.XX no en tenen, d´interès, i no obstant, fas molt bé de parlar-ne i m´agrada de mirar-les i analitzar-les...saps? per a mi totes tenen la seva gràcia. I no t´han interessat altres fils tradicionals com el de Solsona o el de Taüll????
Tarragona no m´ha autoritzat a parlar del seu conjunt (vas tenir sort, que a tu et deixessin fer-ho; a mi m´hi van vetar l´entrada fins que vaig aclarir les coses i explicar que no havia penjat res a la web).
Mai (insisteixo, mai) voldria carregar-me un campanar amb la seva tradició (no ho faria a Cervera, és clar que no! malgrat que el batall del seny major Cerverí em sembla un batall gran de toc lancé tallat).
Però el toc lancé m´agrada més (què vols fer-hi!) i defenso aquest sistema per als campanars que es fan de zero o que s´intervenen sense una tradició campanera mínimament sòlida. Sisplau, no t´enfadis perquè defensi la meva opinió, ja que jo hi he paensat quasi tant com tu...no pretenc ser un “destroyer” del patrimoni cultural no material. No defenso això perquè em sembli que cal, jo hi trobo uns fonaments històrics (més difuminats que els teus, però els hi trobo). Les parets de les torres de Barcelona són massa primes per a carregar-hi les campanes (ja sé que hi ha fotos antigues) almenys en el seu plantejament inicial. Tu escombres cap al teu gust i jo cap al meu, però miro que sigui lícit, perquè sóc historiador i vull la veritat. A veure aquestes consuetes de Barcelona...perquè jo no les conec ni en tinc notícia, i mira que conec els arxivers...
Respecte dels tornaveus, d´acord; però m´agraden més els que tenen les trapes inclinades cap avall, crec que fan més bé la seva funció i prou.
I això de portar les campanes a seure... com expliquem tants i tants jous del pirineu anteriors al segle XVIII (o fins i tot d´aquesta data, mira els de Taüll) que són baixos i sense contrapès? I els finestrals de tipus romànic (geminats) que no permeten de penjar-hi les campanes? Encara a Mallorca i a Vic les campanes són a dins, compte! I les claraboies de les finestres de Lleida i Cervera bé revel·len que les campanes no passaven per allí (deprés foren rebentades i a Lleida aquest fet és ben clar; potser a Cervera no varen arribar a fer-se mai, però la intenció era fer-les. Si això ja va passar al XVI o més tard, no ho sé. A Tarragona és al XVIII -no al XVI- que es treuen fora a les finestres, perquè ho he revisat).  
Almenys, dubto que les campanes majors fossin a fora les finestres en un començament... a més, no veig que les balears hagin d´anar a part, perquè deuen tenir la tradició que els catalans varen portar-hi durant la segona meitat del segle XIII.
No dic que no tinguis raó, però tampoc diguis que jo no en tinc! I mai he negat que posar a seure les campanes no sigui un tret català definitori, almenys del que ens ha arribat del XIX i XX.
Cada cas és un món i no et pots imaginar com disfrutaria formant part d´un equip com el teu, treballant plegats per aquesta meravella que són les campanes i discutint a cada situació quina és la intervenció més adequada a fer. M´interessa el debat, i tu hi ets. Qui sap, potser em convenceràs...
Moltes gràcies, perquè m´aportes molt, la discussió és bellíssima. I sàpigues que irritar-te no és ni de bon tros el meu objectiu, sinó que et tinc per un amic (i una mica mestre) i espero poder finalment conèixer de prop el Micalet. A Igualada estic pel que et calgui.
Vegeu ara com el meu amic Galdric està refent amb molta traça les matraques d´aquesta torre: ell mateix me n´ha enviat fotografia fa dies...
adsc_0328.jpg
adsc_0328.jpg

 
.
Aquí van unes fotos d´un dia important...
 
Mestre Pere buscant un lloc adequat per al micròfon...
ass854320r.jpg
ass854320r.jpg
una de les proves...
ass854364.jpg
ass854364.jpg
la torre, un cop acabada la restauració exterior de la part superior.
 
