Aquest model està inspirat en la pintura d'una viola de gamba
del retaule de l'església de Sant Feliu de Xàtiva, al País
Valencià, i del que n'és l'autor un català, Valentí
Montoliu i que està datat cap als anys 1470-80. Segons Ian Woodfield,
en la seva tesi sobre la viola de gamba, l'origen d'aquest instrument podria
ser la zona de València, Catalunya i Aragó. Segons ell no
hi han representacions iconogràfiques de la viola de gamba a Itàlia
abans del 1500, cosa que si que es produeix en terres catalanes.
D'aquesta vila eren els dos Papes catalans que ha tingut l'Església
catòlica. El primer Papa, Alfons de Borja, fou Calixt
III que regnà entre el 1456 i el 1458 i el segon, Roderic de Borja,
Alexandre VI que ho feu entre els anys 1492 i 1503. Aquest últim
inicià una de les etapes més esplendoroses de la cultura
a Itàlia.
-
Aquesta viola admet varis muntatges:
-
com a soprano en Re amb una longitud de corda vibrant més llarga
de l'habitual (40,5 cm.)
-
com a tenor en Sol amb una longitud de 44 cm.
-
i també amb cinc cordes, dos bordons i tres melòdiques,
per a la música medieval.
El so d'aquesta viola és més "primitiu" sense perdre però
qualitat ni projecció. |
