Tots tenim clar que la utilització massiva i desmesurada de l'automòbil crea problemes mediambientals. Fins i tot en el cas de que els autobmòbils actuals fossin nets, és a dir que no produïssin gasos contaminants, el soroll, els accidents i sobretot l'elevat consum energètic continuarien creant els mateixos problemes que tenim avui. Cal doncs, no només fer que els automòbils siguin nets, sinó també millorar-ne, i molt, l'eficiència energètica.

Això passa no només per desenvolupar nous vehicles, sinó també per transformar el tipus de circulació rodada que coneixem actualment. Un automòbil energèticament eficient no circula a velocitat elevada sinó sobretot a velocitat constant, amb les mínimes pèrdues aerodinàmiques i tèrmiques possible, i compta amb tecnologies molt avançades per a la gestió de l'energia. Per aquest tipus de vehicles les carreteres actuals no són gaire adequades, ja que estan construïdes de cara a la velocitat, a acceleracions i frenades ràpides (curves i encreuaments) i sense massa consideració en quant a les pendents i al consum energètic. Tampoc no estan en general adaptades a la circulació del medi de transport ecològicament més net i energèticament més eficient que existeix, la bicicleta.

El tipus de traçat més proper a les necessitats d'una ECOVIA és el que es va adoptar des d'un principi per un altre medi de transport molt eficient: el ferrocarril.

Ara que certes línies secundàries de ferrocarril han estat clausurades o es veuen amenaçades en el manteniment del servei, és una bona ocasió per pensar en la possible reconversió d'alguna d'aquestes infraestructures en ECOVIES modernes, sobretot allí on la oferta de transport del ferrocarril no es correspon gaire amb la demanda, adaptant-les als vehicles ecològics ultramoderns que la indústria comença a oferir: els vehicles elèctrics lleugers.

Encara que al nostre país són pràcticament inexistents, a centreeuropa aquests vehicles estan ja en fase de producció industrial i en alguns països com Suïssa formen ja part de la vida quotidiana. Per a conèixer una mica més aquests vehicles recomanem aquests enllaços:

La linia Lleida-La Pobla de Segur representa l'únic tram realitzat d'un projecte de línia de mercaderies que havia d'anar de Baeza fins a Sète. Només així s'explica que en el seu dia es construís un tren de via ampla en una de les zones més despobloades i menys industrialitzades de Catalunya, i més durant una època de fort declivi demogràfic.
El fet de que les obres s'aturessin quan el tren arribava tot just a la Pobla de Segur donà origen a l'existència d'aquesta línia regional, que està pràcticament condemnada a una existència marginal i deficitària ja que les perspectives de trànsit de viatgers i mercaderies dificilment poden justificar-ne el manteniment del servei, ja que una línia de ferrocarril és típicament un sistema de transport massiu.

No té doncs res d'estrany que el fantasma del tancament de la línia hagi acompanyat gairebé des de sempre el tren de la Pobla, i fins i tot ara que el ferrocarril com a medi de transport relativament ecològic torna a entrar en les consideracions polítiques les perspectives de futur de la línia no semblen tampoc massa clares, ja que una línia de tren difícilment pot cobrir les necessitats de transport de la població d'una regió marcadament rural com aquesta.

Les necessitats de transport esmentades són en general trajectes curts i irregulars - visites esporàdiques a centres mèdics, a oficines de l'administració etc., per tant de poc volum i horaris irregulars, es tractaria doncs més aviat d'un servei més semblant al d'un tramvia que al d'un tren el necessari, falta saber si el volum de viatgers podria justificar econòmica i ecològicament la instal.lació i el manteniment d'un tramvia en la infraestructura existent.

Es tracta doncs de buscar algun sistema que permeti explotar aquesta infraestructura de la manera més pròxima a les necessitats que ha de cobrir, respectant el màxim l'impacte mediambiental força reduït propi d'una línia de ferrocarril. El concepte de l'ECOVIA proposat a dalt podria ser una solució viable en aquest cas, i molt més econòmica que la instal.lació d'un tren o tramvia elèctric, ja que les vies estan en molt mal estat i la línia no està electrificada.

Complementàriament les estacions de la línia es podrien convertir en lloc de recàrrega, estacionament, manteniment, i fins i tot de lloguer i venda d'aquests vehicles, i també de bicicletes que continuen essent els vehicles més ecològics que existeixen. Donat que cap d'aquests vehicles produeix gasos contaminants, no caldria instal.lar cap mena de ventilació als túnels, i un servei públic semblant al del tren podria ser complementàriament ofert sobre la mateixa infraestructura per minibusos elèctrics.

Una "ECOVIA" d'aquestes caracerístiques podria, a més, atraure un turisme interessat en les noves tecnologies de transport, i convertir la nostra regió en capdavantera en aquest camp, atraient la incipient indústria i contribuïnt a crear llocs de treball, tot i essent econòmicament menys costosa tant en infraestructura com en manteniment.