Pere de Vallebrera, un arquitecte elegant...
ass854384.jpg
ass854384.jpg
La Cristina va ser clau, en molts aspectes: moral, de suport... Smiley
 
Aquesta foto i les tres següents són de l´arxiu dels campaners i foren disparades per Antoni Pedrós.
aimg_0893.jpg
aimg_0893.jpg
I un servidor, acabant el bilandó que vam fer a duet amb en Xavier Joan (campaner titular, que acaba de deixar anar les cordes i escolta) i amb les mans, degut al fet que el pedaler estava momentàniament fora de servei...
 
He d´agrair al Xavier que em deixes tocar el Bilandó amb ell... va ser molt especial per a mi...
aimg_0896.jpg
aimg_0896.jpg
..sí, ja sé que fa enveja... no tothom ha pogut tocar el Seny Major...
aimg_0933.jpg
aimg_0933.jpg
...cosa que, evidentment, a Cervera és la distinció més gran que els campaners et poden dispensar: un lloc d´honor.
 
Ara, la foto de grup, amb la Cristina, Mestre Pere, en Xavier Joan, la colla (Pedrós, etc etc) i en Bernat Armengol, a qui finalment vaig conèixer, i que ha fet el seu treball de recerca de batxillerat sobre la campana de les hores d´aquest campanar (1630).
aimg_0925.jpg
aimg_0925.jpg
No s'hi pot tocar el Bilandó - repeteix malament i sona sempre amb la mateixa intensitat - però com a mínim es poden fer batallades i sentir la nota i el so de cada campana:
 
 
 
Batallera virtual del Campanar de Cervera

 
 
 
 
No són ni importants ni famoses, però també de Cervera...
campanetes.jpg
campanetes.jpg
I la més amunt esmentada campana de les hores, no gaire ben tractada pel martell que la fa sonar.
hores.jpg
hores.jpg
...sobretot perquè aquest martell pica massa baix i queda contra la campana, ofegant-la. Sort que té molt poc recorregut i no descarrega amb gaire violència...
 
I una foto extreta del blog de "Lo Carranquer" i que pertany a l´arxiu dels Campaners de Cervera. ...encara hi ha en Jaume Font com a campaner (nascut el 1914 i campaner fins als 88 anys, el 2002).
 
Crec que és del Corpus de 1990.
acampaners.jpg
acampaners.jpg
Vegeu una esplèndida fotografia del campanar abans de 1936... concretament de 1912, des del final del carrer Major.
 
Pertany al fons Salvany de la biblioteca de Catalunya: www.bnc.cat
 
http://mdc.cbuc.cat/u?/bcsalvany,872
 
Es poden veure perfectament les mateixes campanes que avui dia i un xic de barana d´obra que cobreix una part del finestral del Seny Major... També es veu la barana superior del terrat, amb espitlleres, fortificació de les guerres carlines...(no sabem de quina) que en desfigura molt les proporcions.
 
Si us mireu les traceries calades de les finestres, veureu com les del Tibau i les del Seny Major no són pas iguals...
getimage_0001.jpg
getimage_0001.jpg
Ara ja puc dir que no només els finestrals de la Carranca, Trinitat i Onzena eren parcialment tancats; també ho eren els de les matraques (dreta del Tibau des de dins el campanar) i el finestral contigu, més estret. Després -i també més estret- ja ve el de la campana Onzena. D´aquesta manera, solament eren oberts per complet els de la Nova i el Tibau. El Seny major tenia lleument sobrealçada la barana de pedra, com podeu veure a la foto anterior...
 
Primer una vista des de sota l´absis de Santa Maria. Dibuix de Lluís Rigalt, del 1852. El finestral de l´esquerra és buit; el del centre és el que conté les matraques i el de la dreta allotja el Tibau.
acervera_tornaveus_sud_est.jpg
acervera_tornaveus_sud_est.jpg
I ara una vista dels anys 60 (?) des de l´oest.
 
Es veuen els de la Carranca (a l´ombra), Trinitat i Onzena (més estret).
 
Recomanem refer-los en fusta: és reversible, és relativament assequible i requereix poc manteniment i no pesa.
acervera_tornaveus_oest.jpg
acervera_tornaveus_oest.jpg
...i per acabar, el paviment històric, abans que la remodelació el faci desaparèixer (a no ser que poguéssim evitar-ho).
ass854476.jpg
ass854476.jpg
Vegeu ara com han canviat els calats de les finestres: si la torre de Cervera destacava per tenir (no en coneixem cap altre cas en els campanars catalans) les traceries calades de les finestres diferències notables en cada una d´elles, cosa que les feia úniques i meravelloses, avui s´ha restituït un motlle de la que hi havia al finestral de la campana "Nova" i s´ha reproduït el mateix dibuix a tots els finestrals que ha calgut refer-ne les claraboies calades.
Escàndol!
 
Comencem per mostrar el dibuix del finestral de les matraques. Foto del 2005.
acervera_5_febrer_2006_125.jpg
acervera_5_febrer_2006_125.jpg
Vegeu ara el motiu calat del finestral de la "Nova" posat aquí. La mateixa vista el 2008. El cercle de quatre pètals en marc rodó ha deixat pas a un motiu flamíger (prou bonic, però que no tocava en aquesta finestra). No hi estem d´acord, ni amb la solució de potes metàl·liques que volen insinuar els mainells suposadament mai acabats...
ass854317_0001.jpg
ass854317_0001.jpg
I ara, la perla de perles: el motiu del finestral de la Nova, que ha servit per al de la Nova mateix, el de la Tibau, el de les matraques i el de la Carranca. Sols el del Seny Major, el de la Trinitat i els dos finestrals estrets (Onzena i buit) conserven els dissenys del segle XV, diferents per a cada un d´ells, i tres finestrals (Matraques, Tibau, Carranca) tenen una decoració que no els correspon. Just a la foto anterior el veieu, reconstruït en un altre finestral.
acervera_febrer_2006_018_0001.jpg
acervera_febrer_2006_018_0001.jpg
Vegeu-lo aplicat al Tibau (any 2008) mentre que, a la dreta, el finestral del Seny Major conserva la decoració original amb un tetralòbul central enmarcat en una mena d´el·lípse...
ass854389_0001.jpg
ass854389_0001.jpg
I vegeu el mateix finestral del Tibau abans de la intervenció... No hem estat de sort... o no teníem un duro... i amb un motlle hem anat tirant...però ens sap molt de greu... som a Catalunya, no a Europa.
acervera_5_febrer_2006_126_0002.jpg
acervera_5_febrer_2006_126_0002.jpg
Que entre 1423 i 1460 tinguessin més inventiva o més diners que entre el 2005 i el 2008... té nassos.
 
A vegades, entre polítics i tècnics, m´agradaria fer ús altre cop d´aquest giny. Ara ho veureu:
 
Resulta ser la gàbia on es va tancar el cap decapitat d´un dels que varen robar la relíquia del Santíssim misteri el 1619.  
Josep Balaguer el robà instigat pel seu pare Joan, argenter. El primer es confessà i es penedí, per la qual cosa fou desterrat; el pare que no estava conforme a no rebre cap rescat, fou arrossegat, penjat, trossejat i els seus trossos escampats pels camins del terme. El cap, fou posat en aquesta gàbia, que encara es conserva...
 
Una antiga cançó recordava el fet:
 
-Dones de Cervera,
quina festa feu?
-La del Sant Misteri
De la Vera Creu.
-Si l´haveu perdut?
Si l´haveu trobat?
-A dalt de l´església
Trobareu lo cap

 
FINIS CORONAT OPVS
acervera_febrer_2005_003.jpg
acervera_febrer_2005_003.jpg
Potser no cal la gàbia pel cap, però en un país normal unes evidències com aquestes haurien de portar conseqüències: paralització immediata de les obres, estudi de la situació, demanda d'indemnitzacions per a poder reparar les pèrdues patrimonials ocorregudes, i cerca d'un equip més respectuós amb l'edifici històric.
 
Esperem que llegeixi aquestes línies qui les ha de llegir... Però fa dècades que s'estan fent autèntiques animalades en monuments històrics, i no passa res. O millor dit, sí que passa: no fa gaire acompanyant un expert alemany en reconstruccions pel nostre país en vista d'una intervenció d'aquestes gairebé no volia ni baixar del cotxe per a veure-ho.
El seu primer comentari: "Wie schrecklich!" (quin horror).
Reacció més calmada al cap d'una estona: "Ich sehe dass in solchen Dingen Europa endet nach wie vor in den Pyrenäen" (Veig que en aquests aspectes Europa segueix acabant als Pirineus).
Un dels tocs després de completes el 5 de febrer de 2010
 
video076_0001.swf

Δ Perill galetes! més informació Δ